AGUILAR
ORIGEN I SIGNIFICAT
El cognom Aguilar prové del llatí "Aquilare", topònim que significa "lloc habitat per àguiles". La forma Aquilar ja es troba documentada l'any 878.
Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Aguilar pertany al grup de llinatges que representen el nom del lloc d'origen, de residència o de propietat.
TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS
-El títol de Comte d'Aguilar fou donat pel rei Alfons XIII, el 15 de novembre de 1913 al Sr. Alfonso
d'Aguilar i Pereira. El 29 d'octubre de 1954 es va expedir carta de successió a favor del Sr. Carles d'Aguilar i Armayo.
-El títol de Marqués d'Aguilar fou donat pel rei Felip III, el 9 de gener de 1608, amb la demoninació de Marqués de Calanda, al Sr. Francisco Fernández de Córdoba, Comte de Sástago. El 2 de juny de 1716, el rei Carles III va autoritzar la nova denominació. El 25 de maig de 1983 es va expedir carta de successió a favor del Sr. Alfonso Escrivà de Romaní i de Miquel.
-Al Sr. Diego d'Aguilar li fou concedit el títol de Baró, el 1726, per l'arxiduc Carles d'Aústria; en l'actualitat el títol es conserva a l'arxiu de l'Estat, de Viena.
-A més a més dels esmentats, destaquem els següents títols compostos: Marqués d'Aguilar de Campoo, Comte d'Aguilar d'Inestrillas i Marqués d'Aguilar de Vilahur.
LLINATGE I HISTÒRIA
Podríem dir que, a grans trets, hi ha dos llinatges Aguilar, un de procedència catalana i un altre del nord de la Península Ibèrica.
Els Aguilar castellans provenen d'un cavaller mossàrab de Toledo que tingué com a fill a Egas Gómez, el qual va participar en la conquesta de Portugal. Un nét seu, Juan Gómez de Obiñán es va casar amb la Sra. María Pérez de Aguilar. El seu fill gran ja va agafar la forma Aguilar com a cognom i el rei Alfons X, el savi li va fer donació de les terres dels Aguilar d'Andalusia, que actualment s'anomenen Aguilar de la Frontera (província de Córdoba).
Posteriorment, el cognom s'escampà per altres terres peninsulars, incloses les de Portugal. Nombrosos cavallers de cognom Aguilar provaren noblesa en les ordes de Santiago, Calatrava, Montesa, Alcántara, Carles III i San Juan de Jerusalén.
Fent referència als Aguilar catalans, al segle XV vivia a Barcelona una família Aguilar, de mercaders, concretament al carrer Montcada (l'actual Palau Aguilar, Museu Picasso), que el 1510 van aconseguir el privilegi de Ciutadans Honrats de Barcelona. La pubilla es va casar amb un Dusai i va transmetre el cognom als seus descendents.
A Cardona, al segle XIV, hi havia una família de mercaders que es van traslladar a Barcelona i van arribar a ésser cavallers. Probablement tenien algun vincle parentiu amb els Aguilar del carrer de Montcada.
Al segle XV, a Organyà, hi havia uns altres Aguilar, donzells i senyors de Fígols. També trobem famílies arrelades Aguilar a Balaguer, a la Seu d'Urgell i a Torroella de Montgrí. Al segle XII trobem personatges que són castlans de Malla i senyors d'Aguilar i de Güells, i uns altres senyors de la quadra de Belltall.
Posteriorment, personatges cognominats Aguilar destacaren en els camps de la religió, de l'exèrcit i de la pintura.
ARMES
El cognom té el següent escut d'armes: escut d'or amb una àguila de sable.
Els Aguilar de la Seu d'Urgell porten l'escut truncat i semipartit: al 1r. d'or amb una àguila de sable; al 2n. d'argent amb quatre pals d'atzur i al 3r. d'atzur amb un lleó d'or lampassat i armat de gules.
PERSONATGES AGUILAR DESTACATS EN LA HISTÒRIA
-Francesc Aguilar, eclesiàstic català nascut a Vic a l'any 1826. Fou Bisbe de Segorb i un important historiador.
-Josep d'Aguilar i Alòs, militar català dels segles XVII i XVIII. Durant la guerra de successió, lluità per la causa del rei Carles. S'exilià a Itàlia.
-Ramon Aguilar i Moré, pintor català del segle XX de tècnica expressionista de colors brillants. Ha exposat sovint a Espanya i a les principals ciutats del món.
-Jerónimo de Aguilar, conqueridor espanyol de principis del segle XVI. Va participar en la conquesta de Mèxic i coneixia la llengua i els costums dels indígenes.
TOPONÍMIA
Al tenir una procedència toponímica, són nombrosos els topònims Aguilar existents tant a Catalunya com a l'Estat Espanyol i fins i tot a Amèrica Llatina.
A Catalunya destaquem els següents: Aguilar de Segarra, al Bages; Aguilar de Bassella, a l'Alt Urgell; Aguilar de Balanyà, a Osona i Aguilar de Montmajor, al Berguedà. A més a més, també trobem cases pairals anomenades Can Aguilar.
EL COGNOM AVUI
El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, espanyol i part d'Amèrica Llatina. Cal dir que és un dels cognoms més abundats que existeixen.
El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 900 famílies que es cognominen Aguilar.
També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears.
BIBLIOGRAFIA
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.