Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

AMICH ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Amich és un derivat diminutiu de la paraula amic. Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Amich pertany al grup de sobrenoms o malnoms. COGNOMS DERIVATS Els següents cognoms poden considerar-se com a deivats d'Amich: Amiguet, Amic, Amigó, Amigot i Migó. Tenen el mateix origen etimològic, la mateixa història i el mateix escut d'armes. LLINATGE I HISTÒRIA Les notícies que tenim del cognom ens parlen d'una gran antiguitat. Segons Fernando González-Doria en el seu "Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España", el cognom té un origen italià i fundà cases a la zona de Navarra i de la Corona d'Aragó. Els Amich catalans provenen de l'època de la Reconquesta, en la qual s'establiren en les comarques de l'interior de Catalunya. Altres tractadistes diuen que és un cognom d'origen francès i que també passà a Navarra i a Catalunya, sota la forma accentuada Amigó (sembla que els Amigo navarresos escrivien el cognom sense accent). Posteriorment personatges cognominats Amigó i Amich destacaren en els camps de la literatura, de la pintura i de la carrera eclesiàstica. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: escut de gules amb una banda jaquelada d'or i sable i acompanyada de dues estrelles d'or. Altres Amich utilitzen el mateix escut, però posen dues estrelles en la part alta i un arbre de sinople en la part baixa. Aquestes armes es troben a l'Arxiu Històric Nacional i en nombrosos llibres d'heràldica com a "Linajes nobles" de Lorenzo de Padilla (pàgina 78). Els Amich de Navarra porten: Escut de gules, amb un arbre de sinople terrassat d'argent, i bordura d'atzur. Una altra branca dels Amich té l'escut partit: 1er. d'or, amb una àguila de sable i 2on., també d'or, amb un lleó de gules. PERSONATGES AMIC O AMICH DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Antoni Amic: Jurista, nascut a Tortosa el segle XVI. Doctor en dret civil i canònic. -Josep Amich i Bert: Comediògraf, cineasta i periodista que utilitzà el pseudònim d'Amichatis. Col.laborà a periòdics satírics. -Julià Amich i Bert: Oficial de la marina mercant, periodista i escriptor. El 1.918 fundà la revista "Navegación". Ultra totes aquesttes activitats, Amich és també conegut com a constructor de vaixells en miniatura. TOPONÍMIA Pràcticament no hem trobat topònims Amich; en tot cas, alguna casa d'antiga importància distribuïda al llarg del territori català. La manca de topònims és normal en els cognoms que no tenen un origen toponímic. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, esepcialment a les comarques de la província de Tarragona i del País Valencià. El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 90 famílies que es cognominen Amic o Amich. També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.