BELTRAN
ORIGEN I SIGNIFICAT
Cognom patronímic procedent del nom propi Bertran, derivat que vol dir corb il.lustre. El cognom és derivat del grec Bertrani i del llatí Berterandus.
COGNOMS DERIVATS
Aquest cognom patronímic, té dues formes equivalents que són Bertran i Beltran, que tenen el mateix escut i procedència, encara que fonèticament es pronuncien diferent.
LLINATGE I HISTORIA
El cognom és estès per tota la Península i alguns historiadors diuen que totes les famílies Beltran tenen el mateix llinatge i origen, però aquesta afirmació s'oposa
al fet de tractar-se d'un cognom patronímic. Aixó fa
pensar que porten el cognom Beltran famílies de diferent origen i llinatge que poc tenen a veure entre elles.
Una de les cases més antigues de BELTRAN estigué prop de la ciutat d'Osca. En temps d'en Jaume I el Conqueridor ja hi hagueren cavallers d'aquesta casa que es destacaren en la conquesta de València. Entre ells cal citar en Guillem, Pascual i Pere Beltran.
L'any 1128, el comte de Barcelona i el d'Ampúries, van signar un tractat de Pau i a aquest acte estigué present un cavaller de l'Aragó anomenat Bernard Beltran.
A una família de ciutadans de Barcelona pertanyia Berenguer Beltran, influent banquer que atorgà molts préstecs al rei Pere III.
Sembla ser que aquest personatge provenia de la branca aragonesa que s'establí a Gelida, on es va fundar un nou llinatge els anys 1399 que fou senyor del castell i poble de Gelida en Francesc Beltran.
Fou també cambrer del rei Pere IV d'Aragó qui, en premi als seus serveis, li va donar el privilegi de noble per cédula de 1 d'abril de 1375.
Aquestes dades consten en documents antics de l'arxiu de la Corona d'Aragó, a Barcelona.
L'any 1406, en Francesc Beltran, fill de l'anterior, quan només tenia setze anys, va ser proposat per la primera prevenda que hi hagué vacant a la Catedral de Barcelona.
Un altre Francesc Beltran, de la mateixa casa i família, va servir al rei Martí. Antoni Beltran fou fet almirall l'any 1442 i en Jacint Beltran, va obtenir el privilegi de burgès de Perpinyà el 5 de desembre de 1644.
També destacà l'any 1665 el tortosí Josep Beltran i Valentí, regidor i síndic dels mercaders de Tortosa, que rebé el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona.
Els Beltran de Mallorca són també molt antics. Bernart Beltran va ser molt apreciat pel rei de Mallorca Jaume II, i el comissionà amb Ramon Dezbrull i Jaume Estruch, per a delimitar els terrenys de les dotze batllies que es fundaren l'any 1300. D'aquesta casa, establerta sobretot a Lluchmajor, en van destacar nombrosos cavallers, entre ells: Pere Beltran, Joan Beltran, Felip Beltran i Ferrer Beltran.
ARMES
D'ATZUR, UNA BANDA D'OR COTISSADA DE GULES
ALTRES: DE GULES, UN GEMINAT D'OR
ALTRES:
De gules,
una banda cotissada d'or.
D'argent, un mont floronat
de sinople.
PERSONATGES BELTRAN
DESTACATS EN LA HISTORIA
* Pere Beltran: Bisbe de Tuy en el segle XV. Era fill d'una família mallorquina molt distingida. Els Reis Catòlics el feren Bisbe el 1486. Va reunir un Sínode a Vigo el 1497.
* Miquel Beltran: (1588-1642). Va ser capellà d'honor del rei Felip III i Bisbe d'Alès i Torralba (Cerdenya).
* Lluc Beltran i Flórez: (n. 1911). Economista català.
Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona (1931), s'especialitzà en economia a Londres. Catedràtic d'economia política i de finances a la Universitat de Múrcia (1958) i de Valladolid (1959), fou nomenat seretari del primer i segon plan espanyols de desenvolupament (1966-69). D'entre altres obres, ha publicat "Els problemes de la banca catalana", "La industria algdonera española", "Economistas modernos" i "Historia de las doctrinas económicas".
* Eduard Beltran i Rubió (1839-1909). Metge i escriptor nascut a Saragossa. Fou president de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona i de l'Acadèmia dels Amics de la Instrucció. Publicà diversos treballs en publicacions científiques i literàries.
*Frederic-Armand Beltran i Massés: (1885-1949). Pintor cubà, establert a Barcelona. Cultivà el retrat femení il.lustratiu del món decadent de l'aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color. És també conegut per retrats.
EL COGNOM EN L'ACTUALITAT
És molt escampat per tot Catalunya, el trobem, entre
altres llocs, per Abella de la Conca, Agramunt, Alcarràs, Alguaire, Artesa, Avià, Avinyonet, Barcelona, Calaf, Cambrils, Creixell, Guils, Igualada, Isòvol, Montblanc, Palamós, Terrassa, Urtx, Tortosa, Valls i Vullpellac. També destaca la casa pairal "Can Bertran" a Sant Pere de Ribes.
BIBLIOGRAFIA
Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001
Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987.
Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982.
Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989.
Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983
Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987
EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968.
Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998
Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998
Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes.
A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995
Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa
Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989.
Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994
Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991.
Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997.
Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998.
Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994
Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998
Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999