Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BENET ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Benet ve del llatí "Benedictus", que vol dir "beneït", nom del famós fundador de l'orde benedictina. Les formes acades en -eit i les que conserven la s després de l'element Bene-, són arcaismes catalans d'influència occitana. Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Benet pertany al grup de noms de sants. COGNOMS DERIVATS Els cognoms següents poden considerar-se derivats: Banet, Beneit, Benaseit, Beneseit, Beneset, Banaset i Benaset. Tots ells tenen el mateix origen i historial. LLINATGE I HISTÒRIA Les notícies que tenim del cognom ens parlen d'un gran antiguitat. Segons l'estudi fet per García Carraffa, el cognom Benet va tenir el seu origen documentat a la zona d'Aragó i després passà a Catalunya. Va tenir casa senyorial a la ciutat de Barcelona. Hem de tenir present que durant segles existia la Corona catalano-aragonesa i per tant, les relacions entre aquestes dues zones era molt intensa. Lluís Benet, veí de Tamarite de la Litera, en la província d'Osca, fou membre de les Corts de l'any 1.445. Bartolomé Benet ho fou en les de l'any 1.592 i Joan Benet, veí de Jaca, era diputat-cavaller en les Corts de l'any 1.602. El cognom es desenvolupà per arreu de Catalunya. Segons Alcover-Moll en el seu "Diccionari català-valencià-balear", el cognom es trobava a principis de segle a les poblacions següents: Alcover, Amposta, Arenys de Mar, Artesa, Badalona, Reus, Blancafort, La Sènia, Espluga de Francolí, Falset, Garcia, Masroig, Morera, Perelló, Sabadell, Valls, etc. Hem de pensar que es tracta d'un cognom de tipus patronímic, és a dir, que deriva de nom propi. Aquest fet permet afirmar que el cognom no procedeix d'un única branca familiar. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: escut de gules amb tres bitlletes d'or carregades cadascuna d'una lletra B de sable. Aquest escut es troba documentat a l'Adarga Catalana de Garma i Duran (imprès al volum II, pàg. 149) i al "Nobiliari general català" de Fèlix Doménech i Roura (imprès al quadern III). PERSONATGES BENET DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Dinastia de Papes de Roma anomenats Benet (de Benet I a Benet XV). -Sant Benet Biscop, benedictí anglosaxó. -Mateu Vicent Benet, bandoler valencià del segle XVII. Va inspirar llegendes i obres literàries. -Stephen Vicent Benet, escriptor nordamericà. Escriví poesia, novel.la i contes. -Juan Benet Goitía, escriptor nascut a Madrid l'any 1.927. La seva obra té una línea renovadora i experimental. -Jordi Benet i Aurell, crític d'art català nascut a Barcelona l'any 1.920 -Josep Mª Benet i Jornet, autor teatral i escriptor català nascut a Barcelona l'any 1.940. -Josep Benet i Morell, polític, advocat i historiador català nascut a Cervera l'any 1.920. És director del Centre d'Història Contemporània. -Rafael Benet i Vancells, pintor català nascut a Terrassa l'any 1.889. TOPONÍMIA La major part de topònims corresponen a cases pairals d'antiga importància. Destaquem, com a topònim, el monestir de Sant Benet de Bages, a la comarca del mateix nom. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg de tot el territori català, especialment a les comarques de l'interior de Catalunya. El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 150 famílies que es cognominen Benet. També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears. BIBLIOGRAFIA Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001 Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987. Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982. Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987 EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968. Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998 Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998 Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes. A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994 Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997. Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994 Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998 Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999