Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BARCELONA ORIGEN I SIGNIFICAT Hi ha molts cognoms que tenen l'origen en llocs concrets, són noms de procedència o d'habitatge, usats com a cognoms. Es poden clasificar dins el gran grup dels anomenats toponímics i poden ser noms propis de països i comarques (Espanya, Bages, Foix, Penedès, Rosselló, Segarra...),noms propis de ciutats i viles (Barceló, Balaguer, Berga, Cervera, Manresa, Tarragó, Vilafranca, Vilanova...) i noms que indicaven directament el lloc de naixement o de procedència (Alemany, Anglès, Berguedà, Castellà, Gironès, Guasch, Ripollès, Provençal, Sard...). Barceló i Barcelona seria la forma masculinitzada de Barcelona, Barcelonus el 1213, que és el nom de la mateixa capital de Catalunya. De tota manera Barceló també és un caseriu del terme de Sant Martí Sarroca (Barcelona). A més del significat toponímic, cal fer notar que, a Gandesa, d'un minyó brut, deixat, malforjat, en diuen "un barceló". COGNOMS DERIVATS La majoria de llinatges tenen algun cognom derivat, algun dels quals ha esdevingut tan important com el seu primitiu. En aquest cas, però és dificil determinar si hi ha una relació de parentiu entre els cognoms Barceló i Barcelona, degut a l'antiguitat d'ambdos llinatges. LLINATGE I HISTÒRIA Tot i ser un llinatge toponímic de la capital de Catalunya, alguns llibres d'heràldica consultats coincideixen a afirmar que el cognom Barceló és originari de França, amb casa solar a Montpeller, des d'on passà a Catalunya i Balears. Altres diuen que Barcelona és un cognom de Navarra, procedent del lloc de Valcarlos, partit judicial de Aoíz. Hem de creure doncs que així com els Barceló procedeixen de Franca i Catalunya, els Barcelona són de Navarra, encara que també hi ha branques catalanes del cognom. ARMES En camp d'argent, quatre faixes ondades de sinople. TOPONÍMIA A més de la capital de Catalunya, Barceló és una antiga quadra del terme de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès). EL COGNOM AVUI L'abundància o no del cognom a diferents zones del territori depèn tant de factors derivats de l'existència de vàries branques del cognom com dels diferents graus de descendència que ha tingut el cognom al llarg de la història, com de la seva antiguitat. En aquest cas ja hem vist que hi ha dues branques diferenciades del cognom i, curiosament, encara avui trobem les famílies Barcelona repartides al cinquanta per cent a España i l'altre cinquanta al Principat. Bibliografía Heráldica. Julio Olmedo Álvarez - Joaquín Díaz Vallés. Ediciones Perea. Ciudad Real, 1989 Tratado de Nobleza y de los Títulos y Dictados. Juan Benito Guardiola. Madrid, 1591 Archivos. Ilma. Diputación Provincial de Palencia. Boletines de la Real Academia de la Historia. Cadenas y Vicent, Vicente. Diccionario Heráldico. © Editorial. Hidalguía. 1.954. De Atienza Navajas, Julio. Diccionario Heráldico de Apellidos. © Editorial. Aguilar. Madrid. 1.959. Tratado completo de la ciencia del Blasón. Modesto Costa Turell. Barcelona, 1680 De Riquer, Martín. Heráldica Castellana. © Editorial. C. Cremá. Barcelona.1.986. Enciclopedia Ilustrada. © Editorial. Planeta DeAgostini, S.A. Madrid 1992. García Carraffa, Alberto y Arturo. Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana. © Alberto y Arturo García Carraffa. Madrid. 1.935 González-Doria, Fernando. Diccionario Heráldico y Nobiliario de los Reinos de España. © Editorial. Bitácora, S.L. 1.994. Historia de España. © Prom. y Ed. Club Internacional del Libro, S.A. Madrid 1984.