Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BARÓ ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Baró prové etimològicament del germànic "barone", que vol dir home lliure, encara que també pot ser aplicació onomàstica del substantiu nobiliari baró. Baró i les seves variants apareixen documentades en els textos medievals catalans com a nom d'home i de dona. La forma Baró ja es troba documentada a l'any 857. Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Baró pertany al grup de noms de grau nobiliari, dignitat o càrrec civil o militar. LLINATGE I HISTÒRIA Les primeres notícies que tenim del cognom ens parlen d'una gran antiguitat i noblesa tant pel seu origen com per la seva toponímia. Algunes branques són patronímiques en el sentit que el nom propi esdevé posteriorment cognom de la branca familiar. L'any 1.677 vivia a Mataró un senyor que s'anomenava francesc Baró, que fou distingit amb el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona, i el 1.678, també a Mataró, Jaume Baró obtingué el mateix privilegi i el 1.706 Carles III el féu cavaller i el 1.708 noble. El rei Alfons XII, el 1.875, va fer vescomte de Canet de Mar i marquès de Santa Rita un antic mariner de Canet de Mar, Josep Baró i Blanxart, que havia passat a Cuba, on havia establert la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la Península i fou propietari de diversos enginys sucrers i regidor de Matanzas. Va construir a Canet de Mar l'ermita de la Misericòrdia. Als segles XIV i XV hi havia una família d'artistes de Perpinyà cognominats Baró. Entre altres destaquem a l'anomenat Baró el Vell, pintor i escultor. Segons Alcover-Moll en el "Diccionari català-valencià-balear", el cognom Baró es trobava a principis de segle a les poblacions següents: Agramunt, Albatarrec, Alfarràs, Algerri, Alp, Arbeca, Valls, Vilasacra i altres. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: escut d'argent amb una cotissa de sinople. Aquestes armes es troben descrites a l'Adarga Catalana de Garma i Duran. PERSONATGES BARÓ DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Bartomeu Baró, pintor valencià del segle XV, conegut com "El mestre Bartomeu". -Doménech Baró, poeta, prevere i professor de l'Alta Cerdanya del segle XIX. -Joan Baró, lul.lista del segle XV. Edità i publicà obres referents a Llull. -Josep Baró i Blanxart, navilier, industrial i propietari establert a Cuba, nascut a Canet de Mar l'any 1.798. -Josep Baró i Güell, professor de cobla i mestre director nascut a Cervià de Ter l'any 1.891. -Emília Baró i Sanz, actriu barcelonina de la primera meitat del segle XX. Interpretà nombroses obres clàssiques. -Teodor Baró i Sureda, polític, periodista i escriptor nascut a Figueres l'any 1.842. TOPONÍMIA La major part de topònims corresponen a cases i edificacions d'importància nobiliària. Mas Baró és una casa de Bétera (Camp de Túria) i la Torre del Baró és un antiga casa dels barons de Pinós, construïda al segle XVI. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, especialment a les comarques de l'interior de Catalunya. El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 200 famílies que es cognominen Baró. També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades ens les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Baró podem afirmar que es el número 486 per ordre d'importància, hi ha 1.867 persones que el tenen com a primer cognom i unes 1.754 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA Heráldica. Julio Olmedo Álvarez - Joaquín Díaz Vallés. Ediciones Perea. Ciudad Real, 1989 Tratado de Nobleza y de los Títulos y Dictados. Juan Benito Guardiola. Madrid, 1591 Archivos. Ilma. Diputación Provincial de Palencia. Boletines de la Real Academia de la Historia. Cadenas y Vicent, Vicente. Diccionario Heráldico. © Editorial. Hidalguía. 1.954. De Atienza Navajas, Julio. Diccionario Heráldico de Apellidos. © Editorial. Aguilar. Madrid. 1.959. Tratado completo de la ciencia del Blasón. Modesto Costa Turell. Barcelona, 1680 De Riquer, Martín. Heráldica Castellana. © Editorial. C. Cremá. Barcelona.1.986. Enciclopedia Ilustrada. © Editorial. Planeta DeAgostini, S.A. Madrid 1992. García Carraffa, Alberto y Arturo. Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana. © Alberto y Arturo García Carraffa. Madrid. 1.935 González-Doria, Fernando. Diccionario Heráldico y Nobiliario de los Reinos de España. © Editorial. Bitácora, S.L. 1.994. Historia de España. © Prom. y Ed. Club Internacional del Libro, S.A. Madrid 1984.