Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ANDREU ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Andreu procedix del nom de l'apòstol en grec, Andreas, llainitzat en la forma Andreus. En grec significa "viril" i procedix d'andrós, que vol dir "home". LLINATGE I HISTÒRIA Aquest llinatge s'originà a Catalunya, d'on passà a les Balears, Aragó i València. Mossèn Andreu, en el repartiment de les terres de Mallorca, va rebre una alqueria a Beninagatar. Domènec Andreu, de Barcelona, posseïa una sisena part de l'alqueria de Fornalugi, del vescomtat de Bearne. Pere Andreu va merèixer que els seus veïns de Campanet el nomenessin diputat per a prestar jurament, en nom de la vila, davant Alfons III d'Aragó el 1285. Tomàs Andreu va participar en les lluites contra les Germanies i li fou concedit el privilegi de ciutadà militar. Joan Andreu fou, durant la primera meitat del segle XVI, lloctinent del governador de Mallorca, advocat fiscal i regent de la cancelleria del regne. El cavaller Bernardí Andreu, va ésser capità d'una companyia pròpia, amb la qual participà en el setge de Barcelona i en les posteriors guerres del regnat de Felip IV; el 1658 fou capità general de l'illa de Mallorca. Pere d'Andreu, nebot de l'anterior, serví set anys com a capità en els exèrcits de Milà i Catalunya. Ferit a la batalla d'Escuaso, a la vora del Ter, li fou concedit el grau de sargent major de l'illa de Mallorca. Sor Clara Andreu, religiosa jerònima del convent de San Bartomeu d'Inca, morí amb fama de santedat. Pere Andreu, fill d'Agustí Andreu i Jerònima Campos, va participar en la guerra de Successió lluitant contra Felip V. Després de la victòria d'aquest passà a Nàpols. Rafael Andreu Guerrero, de Catalunya, va ésser Bisbe Auxiliar d'Amèrica, en les diòcesis de Charcas, Santiago de Xile, Areqipa i Còrdova. Desterrat d'Amèrica per la seva participació afavorit en moviment d'independència xilé, va viure al monestir del Prado de Valladolid. A Girona hi havia al segle XVI una família de menestrals Andreu que va donar tres generacions de notaris. A aquesta família pertanyia Esteve-Tomàs Andreu i de Benages (mort el 1754), mercader, que en el 1722 va comprar el castell de Fornells i aconseguí el cavallerat el 1737 i la noblesa el 1740. Una altra família Andreu foren Burgesos Honrats de Perpinyà. Lluís XIV, com a comte de Barcelona, va concedir, el 1648, el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona a Jacint Andreu, natural d'Hostalric, doctor en medicina i conseller de Barcelona. Josep Andreu, nascut a Balaguer, aconseguí el privilegi de cavaller el 1728, i Pere Màrtir Andreu de Solsona, el de Ciutadà Honrat de Barcelona el 1675. ARMES D'argent, un griu rampant de sabre. Els Andreu de Girona: d'atzur, una barra d'or amb quatre estrelles d'or. Altres: d'argent un sautor abscís de sinople. PERSONATGES ANDREU DESTACATS EN LA HISTÒRIA Marià Andreu i Estrany: (n. 1888). Pintor català. Escenògraf de prestigi, ha treballat per a diversos teatres d'Anglaterra i França (ballets de Montecarlo, festivals de Strafford-on-Avon), resideix a París. Salvador Andreu i Grau: (1841-1928). Farmacèutic català. Doctor en farmàcia, preparà unes pastilles per a la tos, molt populars, que li van permetre d'organitzar uns laboratoris farmacèutics (Doctor Andreu). Josep Andreu i Abelló: (n. 1906). Advocat i polític català. President del Foment Nacionalista Republicà de Reus (1930), s'incorporà al comitè executiu de l'Esquerra Republicana de Catalunya (març del 1931). Josep Maria Andreu i Forns: (n.1920). Poeta català. Ha adaptat la lletra de cançons entrangeres i n'ha escrit de ben populars, com "Se'n va anar", que guanyà el primer Premi de la Cançó Mediterrània. EL COGNOM AVUI És molt estès pels Països Catalans, sobretot a Mallorca i València; a Catalunya el trobem difós per les comarques de la Catalunya Central. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Andreu podem afirmar que es el número 120 per ordre d'importància, hi ha 5.628 persones que el tenen com a primer cognom i unes 5.566 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-.