ÁLVAREZ
ORIGEN I SIGNIFICAT
Es tracta d'un cognom patronímic, que derivà del nom propi Alvar, o Alvaro. És molt difícil conèixer amb exactitud l'origen geogràfic d'aquest cognom, i es considera, per part d'estudiosos de l'heràldica com A. Garcia Garraffa, que s'originà amb relativa simultàneïtat en diferents indrets del nord peninsular.
Una altra teoria sobre l'origen d'aquest cognom, afirma la possibilitat d'un origen toponímic; procediria de la vila d'Albares, a Astúries.
COGNOMS COMPOSTOS
Són molt nombrosos: ÁLVAREZ DE CASTRO, ÁLVAREZ MALDONADO, ÁLVAREZ DE FARIA, ÁLVAREZ LOSADA, ÁLVAREZ DE RIBERA,
ÁLVAREZ DE MEDA, ÁLVAREZ DE LA BARRERA, ALVAREZ DE CABUERNIGA, ÁLVAREZ DE HITOS, ÁLVAREZ LORENZANA ALVAREZ DE LA TORRE ALVAREZ OLMEDO, ÁLVAREZ DE TOLEDO, ÁLVAREZ DE CASTILLA i molts d'altres, que s'originaren a totes les regions d'Espanya.
LLINATGE I HISTORIA
A Astúries, una de les cases més antigues va tenir el seu origen al consell de Nava i Infiesto. Una altra casa, també molt antiga, correspon a la parròquia de Riera, de Cangas de Onís, d'on dimanà la del consell de Grado, de Pravia. Varis especialistes asseguren que tant en aquesta casa com en l'anterior són del Consell de Nava, que és la casa pairal del llinatge Álvarez a Astúries, i és molt possible que sigui així, donada la semblança de les armes. També s'han que citar les cases Álvarez que radicaren a la parròquia de Granda, de Pola de Siero i a la vila de Cangas de Tineo.
A Lleó trobem vàries cases Álvarez. A l'aldea de Roblado, de Murias de Paredes tingueren el seu origen
en els Álvarez de Nava. Sembla ser que un membre d'aquest llinatge anomenat Garcia Álvarez, va causar la mort d'un cavaller de la família Valdès i fugí a Robledo, on creà una nova casa.
Els Álvarez d'Extremadura a les viles de Trujillo i Plasencia, procedeixen de cases d'Astúries. Aquesta línia passà a Andalusia, Navarra i Aragó.
A Galícia existí una casa Álvarez que radicà al Consell de Ribes de Sil, del partit de Quiroga, originària de Lleó.
Altres de diferents procedència radicaren a Puebla de Buron, i Fonsagrada.
Els Álvarez de Navarra, se'ls considera com descendents d'una branca que procedent de Cáceres provenia dels Álvarez de la vila de Robledo.
Sanxo Álvarez va prendre per muller a Olalla d'Otxoa i Sarmiento, i tingueren una descendència que s'estengué per Extremadura i Andalusia.
Una filla d'aquest matrimoni, va esposar-se amb un cavaller que procedia de la casa reial navarresa i
tingueren dos fills: el més gran, Ordoño Álvarez es va casar amb Joana Pimentel i deixaren succesors per Navarra i Aragó.
Quant a la seva difusió per Amèrica, a Colòmbia trobem Francesc Álvarez Ocampo, que va estar casat, a Nova Granada, amb Francisca Garcia Zorro, filla del conqueridor Gonzalo Garcia Zorro.
A Nova Granada, Llorenç Álvarez de Barbosa fou familiar del Sant Ofici. Beatriu Álvarez va contraure matrimoni amb Gaspar de Santa Fe, un dels primers descobridors i conqueridors del regne de Granada.
A Mèxic els Álvarez de Campana foren un família noble que procedia de La Corunya. Els Álvarez Gato, procedien de la vila de Chinchon, a Madrid; a ella pertanyé Francisco Álvarez Gato, maestre de camp i cavaller de l'Orde de Santiago.
Juan Alvarez Maldonado va prendre part a la conquesta del Perú. Explorà el riu Opatari i fundà la ciutat de Vierzo.
Al Perú una família establerta a Lima comptà amb Faustino Regis Álvarez de Foranda, coronel de les Milícies Provincials de Cuzco.
ARMES
Escut de gules, amb set rectangles d'or alternats, damunt dels quals figuren campanetes d'atzur.
PERSONATGES ÁLVAREZ
DESTACATS EN LA HISTORIA
Al tractar-se d'un cognom molt estès, només esmentarem el nom dels personatges destacats: Antonio Álvarez (virrei de Nàpols del segle XVII), Alfonso Alvarez de Villasandino (poeta), José Sixto Álvarez (escriptor argentí), Juan Álvarez (militar mexicà), Luis Walter Alvarez (físic nord-americà), Melquíades Álvarez (polític), Miguel de los Santos Álvarez (diplomàtic castellà), Ramón Álvarez (excèntric castellà), Santiago Álvarez (cineasta cubà), José Álvarez Cubero (escultor castellà), Juan Álvarez Gato (poeta castellà), Juan Álvarez Méndez (polític castellà), Joaquín Álvarez Quintero y Serafín Álvarez Quintero (comediògrafs castellans), Rafael Álvarez Sereix
(enginyer i polític castellà), Maria Álvares Tubau (actriu dramàtica castellana), Adolfo Álvarez Buylla
(economista i polític), Gil Álvarez de Albornoz (cardenal i polític castella), Mariano Álvarez de Castro (militar castellà), Manuel Álvarez de la Peña (escultor de Castella), Julio Álvarez del Vayo (polític i periodista), Fernando de Álvarez de Sotomayor (pintor gallec) i Gabriel Álvarez de Toledo (escriptor, bibliotecari i secretari de Felip V).
EL COGNOM AVUI
Si hi ha cert nombre de cognoms que podríem
anomenar "universals", seria aquest, sens dubte, un
d'ells.
Si és cert que el cognom té l'arrel plenament
hispànica, també ho és que molts personatges que així
es denominaven van tenir un paper molt important,
participant activament i valerosament a la conquesta
d'Amèrica.
El cognom ha estat molt estèns no només
a tota la Península i aquelles terres de parla hispana,
sino també en aquells llocs on la influència espanyola
és o va ser evident.
Del cognom Álvarez també hem de dir que s'ha difós especialment a València.
BIBLIOGRAFIA
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.