Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BARS ORIGEN I SIGNIFICAT DEL COGNOM Prové del nom d'un antic vescomtat de la Garrotxa, d'origen probablement pre-romà, que es conserva en alguns noms de poble (Sant Privat del Bas, Sant Esteve del Bas, i altres). Es considera que podria ser relacionable amb el topònim francès Bar. Existeixen documents amb aquest nom ja des del 889. COGNOMS DERIVATS Bars és una forma equivalent de Bar; ambdues tenen el mateix origen i escut heràldic. LLINATGE I HISTORIA És un cognom molt antic a Catalunya i València. Mossèn Jaume Febrer, va atribuir-li un origen francès, i esmenta, en les seves cròniques, el cavaller Jaume Bars, molt conegut a França, poderós i ric, que procedent de París, participà en la conquesta de València. Malgrat aquesta hipòtesi, el cognom apareix documentat a Catalunya molt abans, com hem indicat anteriorment. A més del cavaller citat per Febrer, molts altres d'aquest llinatge, procedents de Catalunya passaren al regne de València. Uns s'establiren a Concentaina (Alacant) i altres participaren en la presa de Xàtiva, on foren heretats. Entre aquests últims, Ferrer de Bars consta inscrit en el llibre del repartiment dels heretatges de Xàtiva que es féu el 1240. Els Bas de València, entre els quals destacà Marc Bars, provenen de la casa de Xàtiva. Una família Bars tingué casa pairal al poblet de Corçà (Baix Empordà). El 1675 Feliu Bas i Balaguer, natural de Piera, obtingué el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona, i el 1703, Ignasi Bas i Balaguer, potser germà seu, el de cavaller. El 1782, el cavaller Joan del Bars i de Maranyosa, natural de la vila de Capellades, fou agraciat amb el privilegi de noble. Ramon de Bars era governador del Rosselló el 1642, així com Pau de Bars i Sacoronima, descendent dels Bars de Corçà, ho era de l'illa de Menorca. ARMES Quarterat: 1r. i 4t. d'argent, amb una creu patent plena de gules; 2n. i 3r. de gules, amb un pont d'argent de dos ulls. Els Bars de Corçà: d'or, un basílisc de sinople. Els Bars de Capellades: escut partit: 1r., de sinople, amb un leó rampant, lleopardat d'argent, i 2n., d'argent, una creu de gules. Els de València tenien: d'atzur, un xevró de plata, acompanyat d'una flor de lis d'or. Els vescomtes de Bars ostentaren: d'or, tres xevrons de gules, cadascun carregat amb cinc besants de plata. EL COGNOM EN L'ACTUALITAT Es troba molt escampat pels Països Catalans. A Catalunya el trobem a Barcelona, Cercs, Puig-reig, Cervera, Olot i Vilanova del Camí. BIBLIOGRAFIA Heráldica. Julio Olmedo Álvarez - Joaquín Díaz Vallés. Ediciones Perea. Ciudad Real, 1989 Tratado de Nobleza y de los Títulos y Dictados. Juan Benito Guardiola. Madrid, 1591 Archivos. Ilma. Diputación Provincial de Palencia. Boletines de la Real Academia de la Historia. Cadenas y Vicent, Vicente. Diccionario Heráldico. © Editorial. Hidalguía. 1.954. De Atienza Navajas, Julio. Diccionario Heráldico de Apellidos. © Editorial. Aguilar. Madrid. 1.959. Tratado completo de la ciencia del Blasón. Modesto Costa Turell. Barcelona, 1680 De Riquer, Martín. Heráldica Castellana. © Editorial. C. Cremá. Barcelona.1.986. Enciclopedia Ilustrada. © Editorial. Planeta DeAgostini, S.A. Madrid 1992. García Carraffa, Alberto y Arturo. Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana. © Alberto y Arturo García Carraffa. Madrid. 1.935 González-Doria, Fernando. Diccionario Heráldico y Nobiliario de los Reinos de España. © Editorial. Bitácora, S.L. 1.994. Historia de España. © Prom. y Ed. Club Internacional del Libro, S.A. Madrid 1984.