AGRAMUNT
ORIGEN I SIGNIFICAT
És un cognom procedent del llatí agro monts, que vol dir "camp del mont". Segurament està relacionat amb el topònim homònim a l'Urgell.
COGNOMS DERIVATS
La forma GRAMUNT, malgrat la seva diferent grafia, és una variant equivalent del cognom Agramunt.
LLINATGE I HISTORIA
L'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta en els quals els exèrcits cristians ocupaven, lentament però definitivament, les terres que durant segles havien estat
governades pels cristians. Era molt lògic durant l'època de la Reconquesta que els soldats que estaven al servei de l'exèrcit cristià fossin premiats amb solars i terrenys i elevats a la categoria de nobles.
Passà de França a Catalunya mitjançant el cavaller Jaume d'Agramunt, que descendia de la casa dels pars de França. Va arribar a Catalunya per a participar en la conquesta de València; pels seus mèrits, va ser recompensat amb diverses possessions en el regne de València i a Catalunya
Un altre cavaller cognomenat Agramunt, procedia del solar d'aquest llinatge a Sangüesa. Passà de Navarra a Aragó i va estar en els fets d'armes més importants del seu temps.
Aquests cavallers estengueren el cognom Agramunt per Aragó, València, Catalunya i les Balears.
Els Agramunt van veure la seva noblesa reconeguda pels Estaments Reials, i molts cavallers d'aquest cognom ingressaren en les Ordes de Santiago i Alcàntara.
Senyores cognomenades Agramunt vestiren els hàbits de Sant Joan en el Gran Priorat de Catalunya.
ARMES
D'or, quatre pals de sinople.
Altres: de gules, un mont d'or, sumat d'una flor de lis del mateix metall.
PERSONATGES AGRAMUNT
DESTACATS A LA HISTORIA
* Joan Agramunt: (s. XVIII). Teòleg català. Va ser autor d'obres sobre qüestions dogmàtiques.
* Josep Agramunt: (1826-1887). Sacerdot i guerriller català, anomenat capellà de Flix. Fou cap d'una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76). Amb el grau de coronel participà en la campanya de Navarra (1876) i s'exilià a França, on morí.
* Jaume d'Agramunt: Metge i mestre de l'estudi de Lleida. Fou una víctima de la pesta negra quan aquesta assolà Lleida.
* Pasqual Agramunt: Teòleg de la Companyia de Jesús, professor de gramàtica al col.legi d'Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.
CASES PAIRALS I TOPONIMIA
El municipi d'AGRAMUNT és situat a la comarca de l'Urgell, a la Ribera del Sió.
L'església parroquial romànica del segle XIII és de tres naus cobertes amb voltes apuntades; es remarcable principalment, el portal, de gran complexitat decorativa segons els models de l'escola de Lleida, amb arquivoltes i relleus.
Reconquerida per Ermengol IV d'Urgell (1070), Agramunt rebé una carta de poblament atorgada per Ermengol VII (1163). Els partidaris de Guerau de Cabrera s'hi feren forts el 1228, però l'exèrcit real la conquerí i Jaume I i signà un pacte amb Aurembiaix d'Urgell.
Favorable a Jaume d'Urgell el Dissortat durant la lluita contra Ferran d'Antequera, fou conquerida per Guerau Alemany de Cervelló (1413) i incorporada a la Corona.
Cap de vegueria en el segle XVIII, després quedà incorporada al corregiment de Cervera.
Durant la guerra dels carlins (1875) fou escenari d'una victòria de les tropes alfonsines.
EL COGNOM EN L'ACTUALITAT
Es fa difícil distribuir el cognom dins el territori lingüístic d'una manera clara, ja que el cognom és poc freqüent i hi ha una manca de documentació al respecte. Crida l'atenció, per exemple, que el cognom apareix més en les comarques de Lleida (Noguera, l'Urgell, la Segarra) i del S. de Tarragona i València que no en altres llocs dels Païssos Catalans. Això no ens ha d'estranyar, en considerar que fou en aquestes regions on radicaren les primeres cases solars dels Agramunt.
BIBLIOGRAFIA
Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en
biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es
determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis
més específics de diversos aspectes de l'heràldica.
De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i
sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-
Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on
pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a
la Península Ibèrica.
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con
la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad
Catalana de Estudios Históricos".-
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando
Gonzalez-Doria-.
-Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran
Enciclopèdia Catalana-.
-"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A.
García Carraffa-.
-Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-.