BOADA
ORIGEN I SIGNIFICAT
Són molts els cognoms l'origen dels quals és un misteri; i molts també els que es poden explicar de diverses maneres, i per tant, resulten dubtosos mentre no disposem d'elements de judici més segurs. En aquest cas, l'estudi de l'origen del cognom, presenta grans dificultats, principalment per l'escassesa d'estudis de les formes arcaiques, que en els documents medievals assenyalen un camí per a la interpretació de noms que en llur forma actual resulten dubtosos o impossibles d'identificar.
Aquest és el cas de Boada, en el qual apareixen com a possibles dues etimologies: 1ª, Del llatí medieval bovata (derivat de bove, "bou") que apareix, sota les formes boata i boada, amb el significat de "servei a prestar llaurant", en documents occitans citats per Du Cange; -2ª, Del català boada, "cambra superior del forn, de coberta voltada", que cal relacionar amb el castellà bóveda i per tant amb el llatí vulgar vólvita, "volta".
Lluís Almerich, al seu llibre "Els cognoms catalans" diu que Boada prové de buada o buadelles que es refereix a "les sitges per a guardar grans".
COGNOMS DERIVATS
Alguns derivats no ho són pròpiament sinó que tenen a veure amb els canvis fonètics i ortogràfics que en un moment històric determinat feren variar la forma primitiva. Aixó passa amb el cognom que es pot presentar en les formes Boada, Boades i Buades.
LLINATGE I HISTÒRIA
Boada és un cognom català, que procedeix de la vila del mateix nom que hi a molt a prop de la Bisbal. El primer tronc d'aquest llinatge el va portar el Sr. Lleó de Boada, Senyor de la Casa de Boada, nascut l'any 1.384.
Així, el cognom apareix al segle XIV a Vilanova de
Meià, però, al mateix temps, surten cases molt
importants del cognom a masies de Terrassa, Viladecavalls del Vallès i la Pobla de Montornès. Així, encara que el cognom es pot considerar originari de la vila de la Bisbal, és al Vallès Occidental on s'ha desenvolupat d'una forma més clara.
A la població d'Elna també hi hagué una casa molt important que ja era documentada a meitat del segle XVII.
ARMES
El Boada de Tarragona porten: D'argent, un brau de gules passant.
Les armes dels Boada són partides: 1r. en campo de azur, un lleó de gules, perfilat d'or, i 2n., en camp d'argent, una torre de gules amb una escala d'or recolzada. El "Diccionari Heràldico y Nobiliario de los Reinos de España" porta que "el primer cuartel constituye las armas primitivas de esta casa, siendo concedido el segundo cuartel por D. Fernando III, el
Santo, al caballero Fernán de Boada, que le acompañó en las conquistas de Andalucía. Probó su nobleza en la Orden de San Juan de Jeresalén en 1.228".
PERSONATGES BOADA
DESTACATS EN LA HISTÒRIA
Francesc Boada: Menoret franciscà del col.legi-seminari de missions d'Escornalbou. Va néixer a Terrassa l'any 1.674.
Jacint Boada: Compositor nascut a Terrassa l'any 1.771. Fou escolà, monjo i mestre de capella de Montserrat.
Joan Boada: Historiador. Rector de Sant Iscle de Collfort (Garrotxa).
Claudi Boada i Vilallonga: Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1.946.
Bernat Boades: Rector de Blanes, nascut a Salitja.
TOPONÍMIA
La Boada és un poble del municipi de Vilanova de Meià, a l'antic terme de la Baronia de la Vansa.
El coll de la Boada és un coll de la serra Carbonera, termenal dels municipis de Camarasa, Cubells i Alòs de Balaguer.
La Boada és el nom amb què també és conegut el veïnat de la Boadella, del municipi de les Preses (Garrotxa).
Tenim dues parròquies amb el cognom: Sant Julià de Boada i Sant Llorenç de Boada.
Boades és una colònia industrial i veïnat del municipi de Castellgalí (Bages). Les Boades és també un veïnat de població disseminada del municipi de Rellinars (Vallès Occidental).
EL COGNOM AVUI
Sens dubte es tracta d'un cognom català força freqüent
que fins i tot ha esdevingut important en territoris
veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les
zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis
urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament
freqüent en les comarques del Vallès.
BIBLIOGRAFIA
Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001
Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987.
Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982.
Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989.
Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983
Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987
EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968.
Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998
Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998
Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes.
A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995
Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa
Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989.
Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994
Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991.
Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997.
Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998.
Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994
Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998
Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999