Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ALSINA ORIGEN I SIGNIFICAT Hem de tenir en comte que molts del cognoms catalans que coneixem avui en dia tenen l'origen en noms de vegetals i els seus fruits (segurament perquè algun d'ells era característic del lloc de residència de l'individu). En tenim molts exemples: Oms, Pomers, Pomers, Pomera, Perera, Romeguera, Gavarrera, Espinàs, Alzina, Ametller, Boix, Bruc, Castanuer, Cirer, Figuera, Ginesta, Lledó, Llor, Pi, Perelló, Permanyer, Morera, Noguer, Ciuró, Figa, Flor, Llimona. En aquest cas, és evident que el cognom Alsina deriva del substantiu homònim, derivat del llatí "ilicina", nom del arbre alzina. El cognom és molt més freqüent en la forma Alsina, que no pas en el terme original Alzina. L'alzina és un arbre monoic de capçada espessa, escorçada clivellada i fulles d'un verd fosc, dures, petites, de marge enter o dentat, peludes pel revers, verdes tot l'any; el fruit, la gla, mai no té esquames punxants a la cúpula. Cal mencionar també que algunes branques del cognom poden procedir dels nombrosos topònims existens del cognom a Catalunya i que en un altre apartat d'aquest estudi estudiarem amb més profunditat. COGNOMS DERIVATS Hi ha una gran quantitat de cognoms que tenen el mateix significat i fins i tot es pot dir que comparteixen escut heràldic, història i llinatge. Són cognoms que podem considerar derivats i encara que la forma més freqüent és Alsina, es poden presentar com a Alzina, Alcina, Ausina, Olcina, Oncina, Olzina i Olsina. Tots ells tenen l'origen el mot llatí "ilicina". A més d'aquests, Alzinagròs, és una grafia aglutinada de alzina gros. Alzinella, Alzinellas i Olzinelles són derivats diminutius d'alzina. Alzinet és un derivat col.lectiu de alzina amb el sufix -et indicador de lloc on abunda un arbre o planta. LLINATGE I HISTÒRIA El cognom Alsina és un dels més antics de Catalunya i gairebé podem afirmar que és mil.lenari.El cognom és plenament documentat, però, curiosament, la història que trobem del cognom no és molt extensa.Pel contrari, trobem que els llibres ens descriuen moltes armes de les diferents branques d'Alsina. No hi ha dubte que el llinatge Alsina fou de cavallers catalans, doncs comptaren amb enterrament propi a l'església de Sant Agustí a la ciutat comtal.Aquesta dada, que està ben documentada, és segurament l'origen dels Alsina, des d'on es van escampar per tot Catalunya i altres branques a Balears, València i Alacant. Les més antigues d'aquestes branques són les de l'illa de Mallorca i les de la ciutat de Jijona. Així, hem d'afirmar que el solar més antic d'aquesta família establert a Mallorca el trobem a Campanet, on era molt arraigat. A aquests poble, el 24 de novembre de 1285, Guillem Alsina, fou anomenat síndic per la representació d'aquesta poblacio davant el rei Alfons III d'Aragó, jurant-li fidelitat i homenatge. Al principat, ja més tard, una família de cavallers tenia, al segle XVI, la torre de Moja (Alt Penedès). Uns altres Alsina foren burgesos honrats de Perpinyà des del 1.567. ARMES Al parlar de les armes del cognom Alsina hem de considerar que, encara que cada branca del cognom té les seves pròpies, a Catalunya les principals són les que estan a la sepultura honorífica que tenen a l'església de Sant Agustí de Barcelona. Aquestes armes, que encara avui es poden veure són d'una gran antiguitat i porten en un camp d'or, una alzina de sinople fruitada d'or, i dexatrada d' un sol de gules. Els Alsina de la branca de Perpinyà portaven un escut d'or amb una alzina de sínople. Uns altres Alsina tingueren l'escut quarterat: 1er. i 3er. en un camp de gules sis faixes d'or; 2on. i 