BLANCO
ORIGEN I SIGNIFICAT
El cognom Blanco no té un origen català. Segons diversos heraldistes, el llinatge s'originà a Castella i posteriorment es distribuí per tota la Península Ibèrica. Es troba plenament arrelat a Catalunya des de principis de segle. Procedeix del nom d'un color.
TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS
Trobem el següent títol destacat: " Marqués de Blanco Hermoso: Título concedido por Fernando VII el 9 de julio de 1.817 a D. Juan Antonio Muñoz-Cobo y Calleja, Alguazil Mayor del Santo Oficio. En 10 de febrero de 1.976 se expidió Real carta de sucesión a favor de D. Pedro Palomeque Mariscal".
LLINATGE I HISTÒRIA
Les notícies que tenim del llinatge referents a la seva evolució històrica són més aviat escasses. No hem trobat a les cròniques medievals referències concretes del cognom, i per tant, podem considerar, que el llinatge ha tingut una evolució posterior.
De tota manera, es tracta d'un llinatge antic i molt arrelat a Castella i Extremadura tot i que no podem indicar, de forma exacta, l'època cronològica de la seva aparició.
Els libres d'heràldica castellans diuen textualment el següent del llinatge: "Procede de la Montañas de León. Con el tiempo, sus componentes se fueron extendiendo por ambas Castillas, Extremadura, Galicia y Vascongadas, dando lugar a la fundación de nuevos linajes. Es muy posible que este apellido tuviese su origen, como tantos otros apellidos, en el sobrenombre aplicado a algún caballero godo. Nada en concreto puede afirmarse en este sentido, ya que no existen documentos que permitan citar el hecho con rigurosidad histórica. En la villa de Meneses de Campos floreció, en el siglo XVI, una importante familia de este linaje. Otra línea, también procedente, como la anterior, del solar
leonés se trasladó a Valladolid. Sin embargo, la casa más importante del apellido radico en Ponferrada, siendo José Blanco su señor, en el siglo XVIII. El apellido Blanco tiene probada repetidas veces su nobleza en la Real Cancillería de Valladolid y varios de sus miembros pertenecieron a las diversas órdenes militares con preferencia a la de Santiago y Carlos III. Gaspar Blanco Herrejón y Rodríguez, natural de la Torre de Mormojón, sargento mayor de las milicias de Baza y luego ayudante de la plaza de Barcelona se casó con doña Francisca Porta y Bonet, natural de Valls. Su hijo Francisco Antonio Blanco Herrejón y Crehuet, fué brigadier de los reales ejércitos, coronel del regimiento de voluntarios de Monforte. En lo que se refiere a las líneas americanas establecidas en Chile se sabe que dieron lugar a familias que fueron extendiéndose por otras naciones iberoamericanas. Manuel Blanco Escalada, ostentó el mando de la escuadra chilena y peruana durante la guerra que contra España sostuvieron ambos paises."
ARMES
El llinatge té el següent escut d'armes: De gules, un castell d'argent, aclarat d'atzur; partit de sinople amb tres faixes d'or; bordura d'atzur amb vuis sautors d'or.
PERSONATGES BLANCO
DESTACATS EN LA HISTÒRIA
Indiquem aquells personatges cogniminats Blanco que han destacat al llarg de la història i dels quals es pot obtenir més informació en les fonts enciclopèdiques:
-Andrés Eloy Blanco: Poeta i polític de Venezuela.
-Carles Blanco: Militar i polític de Valencia.
-Eduardo Blanco: Escriptor i militar veneçolà.
-Eduardo Blanco Amor: Poeta i narrador gallec.
-Rufino Blanco Fombona: escriptor i polític veneçolà.
-Antonio Blanco Freijero: arqueòleg gallec.
-Francisco Blanco García: Historiador de la literatura.
EL COGNOM AVUI
Es tracta d'un dels llinatges més freqüents a tot Espanya. Hi ha unes 33.000 famílies amb el cognom Blanco.
BIBLIOGRAFIA
Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001
Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987.
Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982.
Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989.
Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983
Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987
EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968.
Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998
Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998
Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes.
A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995
Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa
Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989.
Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994
Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991.
Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997.
Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998.
Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994
Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998
Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999