Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BERGA ORIGEN I SIGNIFICAT Francesc de B. Moll, a la seva obra "Els llinatges catalans" que és un dels més complerts diccionaris de cognoms catalans, inclou els Berga en el grup de cognoms provinents de topònims catalans. En concret prové de la població, capital de la comarca del Berguedà. LLINATGE I HISTÒRIA El cognom Berga és d'origen català, procedent d'una antiga família de la Gascunya. Després va passar a Aragó i València. Així consta a "El Solar Catalán, Valenciano y Balear". En aquest sentit cal esmentar un dels personatges documentats més antics amb el cognom que és en Ramon de Berga, que va acompanyar a en Jaume I en la conquesta de Mallorca. Va rebre com a recompensa als seus serveis diferents terres de Samorella, Pollensa i Ciutat de Palma. Un altre personatge destacat amb el cognom fou Guillem de Berga, que fou anomenat diputat per Alfons III d'Aragó en nom de les viles d'Inca i Santa Maria. Hi hagué molts altres personatges destacats del llinatge, sobretot a les Illes i principalment a Palma de Mallorca, on va tenir molt renom una família Berga del segle XVI. A Catalunya, els castlans del castell de Berga adoptaren el nom del castell com a cognom i a la segona meitat del segle XII Guillem de Berga, a més de l'esmentada castania, senyorejava els castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torrella. El seu nét, Bernat de Berga (1.171-1.188), va ésser bisbe de Barcelona) i possiblement era germà seu Ramon de Berga, abat de Ripoll. Alguns historiadors ens parlen d'una branca castellana dels Berga, que té, però, les mateixes armes que els del castell de Berga. ARMES Els castlans de Berga portaven per armes: d'atzur, 5 bolcans d'argent, que apareixen a l'escut municipal de Berga. Uns altres Berga porten de gules, cinc bolcants d'argent. PERSONATGES BERGA DESTACATS EN LA HISTÒRIA Pau Berga: Poeta i gramàtic, nascut a Pesillà de la Ribera (Rosselló). Defensor de la unificació ortogràfica en terres rosselloneses, publicà poemes i treballs. Pere de Berga: Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I. Josep Berga i Boada: Escriptor i pintor nascut a Olot. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix. Col.laborà a diferents revistes i escriví obres de teatre. Josep Berga i Boix: Pintor i escriptor fill de la Pinya (Garrotxa). De ideologia carlina, dirigí el Centre Artístic d'Olot. Fou autor de diferents novel.les, comtes i narracions breus. TOPONÍMIA El Berguedà és una comarca del Principat, a la Catalunya Interior, amb Berga com a cap de comarca. Son Berga és una gran casa del terme d'Establiments (municipi de Mallorca). EL COGNOM AVUI Segons el llibre "Origen i escuts de cognoms catalans" publicat pel diari "Avui", el cognom està estès per Àger, Almacelles, Barcelona, Montmell i Perpinyà. BIBLIOGRAFIA Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001 Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987. Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982. Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987 EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968. Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998 Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998 Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes. A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994 Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997. Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994 Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998 Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999