4art. en camp d'argent una alzina de sinople. I finalment, l'últim escut que coneixem és el d'or, amb una alzina de sinople i un sol de gules sobre el seu tronc. PERSONATGES ALSINA DESTACATS EN LA HISTÒRIA JOAN ALSINA: Dirigent obrer del segle XIX. Fou director de la societat de teixidors de cotó de Barcelona. Acompanyà l'exposició obrera que reclamava la llibertat d'associació per als treballadors, adrecada a les Corts constituents. PAU ALSINA: Dirigent obrer nascut a Barcelona el 1830. Teixidor, milità al partit democràtic i participà en la revolució de 1868. Formà part de la diputació provincial de Barcelona i ingressà al partit federal. FERRAN ALSINA: Fabricant i economista. Treballà a la fàbrica Güell, en la qual arribà a tenir un alt càrrec. Fundà la seva pròpia fàbrica alhora que establí a Barcelona el museu de física experimental La Mentora. ANTONI ALSINA I AMILS: Pintor i escultor nascut a Tàrrega el 1864. Presentà alguns quadres de costums a l' exposició de Madrid i a la de Barcelona, però la seva activitat principal fou l'escultura. RAMON ALSINA I AMILS: Pintor i escultor, germà d'Antoni Alsina. Deixeble de les escoles de belles arts de Barcelona i de Madrid, es dedicà particularment a l'art decoratiu. JOAN ALSINA I ARÚS: Arquitecte barceloní. Col.laborador de Gaudí a les obres del Palau Güell i de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Gran Hotel de Ciutat de Mallorca. JOAN ALSINA I OLIVER: Pintor i escenògraf de Terrassa. SIMÓ ALSINA I CLOS: Escriptor barceloní nascut el 1851. Obrer tèxtil i posteriorment tipògraf. Simpatitzant de les idees socialistes i federalistes i, sobretot, de les catalanistes. JOSEP ALSINA I BOFILL: Metge especialista en medicina interna i en nefrologia, membre de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans. Fill de Palafrugell, es llicencià en medicina a Barcelona. Ha publicat nombrosos treballs, sobretot sobre capteniment i malalties dels ronyons i de l'aparell circulatori. JOSEP ALSINA I CLOTA: Catedràtic de grec a la Universitat de Barcelona nascut a Ripoll el 1926. Ha traduït Teòcrit i Eurípides al català per a la fundació Bernat Metge, a la qual pertany, i Llucià de Samosata, al castellà. ERMENGOL ALSINA I MUNNÉ: Relligador de Barcelona. Les seves enquadernacions han exercit un mestratge en l'art del llibre. A part les seves activitats professionals ha portat una efectiva docència. Ha estat director del Conservatori de les Arts del Llibre, secció de l'Escola d'Arts Aplicades de Barcelona. MARTÍ ALSINA I SEVARROJA: Religiós claretià fill de Manresa. TOPONÍMIA Al parlar de Toponímia, cal considerar que és freqüent trobar molts llocs concrets que porten el nom d'Alzina, però molt pocs d'Alsina.Això és degut a què gairebé sempre la toponímia es presenta en la forma del nom original que dóna lloc al cognom. Els topònims més importants són: l'Alzina (Despoblat de l'antic terme de Tortosa), l'Alzina (Poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà), mas de l'Alsina (Conflent), tossa de l' Alzina (al Baix Camp), l'Alzina d' Alinyà (Llogarret de l'Alt Urgell) i l'Alzina de Ribelles (Poble de la Noguera). EL COGNOM AVUI El cognom Alsina és un cognom molt estès per Catalunya. El trobem especialment a les comarques pirinenques. Podem considerar que, nomès al Principat, hi ha unes 2.500 famílies que porten el cognom. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades ens les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Alsina podem afirmar que es el número 217 per ordre d'importància, hi ha 3.548 persones que el tenen com a primer cognom i unes 3.624 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.