Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BADIA ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Badia és un derivat del substantiu abadia, o sigui, un monestir regit per un abat. També es pot referir a badia, entrada de mar on s'hi poden abrigar les embarcacions. COGNOMS DERIVATS Aquest cognom presenta les formes equivalents ABADIA i SABADIA, que tenen el mateix origen i escut heràldic. LLINATGE I HISTÒRIA Primerament, cal dir que al tractar-se d'un cognom molt antic, els genealogistes no s'ha posat d'acord sobre quin va ser l'origen específic del cognom i en quina època cronològica es va utilitzar per primera vegada. De tota manera, el cognom -com succeix en la major part de topònims i cognoms catalans- té un origen lingüístic i ha derivat cap a la forma actual a partir de les lleis fonètiques pròpies de cada època històrica. Les primeres notícies d'aquest llinatge es remunten a la Conquesta de València on participaren cavallers procedents de l'Aragó cognominats així. Pere Badia, segons diuen les Cròniques, va vèncer en un combat al moroBabut; stisfet pels seus serveis Jaume I el va recompensar donant-li el lloc de Polop, on Pere Badia establí la seva casa. Posteriorment molts membres d'aquest llinatge participaren en els fets més trascendentals de la història de Catalunya i foren guardonats amb els estaments nobiliaris, ingresant en les ordes de Santiago, Montesa i Calatrava. Senyores cognomenades Badia vestiren els hàbits de l'orde de Sant Joan en el Gran Priorat de Catalunya. Un altre personatge del cognom fou Antoni Badia, que va viure al segle XVIII i durant la guerra de Successió d'Espanya lluità al Principat al capdavant d'una companyia de voluntaris aragonesos contra l'exèrcit borbònic. Aquest guerriller d'origen ribagorçà, va participar activament en la defensa de Barcelona durant el setge de la ciutat per les tropes filipistes. També al segle XVIII, Oleguer Badia fou un destacat teòleg, lector del convent de servites de Barcelona. Algunes branques del cognom Badia tenen un origen toponímic, sobretot la de la Baixa Ribagorça i la del Vallespir. ARMES Les armes principals del cognom Badia són les següents: De gules, una casa d'argent. Altres armes són les següents: De gules, un lleó d'argent llampassat de gules i armat de sable. Altres porten: d'atzur, una bitlleta d'argent carregada d'una lletra B de sable. PERSONATGES BADIA DESTACATS EN LA HISTÒRIA Domènech Badia i Leblich fou viatger i geògraf català de finals del segle XVIII. S'especialitzà en la llengua i els costum àrabs. Antoni Badia i Margarit, filòleg i lingüista català del segle XX; és Catedràtic de la Universitat de Barcelona i va ser Rector de la mateixa durant alguns anys. Eugeni Badia: Compositor i pianista de Balaguer. Antoni Badia: Guerriller d'origen ribagorçà del segle XVIII. Josep Badia: Eclesiàstic i publicista de Barcelona. Oleguer Badia: Teòleg del segle XVIII. Tommaso Badia: Dominicà italià i profesor de teologia. Altres personatges Badia que han destacat són: Salvador Badia i Andreu (Metge de Torelló), Miquel Badia i Capell (Polític nascut a Torregrossa), Joan Badia i Casañas (Escriptor de Girona), Alfred Badia i Gabarró (Escriptor de Barcelona), Vicent Badia i Marín (Escriptor valencià), Concepció Badia i Millàs (Soprano i professora de cant nacuda a Barcelona) i Josep Badia i Planas (Compositor, violinista i professor d'arpa català). TOPONÍMIA La Badia és un barri d'Osor (Selva), a l'esquerra de la riera d'Osor, en dret de la vila. La Badia és un veïnat del terme municipal de Serrallonga (Vallespir) i un llogarret del municipi de Monesma de Ribagorça. A mes també tenim les Casetes de Badia. EL COGNOM AVUI El cognom té unes arrels plenament catalanes i molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d'on en foren originaris, participant activament en la reconquesta de la Península. Per aquests motius, el cognom ha estat molt estès no nomès a Catalunya, València i Mallorca, sinó també a altres llocs d'Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-. -"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-. -Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-.