Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

AGUSTÍ ORIGEN I SIGNIFICAT Ve del nom de baptisme Agustí, pres d'Augustinus, nom del famós sant bisbe d'Hipona. COGNOMS DERIVATS El cognom AGUSTINOI és una derivat diminutiu d'Agustí i AGUSTINA és la forma femenina d'Agustí. LLINATGE I HISTORIA El cognom s'ha d'incloure en el gran grup dels anomenats "patronímics", és a dir, aquells que deriven del nom propi de la persona que en un moment històric determinat adopten el nom com a cognom. Així, un dels fets que caracteritzen als cognoms patronímics és la diversitat de branques i llinatges que existeixen i, en conseqüència, l'abundància de persones que en l'actualitat es cognominen així, ultrapassant, moltes vegades, l'àmbit d'una llengua o cultura. Tanmateix, malgrat les dificultats esmentades, els genealogistes han determinat d'una manera molt completa la trajectòria de les principals línies d'aquest llinatge. El cognom té un origen aragonès. És una modalitat del llinatge Agustín, adoptada per una branca radicada a Catalunya, que per la influència de l'idioma, va canviar la denominació primitiva del llinatge. Es considera que van tenir el seu solar a Fraga, d'on sortiren les branques que fundaren els solars radicats a diverses ciutats aragoneses i valencianes, que posteriorment portaren el llinatge a Nàpols i Sicília. Mossèn Guillem Agustí va ser secretari del rei Alfons IV d'Aragó. D'ell descendia Antoni Agustí, que va participar en les Corts que el rei Joan II va celebrar a Fraga. Domènech Agustí fou bailiu general d'Aragó i coper del rei Joan II. Ambdós càrrecs passaren al seu fill Domènech Agustí en el regnat de Ferran. Jerònim Agustí va ser virrei de Mallorca i l'últim d'aquesta línia. A Barcelona hi hagué una família Agustí els membres de la qual, el 1579 eren Ciutadans Honrats de matrícula. ARMES D'atzur, tres faixes d'or. Uns Agustí del Vallès i Manresa portaven l'escut partit: al 1r., d'atzur, una estrella d'or i, al 2n, de gules, una sisca d'or. Uns altres Agustí usaven: d'atzur, una estrella d'or. També hi hagué una família que blasonava les seves armes: d'argent, una campana d'atzur; la bordura carregada de 8 roses d'argent botonades de gules. PERSONATGES AGUSTI DESTACATS EN LA HISTORIA * Miquel Agustí: (1560-1630). Frare de l'orde de Sant Joan de Malta, autor del "Llibre dels secrets d'agricultura rústega i pastoril" (1617_) publicat en diverses edicions durant els segles XVII i XVIII. * Ignasi Agustí: (1913-1974). Novel.lista i periodista català. Començà la seva obra literària en la seva llengua: "El veler" (1932) i "L'esfondrada" (1934). Va ser director dels setmanaris "Destino" i "El Español". A través d'un grup de novel.les històriques, en què els personatges giren entorn d'una dinastia familiar, ha descrit l'ambient burgès de Barcelona des de la darreria del s. XIX: "Mariona Rebull" (1943). Pòstumament han aparegut les seves memòries "Ganas de Hablar" (1974). * Antoni Agustí i Albanell: (1516-1586). Prelat i juriscònsul, n. a Saragossa. Assistí al concili de Trento i fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1577-86). Excel.lí en la ciència del Dret Romà i Canònic, i escriví "Emendationum et opinionum iuris civilis liber (1543), reimprès diverses vegades, i "De emendatione Gratiani" (1587). * Jeroni Agustí i Albanell: (Segle XVI). Militar i funcionari al servei de Carles V. * Pere Agustí i Albanell: Eclesiàstic nascut a Valladolid. Era fill del vice-canceller de la corona catalano-aragonesa Antoni Agustí. * Antoni Agustí i de Siscar: Jurista i vice-canceller de la corona catalano-aragonesa, nascut a Fraga. Fou regent del consell suprem d'Aragó. * Francesc Agustí i Grande: Pintor nascut a Barcelona l'any 1.753. * Ignasi Agustí i Peypoch: Novel.lista, periodista i poeta de Lliçà de Vall. * Vicent Agustí i Polop: Jesuïta de Llosa de Ranes. EL COGNOM EN L'ACTUALITAT Si a Catalunya hi ha uns cognoms que podriem anomenar "universals" aquest és, sens dubte, un d'ells. Si bé és cert que el cognom té unes arrels plenament catalanes, també ho és el fet que molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d'on en foren originaris, participant activament en la reconquesta de la Península i més tard, en la conquesta d'Amèrica. Per aquests motius, el cognom ha estat molt estès no només a Catalunya, València i Mallorca, sinó també a altres llocs d'Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. BIBLIOGRAFIA El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms i altres són estudis específics de diversos aspectes de l'heràldica. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-. -"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-. -Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-.