Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ABAD ORIGEN I SIGNIFICAT L'estudiós Francesc de Borja Moll, en el seu llibre "Els llinatges catalans" inclou el cognom Abad amb els llinatges que representen noms de càrrec o de dignitat, d'ofici o de professió. En concret diu que Abad es refereix a un nom de dignitat eclesiàstic, provinent del llatí "abbate". COGNOMS DERIVATS Alguns derivats no ho són pròpiament sinó que tenen a veure amb els canvis fonètics i ortogràfics que en un moment històric determinat feren variar la forma primitiva. Així, Abad i Abat són cognoms equivalents, que tenen el mateix origen, significat i llinatge. També hi ha el cognom Labat, l'abat. Altres cognoms relacionats però amb diferent llinatge són: Abada (forma feminitzada), Abadal, Abadals, Abadall i Badal (derivats d'Abad) i Abadessa (forma femenina). LLINATGE I HISTÒRIA Tots els estudis d'heràldica fets sobre el cognom Abad coincideixen en que és un noble llinatge, originat al País Basc, amb la primera casa solar a la vall de Gordejuela. A partir d'aquesta casa el cognom va passar a altres llocs de la Península i també a Amèrica. La branca de Castella és una de les més antigues i es documentada en la persona de Martín Fernández Abad, que el segle XII va lluitar contra els àrabs molt aprop de la població d'Ocaña. Però sens dubte, una casa molt important fou la branca de València, que va ser fundada l'any 1.167 a la vall de Tena per Pere Abad. Aquest cavaller va lluitar a diferents batalles i fou molt conegut a Alcoy, el monestir de Ripoll i Muro. Aquesta branca va passar també a Andalusia. També hi hagueren altres branques a Santander i Aragó. A aquesta última casa pertanyia Palmario Abad, que en temps del rei D. Pere d'Aragó, va fundar una casa a Nàpols, que més tard passà a Sicília. Segons el llibre "Heraldica y Genealogia" el cognom Abad "se encuentra muy extendido en las provincias manchegas, con preferencia en la de Ciudad Real. Fueron muy numerosos los de este apellido que probaron su nobleza ante la Chancillería de Valladolid". ARMES El cognom Abad, al tenir tantes branques, també té varis escuts diferents. La branca de València porta: D'atzur, un gos rampant al natural. Els Abad de Cantabria porten: En camp de gules, un castell amb les portes d'or i finestres d'atzur; bordura d'or i en lletre d'atzur aquest lema "Castro-Abad". Els de l'Aragó tenen: En camp d'atzur, tres estrelles de vuit puntes d'or, posades 1 i 2, i a sobre, un creixent d'or. Els de Santander tenen: D'atzur, un castell d'or; bordura de gules ams vuit aspes del mateix esmalt. Finalment, els Abad de Vizcaya porten en camp de sinople, una torre d'argent, amb dos "lebreles" lligats a la porta. PERSONATGES ABAD O ABAT DESTACATS EN LA HISTÒRIA Diego José Abad: Jesuïta mexicà, humanista i poeta en llatí, que emigrà a Itàlia el 1.767. Manuel Abad y Lasierra: Eclesiàstic i historiador aragonès. Fou prior de Meià, primer bisbe d'Eivissa i després, bisbe d'Astorga i arquebisbe de Selímbria. Manuel Abad y Queipo: Bisbe de Tortosa nascut a Villapedre (Astúries). De jove passà a Guatemala i, després, a Mèxic, on fou elegit bisbe. Antoni Abat: Teòleg i filòsof nascut a la població de Cardona. Bonaventura Abad: Matemàtic i físic de Cardona. Joan Abat: Compositor del Principat, de la primera meitat del segle XVII. Manuel Abat: Cirugià militar de la Barcelona del segle XVIII. Pere Abat i Mestre: Farmacèutic i botànic d'Igualada. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla. TOPONÍMIA Ca l'Abat és una possessió del terme municipal de Deià (Mallorca). L'Abat és una antic poble unit avui al nucli urbà de Manuel (Ribera Alta). El mas de l'Abat es troba al Tarragonès. EL COGNOM AVUI Si bé és cert que el cognom té unes arrels plenament espanyoles, també ho és el fet que molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d'on en foren originaris, participant activament en la recoquesta de la Península i més tard, en la conquesta d'Amèrica. Per aquest motiu, el cognom ha estat molt estès no només al País Basc, Castella, Aragó, Catalunya i València, sinó també a altres llocs d'Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-. -"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-.