BARBA
ORIGEN I SIGNIFICAT DEL COGNOM
Són molts els cognoms l'origen dels quals és un misteri; i molts també els que es poden explicar de diverses maneres, i per tant, resulten dubtosos mentre no disposem d'elements de judici més segurs. En aquest cas, l'estudi de l'origen del cognom, presenta grans dificultats, principalment per l'escassesa d'estudis de los formes arcaiques, que en els documents medievals assenyalen un camí per a la interpretació de noms que en llur forma actual resulten dubtosos o impossibles d'identificar.
Tanmateix, els genealogistes assenyalen que molt possiblement ve de Barbanius, una variant del cognom llatí Barbanus.
LLINATGE I HISTORIA
En un principi aquest llinatge indicava una qualitat personal, un nom propi de l'individu que el portà.
Posteriorment sorgí la tendència de convertir els segons noms en hereditaris, això és, a fer-los veritables noms de família, veritables "llinatges" que es perpetuessin indefinidament a través de les generacions. Aquesta tendència anà prosperant gràcies a la documentació legal, i principalment a la notarial, on interessava molt que constés la continuïtat successòria de les generacions.
No es coneix amb precisió quin va ser l'origen específic del cognom i en quina època cronològica es va utilitzar per primera vegada. De tota manera, el cognom -com succeix en la major part de topònims i cognoms catalans- té un origen lingüístic determinat i ha derivat cap a la forma actual a partir de les lleis fonètiques pròpies de cada època històrica.
Segurament l'origen d'aquest llinatge s'ha de cercar en els llunyans temps de la Reconquesta en els quals els exèrcits cristians ocupaven, lentament però definitivament, les terres que durant segles havien estat governades pels cristians. Era molt lògic durant l'època de la Reconquesta que els soldats que estaven al servei de l'exèrcit cristià fossin premiats amb solars i terrenys i elevats a la categoria de nobles, amb constància pels annals de la història.
Els Barba tingueren un casal molt important a la ciutat de Girona. Posteriorment fundaren solars a Ripoll i a Barcelona. De tota manera, el primer solar documentat és el castellà, amb branques a Castrofuerte, León, Bugos i Valladolid.
Aquest llinatge va veure la seva noblesa reconeguda pels Estaments Reials Castellans i molts cavallers cognomenats Barba vestiren els hàbits de les Ordes de Santiago i Alcàntara.
ARMES
L'escut dels Barba és: En camp de sinople, una espasa d'argent amb la guarnició d'or, acompanyada de cinc fulles de figuera de sinople. Altres hi tenen una bordura d'argent, amb quatre espases de sable.
Els Barba de la casa de Castrofuerte tenen l'escut quarterat: 1r. i 4t. d'atzur, una caldera d'or i 2n. i 3r. en camp d'or un castell d'atzur.
Altres tenen: En camp d'or, un castell d'atzur.
Finalment uns altres: De gules, amb tres faixes d'argent.
EL COGNOM EN L'ACTUALITAT
Es fa difícil distribuir el cognom dins el territori lingüístic d'una manera clara, ja que el cognom és molt poc freqüent a Catalunya i hi ha una manca de documentació al respecte. Crida l'atenció, per exemple, que el cognom apareix més en el NE. de Catalunya (Empordà, Gironès, Garrotxa, La Selva) que no en altres llocs del Principat. Això no ens ha d'estranyar, en considerar que aquella regió amb el Rosselló veí constitueix el nucli primitiu de la nostra nacionalitat, car allà es va espargir la població bàsica de la Marca Hispànica. De tota manera les comunitats on hi ha més persones cognominades Barba són a les Comunitats de Castella i Lleó i Aragó.
BIBLIOGRAFIA
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".-
Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis
més específics de diversos aspectes de l'heràldica.
De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y
heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a
la Península Ibèrica.
ARMORIAL LUSITANO - Genealogia e Heráldica, dir. pelo Doutor Afonso Eduardo Martins Zúquete, Editorial Enciclopédia, Lisboa, 1961
BRAAMCAMP FREIRE, Anselmo, Armaria Portuguesa, Lisboa, c. 1917 (1 volume incompleto) (reedição facsimilada , Ed. Cota d'Armas, Lisboa, 1989)
LIVRO DO ARMEIRO-MOR, de Jean du Cros, c. 1509 - publicação em fac-simile da Academia Portuguesa de História com um estudo introdutório de António Machado de Faria de Pina Cabral, Lisboa, 1956
MARQUÊS DE ABRANTES, Introdução ao Estudo da Heráldica, Biblioteca Breve nº 127, Instituto de Cultura e Língua Portuguesa, Lisboa, 1992
PINA CABRAL, António Machado de Faria de, Cartas de Brasão, Lisboa, 1923
TRAVASSOS VALDEZ, Ruy Dique, Cartas de Brazão Modernas (1872-1910) - Complemento do Arquivo Heraldico-Genealogico do Visconde de Sanches de Baêna, Braga, 1935 (2ª edição facsimilada, Livraria Fernando Machado, Porto, 1992)
SANTOS FERREIRA, Gabriel-Luís, Armorial Portuguez, Lisboa, 1920-23
VISCONDE DE SANCHES DE BAENA, Arquivo Heráldico-Genealógico, Lisboa, 1872
Obras Estrangeiras
D'HAUCOURT, Geneviève, e DURIVAULT, Georges, Le Blason, col. Que sais-je?, nº 336, Paris, P.U.F., 1956