Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ANTON ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Antón prové del llatí "Antónius", molt freqüent a l'època. Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Antón pertany al grup de noms de sants. Es tracta també d'un cognom patronímic; és a dir, que un persona que es deia Antón de nom, agafa la forma per designar-se com a cognom. COGNOMS DERIVATS El cognom Antónell és un derivat diminutiu d'Antón, que es dóna sobretot a terres catalanes. Un altre derivat d'Antón, molt freqüent a Itàlia és Antónelli. A Catalunya però, molts derivats provenen d'afegir el sufix diminutiu -ell al cognom originari. LLINATGE I HISTÒRIA Les primeres notícies que tenim que fan referència al cognom daten de molta antiguitat. Coneixem l'existència d'un senyor anomenat Antón del Olmet que rebé terres al País Valencià, concretament a la zona d'Alacant pocs anys després de la conquesta. Concretament el seu pare fou Antón de Lanuza, que va servir al rei Jaume I de Catalunya i Aragó en les conquestes de Mallorca i València. Posteriorment el cognom s'escampà per altres zones de la Península Ibèrica, bé sota la forma originària Antón o sota la forma derivada Antónell, aquesta darrera amb més incidència a Catalunya. Segons Alcover-Moll en el seu "Diccionari català-valencià-balear", la forma Antónell com a diminutiu d'Antón existia a la ciutat de Barcelona a principis del segle XX. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: en camp d'or, un arbre de sinople i un llop de sable, pasant, al peu del tronc; partit de plata amb tres faixes d'atzur. PERSONATGES ANTÓN DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Jaume Antón, religiós agustí del convent de Barcelona nascut l'any 1.570 a Mataró. -Manuel Antón i Ferrandiz, antropòleg del segle XIX. Fou catedràtic de zoologia a la Universitat de Madrid. -Luís Antón del Olmet, escriptor en llengua castellana nascut a Bilbao l'any 1.866. D'ideologia conservadora, dirigí diverses revistes. TOPONÍMIA No hem trobat referències de topònims Antón o Antónell, ja que es tracta de cognoms patronímics i els cognoms patronímics normalment no tenen topònims. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, especialment a les comarques de l'interior de Catalunya. La forma Antónell és poc freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem solament a 5 famílies que es cognominen Antónell. En canvi, la forma Antón és molt més freqüent i es troba al llarg de tota la Península Ibèrica. A Barcelona ciutat hi ha unes 400 famílies que es cognominen Antón. També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Antón podem afirmar que es el número 336 per ordre d'importància, hi ha 2.431 persones que el tenen com a primer cognom i unes 2.472 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.