Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

AMETLLER ORIGEN I SIGNIFICAT Molts del cognoms catalans que coneixem avui en dia tenen l'origen en noms de vegetals i els seus fruits (segurament perquè algun d'ells era característic del lloc de residència de l'individu). En tenim molts exemples: Oms, Pomers, Pomers, Pomera, Perera, Romeguera, Gavarrera, Espinàs, Alzina, Ametller, Boix, Bruc, Castanyer, Cirer, Figuera, Ginesta, Lledó, Llor, Pi, Perelló, Permanyer, Morera, Noguer, Ciuró, Figa, Flor, Llimona. Aquest també és el cas d'Ametllé que prové del substantiu ametller, "arbre que fa ametlles". COGNOMS DERIVATS Trobem també les formes Ameller, Amaller, Amatller i Aumallé. LLINATGE I HISTÒRIA Ens trobem davant d'un cognom plenament documentat al "El Solar Catalán, Valenciano y Balear" dels germans A. y A. Garcia Carraffa. En aquesta obra es diu que els Ametlles van servir al rei Jaume I en la conquesta de València, Alcira, Carcagente i altres punts. El cognom també va adoptar la forma Amelli, una de les maneres més antigues d'escriure el cognom que ja és documentada l'any 1.128 en la persona de Guillem Amelli, un cavaller templari. Els Ameller van tenir molt renom a la província de Barcelona i hi hagué una branca molt important a Granollers. El 1.690, Miquel Ametller i Colom, natural de Granollers i pertanyent a una família de Vilafranca del Penedès, aconseguí el privilegi de noble. El 1.577 Pere Ametller, de Caça de Pelràs, fou agraciat amb el cavallerat i d'ell descendeixen els Ametller de Banyoles entre els quals destaquen el tinent general Narcís d'Ametller i Cabrera (mort el 1.877), escriptor, guitarrista i compositor, el seu nebot Josep Toribi d'Ametller i Isern, diputat a Corts i polític republicà federal, el metge i cirurgià Ignasi d'Ametller i Ros i el brigadier Victorià d'Ametller i Vilademunt. Un Guillem Ametller fou nomenat ciutadà honrat de Barcelona el 1.755 i un Francesc d'Ametller i Perer, natural de Barcelona però descendent de Can Ametller de Castellar del Vallès, on s'havien instalat el 1.482 procedents de Terrassa, fou jurista i partidari de Felip V, que el féu ministre. PERSONATGES AMETLLER DESTACATS A LA HISTORIA -Maur Ametller: Compositor nascut a Palafrugell. Autor de música religiosa i cantaire. -Narcís d'Ametller i Cabrera: Militar, escriptor, guitarrista i compositor. Nascut a Banyoles. -Josep Toribi d'Ametller i Isern: Polític republicà de Banyoles. -Joan Ametller i Mestres: Farmacèutic, nascut a Barcelona l'any 1.743. -Francesc Ametller i Perer: Jurista i polític filipista. -Oleguer d'Ametller i Pescio: Advocat de la Barcelona del segle XVIII. -Ignasi d'Ametller i Ros: Metge i cirurgià. -Blai Ametller i Rotllan: Gravador, pensionat per la Junta de Comerç. -Victorià Ametller i Vilademunt: Militar i polític de Banyoles. -Josep Ametller i Viñas: Metge gironí. ARMES Els Ametller porten: De gules, amb una banda jaquelada d'or i sable, en dos ordres i acompanyada de dues estrelles d'or. Altres porten l'escut d'or, amb un ametller de sinople, amb la bordura del mateix esmalt. Escut quarterat: 1r. d'or, un ametller de sinople, 2n. d'atzur, un núvol d'argent, 3r. d'argent, 3 estrelles d'arzur i 4t. de gules, un arbre de sinople; la bordura d'argent. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, especialment a les comarques de la província de Lleida i a Andorra. El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 80 famílies que es cognominen Ametller. També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano- Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-.