Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BERTRAN ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Bertran prové de la forma "Bertrand" (reducció de Berhtraban, "corb il.lustre"). Segons la classificació que fa Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 cognoms catalans que existeixen, el cognom Bertran pertany al grup de noms germànics. Cal dir que els cognoms germànics són dels més antics existents a Catalunya i provenen de l'època medieval. Concretament, el cognom Bertran es troba ja documentat l'any 1043. COGNOMS DERIVATS Les formes Beltran, Beltrà i Bertrans són derivats del primitiu Bertran. Bertrana és el femení de Bertran i Bertranet és un derivat diminutiu. En tots aquests casos es tracta del mateix cognom amb el mateix escut d'armes. LLINATGE I HISTÒRIA Les notícies que tenim del cognom demostren una gran antiguitat. Es troba documentada l'existència d'un tal Bertran, que fou bisbe de Barcelona entre els anys 1086 i 1095. Posteriorment, personatges cognominats Bertran ajudaren als reis catalans en les diferents conquestes, segons consta en les cròniques històriques. Alguns d'aquests personatges s'establiren al País Valencià i a les Illes Balears on iniciaren el llinatge en aquells indrets. Segons Armand de Fluvià, l'any 1665, el tortosí Josep Bertran i Valentí, regidor i síndic de mercaders de Tortosa, rebé el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona. A una família de ciutadans de Barcelona pertanyia Berenguer Bertran, influent banquer que otorgà molts préstecs al rei Pere III i comprà el castell i baronia de Gelida al vescomte de Narbona el 1367. El seu fill, Francesc Bertran, fou fet cavaller i falconer major del rei. Posseí també una immensa fortuna amb què féu préstecs als reis. El seu germà Berenguer Bertran es casà amb una pubilla sarda, Villant Carroç, comtesa de Quirra i virreis de Sardenya. Posteriorment, personatges cognominats Bertran destacaren els els camps científic, de la medicina, del dret i de la literatura. Els Bertran de Lis foren una família de polítics i comerciants valencians dels segles XVIII i XIX. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: escut d'argent amb un mont floronat de sinople. Uns altres Bertran porten l'escut de gules amb 3 geminats amb faixa d'or. Uns altres Bertran porten: de gules amb una banda cotissada d'or. Els barons de Gelida porten l'escut de gules amb un geminat en banda d'or. PERSONATGES BERTRAN DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Andreu Bertran, eclesiàstic valencià nascut l'any 1433. Fou Bisbe de Barcelona i de Girona. -Bertran de Born, fou un trobador en llengua occitana del segle XII. -Lluís Bertran i Besante fou un metge nascut a València l'any 1788. -Pau Bertran i Bros fou un poeta i folklorista nascut a Collbató l'any 1853. -Felip Bertran i d'Amat, juriscònsult nascut a Barcelona el 1835. Presidí diverses institucions. -Lluís Bertran i Eixarac, religiós dominicà nascut a València l'any 1526. -Marc Bertran i Pastor, metge català nascut a Tarragona el 1804. Fou catedràtic de fisica i química. -Josep Bertran i Musitu, advocat i polític nascut a Barcelona l'any 1873. Va intervenir en la fundació de la Lliga Regionalista. TOPONÍMIA La major part de topònims Bertran corresponen a cases pairals d'antiga importància. Bertran és un antic terme inclòs actualment en el municipi de Juneda (Les Garrigues). La Bertrana és una masia del municipi de l'Esquirol (Osona). EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al larg de tot el territori català, especialment a les comarques de l'interior de Catalunya. Segons Armand de Fluvià, el cognom es troba a Abella de la Conca, Agramunt, Alcarràs, Alguaire, Avià, Avinyolet, Calaf, Cambrils, Creixell, Guils, Igualada, Isòvol, Montblanc, Palamós, Terrassa, Tortosa, Valls, etc. El cognom és relativament freqüent a les ciutats de la gran àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 450 famílies que es cognominen Bertran. També trobem vestigis del llinatge a altres terres de parla catalana, com el País Valencià i les Illes Balears. BIBLIOGRAFIA Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001 Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987. Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982. Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987 EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968. Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998 Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998 Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes. A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994 Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997. Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994 Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998 Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999