ARMENGOL
ORIGEN I SIGNIFICAT
Ve del nom de dues divinitats germàniques, Ermin i Gaut, formant el compost Ermingaud. És, per tant, un cognom patronímic derivat del nom propi Ermengol, molt estès per Catalunya.
COGNOMS DERIVATS
ARMENGOU, ARMINGOL, ERMENGOL, ARMENGAU, ARMENGUAL ARMENGOT i ARMENGOD són formes equivalents d'ARMENGOL, malgrat les diferències fonètiques, totes tenen la mateixa història i escut heràldic. Les variants ARMENGAL i ARMENGUAL, són formes compostes, derivades del germànic Ermingaud, (Ermin i Gaut).
LLINATGE I HISTORIA
Pel fet que deu comtes d'Urgell es diguessin Armengol s'ha volgut erròniament associar familiarment aquesta casa comtal amb els cognominats Armengol.
Al segle XIV hi havia una família de cavallers Armengol que van ésser senyors de Marçà,
Vallespinosa, Ventaló i Sant Pere Pescador, però que, per raons de vinculacions hereditàries van cognominar-se De Caramany al segle XV.
Al segle XVI hi havia a Tarragona una família de mercaders originària de Valls, que va fer una escalada social a partir del doctor en lleis Joan Armengol (mort el 1516) que va ésser conseller del rei Ferran II, que el féu cavaller, i el 1514 va comprar als Centelles la baronia de Rocafort de Queralt, la de Vallespinosa i la de Montagut. El seu quadrinét, Antoni d'Armengol i d'Agulló (mort el 1732) fou creat pel rei-arxiduc comte de Montagut el 1706 i al fill d'aquest, Antoni d'Ermengol i d'Eimeric (mort el 1764) li fou reconeguda la baronia de Rocafort de Queralt com a títol de regne el 1747.
La branca establerta a Mallorca ja destacava en el
segle XV. Rafael Armengol era, en el 1513, jurat de Ciutat de Mallorca. Nicolau Armengol va obtenir, el 1593, privilegi de ciutadà militar de Mallorca.
Salvador Armengol era bailiu general del regne de Mallorca en el 1654. El seu fill, Joan Armengol, serví al rei Felip IV en les guerres d'Itàlia, amb una companyia formada al seu càrrec.
Nicolau Armengol, en el segle XIX, va pertànyer a l'Orde de Sant Joan.
ARMES
Partit: primer de gules amb dos faixes D'argent i segon d'or un bou de gules
_Armengol-Caramany: escut quarterat: 1r. i 4t. losanjat d'or i de sable; i 2n. i 3r. d'or, una losange de sable i bordura de peces de sable.
_Armengol-comtes d'Urgell: escacat d'or i de sable.
_Armengol de Montornès: partit: al 1r. faixat d'or i d'atzur; i al 2n. de gules, 3 xebrons d'argent.
_ Armengol-Barons de Rocafort de Queralt: escacat d'or i sable; partit i faixat d'or i gules i d''or, passant, un brau.
_Armengol de València: de gules, amb un griu d'or.
_Armengol de Mallorca: de gules amb un braç armat, d'argent, movent del flanc sinistre i empunyant una espasa nu del mateix metall
_ALTRES: faixat amb sis peces d'or i atzur; partit de gules amb tres xebrons d'argent.
PERSONATGES ARMENGOL
DESTACATS A LA HISTORIA
* Bernart Armengol: Frare del segle XIV, de l'ordre de predicadors, en el convent de Barcelona. Doctor i catedràtic a la Universitat, en el 1356 va ésser enviat a París, on va prendre el grau de doctor i va ensenyar durant molts anys. El 1360 va ésser nomenat inquisidor de la província tarragonina.
* Pere Armengol i Cornet: (1837-1896). Advocat català. Home distingit pels seus estudis penitenciaris, representà el país en molts congressos penitenciaris internacionals. Les qüestions obreres també el preocuparen i realitzà nombrosos estudis referents a la seva situació social i econòmica.
*Antoni d'Armengol: Baró de Rocafort i Oficial de l'exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà Bernat de Boixadors.
*Eliseu Armengol: Poeta en català i castellà nascut a València al segle XVII.
*Nicola Armengol: Nom amb que és conegut l'escriptor Nicolau Llabrés d'Armengol i Ram de Viu.
*Rafael Armengol: Pintor de València.
*Ramon Armengol: Membre d'un grup liberal de València que organitzà una fallida revolta anomenada Conspiració del Vidrier.
*Agnès Armengol de Badia: Poetessa de Sabadell. De família benestant, escriví poesia de caire molt tradicional.
*Josep Armengol i Ballver: Escultor de Terrassa.
*Bernat Armengol i de Folch: Teòlgeg i predicador de l'ordre de la Mercè nascut a València.
EL COGNOM EN L'ACTUALITAT
És un conom molt estès pels Països Catalans, especialment a les Illes; cal destacar també la seva difusió en les comarques de la Catalunya Central.
BIBLIOGRAFIA
Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis
més específics de diversos aspectes de l'heràldica.
De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano- Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots
els cognoms existents als Països Catalans i a
la Península Ibèrica.
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con
la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad
Catalana de Estudios Históricos".-
-Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.-
-Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de
Francesc de B. Moll-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-.
-Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-.
-Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-.
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-.
-Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.
-Libro de Varios Linajes de España-.
-Libro de Armeria del reino de Navarra-.
-Arte del Blasón-.
-Arte Heráldica-.
-Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-.
-Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.
-Gran Enciclopèdia Catalana-
-Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando
Gonzalez-Doria-.
-Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran
Enciclopèdia Catalana-.
-"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A.
García Carraffa-.
-Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-.
-Nobiliari General, de Joan Baños de Velasco.