Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

AMORES ORIGEN I SIGNIFICAT Ve del plural d'amor. Segurament prové d'un sobrenom. LLINATGE I HISTORIA En un principi aquest llinatge indicava una qualitat personal, un nom propi de l'individu que el portà. Posteriorment sorgí la tendència de convertir els segons noms en hereditaris, això és, a fer-los veritables noms de família, veritables "llinatges" que es perpetuessin indefinidament a través de les generacions. Aquesta tendència anà prosperant gràcies a la documentació legal, i principalment a la notarial, on interessava molt que constés la continuïtat successòria de les generacions. L'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta en els quals els exèrcits cristians ocupaven, lentament però definitivament, les terres que durant segles havien estat governades pels cristians. Era molt lògic durant l'època de la Reconquesta que els soldats que estaven al servei de l'exèrcit cristià fossin premiats amb solars i terrenys i elevats a la categoria de nobles, amb constància pels annals de la història. Els Amores van tenir el seu solar a la vila de Tiraña, prop de Laviana, a Oviedo. Posteriorment, aquest llinatge s'estengué per la tota la Península. El cognom també passà a Amèrica, espargint-se, sobretot, a Mèxic, on radicà una il.lustre família, a la qual va pertànyer Nicolàs de Amores Bueno, nascut a Tapachuela (Chiapas), que fou nomenat Gentilhome per la reina Isabel II. Alonso de Amores, natural de la vila de Loja va participar, en el 1533, en la conquesta del Río de la Plata i fou un dels primers espanyols que colonitzaren aquelles terres. Pedro García Amores, d'Elxe de la Sierra va ser agraciat per Felip V amb el títol de comte de Navas de Amores. Molts cavallers cognomenats Amores vestiren els hàbits de les ordes de Santiago, Montesa i Alcàntara, després d'haver presentat àmplies proves de noblesa davant les Cancelleries d'Oviedo i Valladolid. ARMES De plata, una alzina de sinople amb dos llops de sable passants. Altres d'aquest llinatge usaven: de gules, un castell guardat per tres gossos, envoltat per cinc estrelles d'or. PERSONATGES AMORES DESTACATS EN LA HISTORIA * Carles Amores: Metge català del segle XVIII. * Francesc Amores: Escriptor i músic valencià del segle XVIII. Va ser autor de diversos tractats sobre l'ensenyament de la música. * Eduard Amores: Artista vidrier nascut a Sevilla. Actiu durant la segona meitat del segle XIX, fou un dels restauadors de la vidrieria gòtica. * Jaume Amores: Arquitecte espanyol. (1817-1879). Va ser autor d'un gran nombre de cases particulars, caracterizades pel seu estil renovat. * Miquel Amores: Metge català: (1758-1835). Va escriure diverses obres sobre la seva especialitat. EL COGNOM EN L'ACTUALITAT Si hi ha un cert nombre de cognoms que podríem anomenar "universals", aquest és, sens dubte, un d'ells. Si bé çes ceet que el cognom té una arrel plenament hispànica, també ho és que molts personatges que així es denominaven van tenir un paper molt important lluny de les nostres fronteres, participant activa i valerosament en la conquesta d'Amèrica per tot això el cognom ha estat molt estès no solament per la Península Ibèrica i aquelles terres de parla hispana, sinó també en aquells llocs on la influència espanyola és o va ésser evident. BIBLIOGRAFIA _ El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. Garcia Carraffa amb la col.laboració d'Armand de Fluvia i Escorsa de la "Societat Catalana d'Estudis Històrics" _ Origen i Escuts de Cognoms Catalans, d'Armand de Fluvià, col.leccionable del diari AVUI. _ Els LLinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll. _ Els Cognoms Catalans (Origen i Definició) per Lluís Almerich. _ "Apellidos Catalanes. Heráldica de Catalunya" de Augusto Cuartas. _ Diccionari de la Llengua Catalana "NOVA EDICIO ENCICLOPEDICA IL.LUSTRADA" _ "HERALDICA. Origen Apellidos y Escudos". _ Els Cognoms Catalans i la Seva Història de Jordi Bas i Vidal. _ "Heraldica i Genealogia" de NUEVA LENTE. _ Diccionari Enciclopèdic Salvat Català. _ Gran Enciclopedia Catalana._