ACOSTA
ACOSTA
ORIGEN I SIGNIFICAT
El cognom Acosta prové de la grafia aglutinada d' a Costa, que significa, en llengua portuguesa, "la costa".
COGNOMS DERIVATS
Les formes COSTA i COSTILLA, són considerades variants equivalents del cognom Acosta; malgrat les diferències existents en la seva grafia, tenen el mateix origen i història i el seu escut heràldic és idèntic.
LLINATGE I HISTORIA
Els genealogistes no s'han posat d'acord sobre quin
va ser l'origen específic del cognom i en quina època
cronològica es va utilitzar per primera vegada.
De tota manera, el cognom -com succeix en la major part de topònims i cognoms catalans- té un origen lingüístic i ha derivat cap a la forma actual a partir de les lleis fonètiques pròpies de cada època històrica.
L'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta en els quals els exèrcits cristians ocupaven, lentament però definitivament, les terres que durant segles havien estat governades pels cristians. Era molt lògic durant l'època de la Reconquesta que els cavallers que estaven al servei de l'exèrcit cristià fossin premiats i elevats a la categoria de nobles, amb constància pels annals de la història.
Tanmateix, malgrat les dificultats que es deriven de l'antiguitat d'aquest cognom, s'ha confirmat documentalment el seu origen portugués; en el "Catálogo de la nobleza lusitana", s'esmenta un il.lustre cavaller de la cort del rei don Manuel, cognomenat Acosta.
El cert és que el cognom apareix a Espanya molt abans que a Portugal, amb una casa solar a Burgos, d'on van sorgir diferents branques que es van difondre a Galicia i Portugal.
Altres estudiosos, però, assenyalen que aquest cognom és molt més antic i, per tant, hauria tingut el seu solar en l'antic regne de Lleó.
Una casa molt principal d'aquest cognom va radicar a Rubias, una vila situada prop de Vilagarcia de Arosa.
Posteriorment, aquesta branca fundà nous solars a terres de Burgos.
Els Acosta d'Astúries, que van assolir una gran relevancia social, enllaçaren amb l'il.lustre família dels Carvajal.
La branca d'Aragó es va estendre per Catalunya, València i les Illes Balears.
Durant els segles XVI i XVII, cavallers d'aquest llinatge vestiren els hàbits de les ordes de Santiago i Calatrava, després d'haver presentat clares proves de noblesa davant les Reials Cancelleries.
De fet el cognom va tenir moltes cases diferents i les més importants van estar a Catalunya, València, Canàries, Castella (amb cases a León, Zamora, Cuenca) i País Basc (amb casa a Deva).
ARMES
D'or, una banda d'atzur, acompanyada de tres flors de lis, també d'atzur.
Els Acosta de les Illes Balears: de gules, sis costelles de plata, posades en pal.
Els de la casa de Rubias l'usaven partit i mig tallat, amb una estrella d'atzur en un camp d'or. En la part superior esquerra, de gules, tres costelles de plata; en la part inferior, de plata, un vaixell sobre ones d'aigua d'atzur i plata.
Els Acosta de les cases radicades a Portugal el portaven quartelat: 1r., d'atzur, un mont sumat d'un canyissar; 2n., de gules, un ànec nedant; 3r., de gules, un mont sumat d'un castell de plata aclarit d'atzur, que té en la porta una magrana oberta; 4t., d'atzur, cinc estrelles de plata, en soutuer.
PERSONATGES ACOSTA
DESTACATS EN LA HISTORIA
José de Acosta: (1539-1600). Escriptor espanyol que
ingressà a la Companyia de Jesús l'any 1551 i el 1571
anà al Perú com a missioner. Rector del col.legi dels jesuïtes a Salamanca el 1598. El tractat "De natura novi orbis libri duo" (1588-89) és un esbós de la seva cèlebre "Historia natural y moral de las Indias" (1590), obra en la qual es tracta la geografia física i la història natural de Mèxic i el Perú i de les institucions polítiques i religioses dels aborígens i és defensada la política colonitzadora espanyola.
Soledad Acosta de Samper: (1833-1903). Escritora i periodista colombiana. Conreà la narració històrica de tema americà en "Los Piratas de Cartagena" i "Una holandesa en América" (1888).
Agustín Acosta: (n. 1887). Poeta cubà. És un dels principals representants del moviment poètic modernista a la seva pàtria. És autor de les obres "Ala" (1915), "La Zafra" (1926), un poema llarg i original en el qual evoca líricament la vida dels treballadors enquadrats a la indústria sucrera, "Los camellos distantes" (1936), "Las islas desoladas" (1943).
EL COGNOM EN L'ACTUALITAT
Si hi ha un cert nombre de cognoms que podríem
qualificar d'"universals", el cognom Acosta és, sens
dubte, un d'ells, ja que està estès gairebé a totes les províncies. Fins i tot el cognom es troba molt estès, no solament a la Península, sinó també a gran part dels països d'Amèrica Llatina.
BIBLIOGRAFIA
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con
la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad
Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de
Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando
Gonzalez-Doria-.
-Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran
Enciclopèdia Catalana-.