Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ALEGRE ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Alegre ve del l'adjectiu alegre, "que té alegria". No es coneix de cert quin fou l'origen d'aquest cognom. Nomes tenim dades molt antigues que ens parlen de l'existència a Catalunya i Aragó de cases pairals del llinatge Alegre, i que d'aquestes zones va passar el cognom en els primers segles de la Reconquesta a Vizcaya i a València. LLINATGE I HISTÒRIA Joan Alegre, que procedia de la branca de Vizcaya, va participà en la conquesta de València, en la que va destacar per la seva valentia. Els Alegre de Catalunya van ser gentils-homes, i alguns d'ells van pertànyer al Consell de Barcelona l'any 1467. Entre les cases pairals del llinatge a Catalunya, fou principal la que va radicar en Lleida, de la que va procedir un altre "sita" a la ciutat de Tortosa, província de Tarragona. Entre els Alegre de València, va sorgir el cavaller Galvany Alegre, que fou governador de la ciutat i principat d'Adria pel Duc de Valentinois. Es va casar amb Isabel de Blanes, filla de Vidal de Blanes, i va tenir per fill a: Joan Alegre, que va contraure matrimoni amb Àngela Esplugues, filla de Gaspar Joan Esplugues, naixent d'aquesta unió: Simeón Alegre, que fou pare d'un altre Juan Alegre. De la branca de València fou també Frai Domingo Alegre de l'Orde de Santo Domingo, que va néixer a la vila d'Alcacer, del partit judicial de Torrente. Fou prior del convent del Corpus Christi, de Suchente, i del convent de Santo Domingo de València; definidor per la província d'Aragó en 1670, i incansable predicador i missioner. Dels Alegre de Catalunya, anomenarem a Felipe Alegre, que fou armat cavaller pel Rei l'any 1654, i de Francesc Alegre, humanista notable, natural de Barcelona, que va destacar en el segle XV. ARMES En camp d'or, un ala d'atzur. Els de Lleida i Tortosa porten: en camp d'atzur, una flor de lis d'or i quatre creixents d'argent, apuntant al centre; "en el jefe", sis estels d'argent, quatre en faixa i les altres dos sota els extrems d'aquesta faixa. PERSONATGES ALEGRE DESTACATS EN LA HISTÒRIA Domènech, Alegre: (Alcàsser, Horta 1621- València 1687) Astrònom. Ingressà el 1636 a l'orde de predicadors. Francesc Alegre: (Barcelona, segle XVI) Humanista. Originàriament mercader, però matriculat el 1492 a Barcelona com a Ciutadà Honrat. Pere Alegre: (Manresa?-Santes Creus 1335). Abat de Santes Creus (1309-1335), gran amic i conseller de Jaume II de Catalunya-Aragó, que l'honorà amb diverses ambaixades. Fou constructor d'obres importants, com el sepulcre d'aquell rei, el claustre gòtic i el cimbori del monestir. Gerart Alegre i Turat: (Càlig, Baix Maestrat 1890) Forjador. Fou autodidacta i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana. Jacint Alegre i Pujals: (Terrassa 1875- Barcelona 1930). Jesuïta. Fou director de les Congregacions Marianes d'adolescents i de joves de Barcelona. TOPONÍMIA Els topónims més importants són: Ca l'Alegre (Barcelona), Torre de l'Alegre de Baix (Barcelona), Ca l'Alegre de Dalt (Barcelona). EL COGNOM AVUI El cognom Alegre és català de probable origen francés, que va pasar en els primers segles de la Reconquesta a Aragó, Vizcaya i València, es va estendre per tota la Península, mes tard per França i Amèrica. A Catalunya es troba sobretot a l'àrea de Barcelona i a les ciutats del cinturó industrial. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.