ANDRÉS
ORIGEN I SIGNIFICAT DEL COGNOM
És un cognom patronímic, derivat del grec Andros, "home".
COGNOMS DERIVATS
A Catalunya s'ha estès la variant ANDREU, considerada, per la majoria dels genealogistes com una forma equivalent del llinatge Andrés.
LLINATGE I HISTORIA
El cognom s'ha d'incloure en el gran grup dels anomenats "patronímics", és a dir, aquells que deriven
del nom propi de la persona que en un moment històric determinat adopten el nom com a cognom. Així, un dels fets que caracteritzen als cognoms patronímics és la diversitat de branques i llinatges que existeixen i, en conseqüència, l'abundància de persones que en l'actualitat es cognominen així, ultrapassant, moltes vegades, l'àmbit d'una llengua o cultura.
Tanmateix, seguint les manifestacions dels heraldistes més escrupulosos, podem afirmar, que, segurament, el solar més antic dels Andrés radicà a Iribarri, un llogarret situat en la vall d'Arraul Alto, prop de Sangüesa, en el terme municipal d'Aoíz (Navarra). Posteriorment el llinatge s'estengué, durant la Reconquesta per tota la Península.
Els Andrés de Valencia procedeixen del solar d'Ustárroz a Navarra, d'on passaren a Aragó, estenent-se posteriorment per aquest regne.
Alfons Andrés, servint al rei Jaime I, va passar a la conquesta de València, establint-se a Burriana.
Uns altres Andrés, també procedents d'Ustàrroz, s'establiren en el segle XIV a Lucena del Cid, un poble de la província de Castelló. D'ells procedeix la casa d'aquest cognom a València.
ARMES
D'atzur, una llitera d'or, perfilada del mateix esmalt, que té la porta i la finestra de gules i els pals d'or.
Aquestes són les armes primitives del llinatge, pròpies del cavaller Andrés, originari d'Ustárroz, que acompanyà Jaume I d'Aragó en la conquesta de València.
Altres, a Navarra, usaven: d'atzur, un pont de tres ulls, d'or, sobre un riu que passa pel seu arc central, entre roques de plata. Al cap de l'escut, un cap de moro degollat.
Altres, l'usaven partit: Al 1r., les armes que hem esmentat anteriorment i en el 2n., un soutuer de gules, acompanyat de quatre estrelles d'atzur. Bordura general de gules, amb vuit aspes d'or.
Els Andrés de Teruel ostentaven: de gules, una aspa d'Or.
PERSONATGES ANDRÉS
DESTACATS A LA HISTORIA
* Jacint Andrés: Nascut a Hostalric fou catedràtic de medicina a Barcelona des del 1651 fins el 1675.
* Joan Andrés i Morell: (1740-1817). Erudit i il.lustrat valencià. Jesuïta, hagué de fugir a Itàlia quan Carles II decretà que el seu orde fos expulsat d'Espanya. Dedicat a l'estudi de la filosofia, a la crítica literària i a la història de la música, escriví la major part de les seves obres a l'exili on reformà la Universitat de Pavia per compte del govern austríac i fou bibliotecari del duc de Nàpols. Va escriure: "Disertación sobre las causas de los pocos progresos que hacen las ciencias en nuestros tiempos".
* Vicent Andrés i Estellés: (n. 1924). Poeta i periodista. Cal considerar-lo com el primer poeta valencià modern.
Adscrit en part al realisme ha conreat un tipus de lírica clàssica i metafísica. Ha publicat "Ciutat a cau d'orella", "Recomane tenebres" i "Les pedres de l'àmfora".
EL COGNOM A L'ACTUALITAT
És difícil precisar la distribució del cognom dins el territori peninsular, ja que el llinatge és molt freqüent i hom el troba gairebé a totes les regions d'Espanya.
Tanmateix, crida l'atenció, per exemple, que el cognom apareix més en el NE. de la Península, especialment a Navarra, Aragó i València, que no en altres zones. Això no ens ha d'estranyar, en considerar que fou en aquests indrets geogràfics on radicaren les primeres cases del llinatge.
Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm
Aquestes dades ens les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Andrés podem afirmar que es el número 193 per ordre d'importància, hi ha 4.249 persones que el tenen com a primer cognom i unes 4.048 persones que el tenen com a segon cognom.
A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques.
BIBLIOGRAFIA
El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms i altres són estudis específics de diversos aspectes de l'heràldica. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon.
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con
la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad
Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de
Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando
Gonzalez-Doria-.
-Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran
Enciclopèdia Catalana-.
-"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A.
García Carraffa-.