ÀNGEL
ORIGEN I SIGNIFICAT
És un derivat del gentilici llatí anglus, que vol dir àngel. Segurament procedeix del nom propi Àngel, encara que també podria derivar d'un sobrenom o malnom aplicat com a nom afectuós.
El cognom s'ha d'incloure en el gran grup dels
anomenats "patronímics", és a dir, aquells que deriven
del nom propi de la persona que en un moment històric
determinat adopten el nom com a cognom. Així, un dels
fets que caracteritzen als cognoms patronímics és la
diversitat de branques i llinatges que existeixen.
COGNOMS DERIVATS
Podríem dir que alguns cognoms no tenen pràcticament
compostos o derivats. Això prové del fet que el cognom
ha conservat la forma primitiva, sense interferències
fonètiques ni ortogràfiques. De tota manera, l'existència
o la manca de cognoms compostos i derivats no està
relacionat amb el grau de noblesa del cognom. Si trobem diferents maneres totes correctes d'escriure el cognom: Angel, Àngel i Ángel.
LLINATGE I HISTÒRIA
El genealogista Flores de Ocáriz afirmava que els cognoms Àngel i Angelo estaven relacionats i feia procedir ambdós llinatges dels emperadors de Constantinopla. Així, considerava que els primers del llinatge haurien estat els emperadors Isacci i Alexis Angelo.
Afegeix, com altres autors, que el primer va ser pare de Maria Irene Ángelo que casà amb l'emperador d'Alemanya Felip, essent pares de Beatriu, muller del rei de Castella Ferran III, "el Sant".
Tanmateix, la genealogia en la qual es recolza aquesta hipòtesi és molt poc fiable, de tal manera que hem de recórrer a una sèrie de dades més concretes i reals.
A partir d'aquestes noves fonts, es dedueix que, segurament, el primer casal d'aquest llinatge radicà a
la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Una família d'aquest cognom eren Ciutadans Honrats de Barcelona. Joan Àngel, de Barcelona, fou doctor en Dret i un destacat home de lletres.
ARMES
Els Àngel de la Pobla de Segur portaven:
D'or, un àngel, amb els cabells de plata, agenollat d'atzur portant una atxa de sínople, encesa de gules.
PERSONATGES ÁNGEL O ÀNGEL DESTACATS EN LA HISTÒRIA
JOAN ÁNGEL I GONZALEZ. ( ?- 1548). Poeta. Catedràtic de poesia a la Universitat de València a partir de 1516. El 1532 hi féu representar una comèdia de Plaute.
JOAN ÀNGEL. (1884-1937). Pintor, ceramista i teòric de l'art. Inscrit dins el corrent noucentista, treballà com a professor en diverses acadèmies de Barcelona.
JOSEP MARIA ÁNGEL VILANOVA. (n. 1917). Poeta català. La seva obra, de caràcter realista es divideix en dos períodes: el primer, en el qual és clara la influència de Riba i Foix i, un segon, que suposa una evolució estilística personal de l'autor.
FRANCESC ÁNGEL. (s. XVI). Orfebre. Formà part del consell municipal de Barcelona.
EDUARD ÁNGEL I ARTIGAS. (1843-1911). Pianista i compositor. Fou professor del Liceu.
JOAN ÁNGEL I COLOMER. (1823-1891). Poeta. Autor d'obres líriques de caràcter històric.
TOPONÍMIA
LA TORRE DE L'ÀNGEL és un antic castell situat dins el terme municipal de Pontós (Alt Empordà), aturonat a 146 m. d'altitud.
L'ÁNGEL és un veïnat del municipi de Montagut de Fluvià.
EL COGNOM AVUI
L'abundància o no del cognom a diferents zones del
territori depèn tant dels diferents graus de
descendència que ha tingut el cognom al llarg de la
història, com de la seva antiguitat. En aquest cas, el llinatge s'ha difós, sobretot, per les comarques de la Catalunya Central, especialment al Barcelonès i el Vallès.
BIBLIOGRAFIA
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con
la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad
Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de
Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando
Gonzalez-Doria-.
-Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-.
-"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-.
-Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-.
-Nobiliari General, de Joan Baños de Velasco.