ABELLA ORIGEN I
SIGNIFICAT Abella és un cognom típic que prové del substantiu "abella", insecte
heminòpter. No són massa freqüents els cognoms que tenen a veure amb la fauna,
però Abella és un d'aquests. Primitivament podria ser un sobrenom indicat a la
persona que es dedicava al conreu de la mel a partir de les abelles. Sí són més
freqüents els cognoms que deriven d'alguna professió o ofici com és el cas
d'Abella. També podria procedir d'algun dels topònims homònims existents a
Catalunya. COGNOMS DERIVATS Avella és una forma equivalent del cognom Abella;
ambdues tenen el mateix origen i història i fonèticament es pronuncien igual.
Una altra forma derivada de Abella és Abellot, tot i que és poc freqüent a
Catalunya. TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS Destaquem dos títols nobiliaris
relacionats: El Marquesat d'Abella fou concedit per Felip III el 9 d'abril de
16O7 a Carlos Doria del Carreto. El General Franco va expedir carta de succesió
del títol el 2O de juliol de 1954. L'altre títol fou el Baró d'Abella, més propi
de Catalaunya i més antic. El Rei de la Corona catalano-aragonesa Joan II va
concedir el títol a Lluís Millan d'Aragó, cardenal de l'església catòlica el dia
8 de maig de 1477. LLINATGE I HISTÒRIA Segons la tradició, aquest cognom és
originari d'Itàlia i d'aquest país va passar a França i Espanya. Els Abella
catalans provenen segurament del castell de l'Abella de la Conca, del qual van
prendre el cognom; fou un llinatge de magants del comtat del Pallars que
intervingueren de manera destacada en la política catalana dels segle XIII, XIV
i XV. D'aquesta família foren destacats membres Berenguer d'Abella, diplomàtic,
conseller i majordom del Rei Pere III. També Ferrer d'Abella, bisbe, que va
lluitar al costat del rei català a Sicília l'any 1392. En la conquesta de
València els Abella ajudaren eficaçment al rei Jaume I. Un d'aquest llinatge,
Pere d'Abella, es distingí per la seva prudència i serenitat en la conducció de
queviures per a la fortalesa de Morella. Bernart Abella, de Girona, es va
distingí en els setges de València, Dènia, Xàvea i Calp. En el regnat d'Enric II
els Abella varen patir la confiscació dels seus béns, degut a què havien estat
partidaris del rei Pere. D'aquest fet, també en parlem en l'estudi del
personatges del cognom, destaquem a Berenguer d'Abella que fou condemnat a mort.
ARMES Les armes principals són: d'or, tres abelles de sable. Altres branques
porten les següents armes: d'or, quatre pals viperats de sable. Els Abella de la
branca de Girona, portaven: d'atzur, tres pals viperats d'or. Els Abella del
solar de Palma, fundat per Ramon Abella, ostentaven: d'or, tres pals de sable,
onejant. PERSONATGES ABELLA DESTACATS EN LA HISTÒRIA BERENGUER d'ABELLA:
Conseller i majordom de Pere III. En l'enfrontament entre el rei i la Unió
valenciana procurà de guanyar Alfons XI de Castella a la causa de Pere III.
Partcipà a l'expedició contra Jaume III de Mallorca (1.349) i en diverses
campanyes a Aragó, el 1.363, en la guerra contra castella. A la mort de Pere III
fou processat, com altres cortesants, sota l'acusació de fomentar les
dissencions dins la família reial, i condemnat a mort. FERRER d'ABELLA:
Eclesiàstic, de l'ordre dominicà, nascut a l'Arboç del Penedès. FERRER d'ABELLA:
Militar, documentat a la segona meitat del segle XIV. Participà en la campanya
que tingué lloc el 1.392. MERCÉ ABELLA I ALONSO: Actriu dramàtica de gran
prestigi, que treballà assíduament al Teatre Romea de Barcelona. DELFÍ ABELLA I
GIBERT: Metge psiquiatre, autor de treballs soble la seva especialitat.
Intèrpret del grup "Setze Jutges", han estat gravats alguns discs cantats per
ell. JOAQUIM ABELLA: Escultor, deixeble de Damià Campeny. TOPONÍMIA ABELLA DE LA
CONCA és un municipi del Pallars Jussà, situat a la vora del riu Abella, en
l'extrem oriental de la conca de Tremp. El castell d'Abella és documentat a
partir del segle XI. El 1.033 se cita com a límit del castell de Llordà i el
1.055 i el 1.056 com a confrontació dels castells d'Orcau i de Basturs. El
castell que amb el temps esdevindria centre de la baronia de Abella, abans el
1.094 era poseeït per Miró Sunyer d'Abella, sembla que règim de castlania pels
comtes d'Urgell. El 1.097 el tenia el seu fill Pere Miró, i el mateix 1.097
Guitard, senyor de Caboet, amb el seu fill Guillem Guitard manifesten que tenien
l'honor d'Abella pel comte Armengol d'Urgell. La història del castell d'Abella
és llarga i només n'hem fet notar el més remarcable. L'església parroquial
d'estil romànic fou bastida en el segle XII . El riu Abella, neix més amunt
d'Abella de la Conca. L'ABELLA és un poble de la comarca de l'Osona, situat a
411 metres d'altitud. Alguns importants caserius de Catalunya s'anomenen
L'ABELLA, com l'assentat a Sant Martí de Centelles, a la dreta del riu Congost,
més avall d'Aiguafreda. Finalment ABELLA és també un llogarret del municipi de
les Paüls (Alta Ribagorça), dins el terme del municipi d'Espés. EL COGNOM AVUI
El cognom Abella s'ha estès per tots els pobles de Catalunya, especialment,
també, a les Illes. Al Pallars, hi ha moltes famílies cognomenades Abella
sobretot a Sort, Pont de Suert i La Pobla de Segur. A la ciutat de Barcelona el
cognom també és especialment nombrós i hi poden haver unes sis-centes persones
que porten el cognom. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de
A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la
"Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i
Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País
Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y
Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos
Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de
las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes
Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y
Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de
España-.