Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BARBERÀ ORIGEN I SIGNIFICAT Cognom procedent dels topònims Barberà del Vallès i Barberà de la Conca, derivat del llatí Barbarianus, derivat del nom personal Barbarius. COGNOMS DERIVATS El cognom Barbarà o Barberà és equivalent a Barberan, Barberà o Barbaran. Aquest cognoms tenen un origen comú i comparteixen llinatge, història i escut heràldic. LLINATGE I HISTÒRIA El cognom Barberà va tenir la seva primitiva casa pairal en el lloc de Barbarà, del partit judicial de Montblanc, província de Tarragona. Les seves branques, des de temps molt antics, van passar a Marsella, i a les Balears, es van estendre per Catalunya, Aragó i València. Guillermo de Barbarà, de l'Orde dels Predicadors, va estar a les Corts de Monzón l'any 1236. Arnaldo de Barbarà, també de l'Orde de Predicadors, fou testimoni d'una escritura de confederació que van fer el rei aragonès Jaume I "el Conquistador" i don Pedro Azagra, senyor de Albarracín. Un altre personatge amb el cognom fou Bernardo Barberan que va participar en la conquesta de Jàtiva amb el monarca, fou allà heredat. A les Illes, ells Barbarà van tenir com a personatge a Gisber de Barbarà que va destacar entre els cavallers conquistadors de Mallorca. Jaime Barbarà va venir a Marsella amb una fragata, combatint en el mar amb els moros de Mallorca, que afavorien als de València. Pere Barberà va passar a Roma com el rei aragonès Jaume II. Jerònim Barberà, veí de Tarragona, va assistir com Hijodalgo a les Corts aragoneses de 1592. Tots pertanyien a l'extrem braç militar de la ciutat i regne de València, i van provar ser descendents de l'antiga família militar de Barberà, de Catalunya. En la ciutat de Caller (Córcega), va radicar una altra branca anomenada Barbarán i originària de Catalunya. El segle XVIII hi havia a Reus una família de cavallers amb aquest cognom i a ella pertanyia l'eclesiàstic i literat mossèn Josep Maria de Barberà i Canturri (mort el 1900). Uns Barberà foren castlans de Mediona i acabaren cognomenant-se de Barberà-Subirats al segle XVI. Algunes línies d'aquest mateix llinatge de cavallers foren la dels senyors de Pacs als segles XIII i XIV, i la dels castlans de Vilafranca del Penedès al segle XV i també barons de Querol a partir del XVI. I també hi pertanyien el bisbe de Lleida, Guillem de Barberà (mort el 1255) i l'abat de Santes Creus Josep Barberà (mort el 1624). L'autor de l'obra "Los malteses de València" diu que és possible que algunes de les famílies valencianes que avui porten el cognom Barberà procedeixin de l'estirpe maltesa "Barbara", però les dades recollides per nosaltres contradiuen aquesta suposició, confirmant que són originaris de Catalunya. ARMES Porta escut faixat de tres peces d'argent, carregades d'arminis de sable, i de tres peces de gules. Alguns cognoms Barberà utilitzan aquestes armes: En camp de gules, una cigonya d'argent. Altres, com el mateix cognom, ostenten: En camp d'argent, tres peces d'atzur, en faixa, un sobre l'altre. Però les armes pròpies del llinatge son les primeres que hem descrit. PERSONATGES BARBARÀ O BARBERÀ DESTACATS EN LA HISTÒRIA Guillem Barbarà: (Reus-Barcelona 1255). Bisbe de Lleida (1248-1255). Jaspert de Barbarà: (Segle XIII). Militar procedent de la zona de les Coberes, fronterera entre Catalunya i Occitània. Joan de Barberà (La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat-Benifassà, Baix Maestrat 1579). Primer abat triennal del monestir cistercenc de Benifassà. Josep de Barberà: (Santes Creus, Alt Camp 1624). Primer abat temporal de Santes Creus (1619-1624). Ramon de Barbarà: (Segle XII). Eclesiàstic i canonista. Josep Maria Barberà i Canturri: (Reus 1833- Barcelona 1900). Eclesiàstic i literat. Josep Barberà i Falcó: (Concentania, Comtat 1843-Manises, Horta 1922). Advocat. Josep Barberà i Farràs: (Barcelona 1925). Estudiós de l'arqueologia pre-romana de Catalunya. Faustí Barberà i Martí: (València 1850-1924). Metge, erudit i polític. Joan Barberà i Sanchís: (València-Gandia 1824). Gramàtic. Estudià filosofia i teologia a València. TOPONÍMIA El cognom Barberà o Barbarà, al ésser un llinatge toponímic, té gran qüantitat de llocs concrets que porten el cognom. Tenim el Castell de Barberà a la població de Barberà de la Costa, el Castell de Barberà a Barbera del Vallès, la Comanda de Barberà, la Conca de Barberà, el Mas de Barberà a l'Albiol, la Masia de Barbarà a Masdenverge i el Puig de Barberà. EL COGNOM AVUI Barberà és un cognom que està distribuït per tot l'antic regne d'Aragó. A Catalunya el trobem sobretot a les comarques del sud, encara que a Girona i les comarques de la Catalunya Central també és força freqüent. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. ARMORIAL LUSITANO - Genealogia e Heráldica, dir. pelo Doutor Afonso Eduardo Martins Zúquete, Editorial Enciclopédia, Lisboa, 1961 BRAAMCAMP FREIRE, Anselmo, Armaria Portuguesa, Lisboa, c. 1917 (1 volume incompleto) (reedição facsimilada , Ed. Cota d'Armas, Lisboa, 1989) LIVRO DO ARMEIRO-MOR, de Jean du Cros, c. 1509 - publicação em fac-simile da Academia Portuguesa de História com um estudo introdutório de António Machado de Faria de Pina Cabral, Lisboa, 1956 MARQUÊS DE ABRANTES, Introdução ao Estudo da Heráldica, Biblioteca Breve nº 127, Instituto de Cultura e Língua Portuguesa, Lisboa, 1992 PINA CABRAL, António Machado de Faria de, Cartas de Brasão, Lisboa, 1923 TRAVASSOS VALDEZ, Ruy Dique, Cartas de Brazão Modernas (1872-1910) - Complemento do Arquivo Heraldico-Genealogico do Visconde de Sanches de Baêna, Braga, 1935 (2ª edição facsimilada, Livraria Fernando Machado, Porto, 1992) SANTOS FERREIRA, Gabriel-Luís, Armorial Portuguez, Lisboa, 1920-23 VISCONDE DE SANCHES DE BAENA, Arquivo Heráldico-Genealógico, Lisboa, 1872 Obras Estrangeiras D'HAUCOURT, Geneviève, e DURIVAULT, Georges, Le Blason, col. Que sais-je?, nº 336, Paris, P.U.F., 1956