Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BOLET ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Bolet és un llinatge plenament català i arrelat des de fa molts anys. Etimològicament prové del nom dels substantiu que equival a la planta i pertany al grup de noms de plantes i els seus conreus, segons la classificació que estableix Francesc de Borja Moll. COGNOMS DERIVATS Alguns cognoms han establert derivats en funció dels canvis lingüístics provocats per les característiques de la nostra història. El procés de castellanització que es va donar durant els segles XVII i XVIII va afectar l'ortografia d'alguns cognoms. D'altra banda, la idiosincràsia de la fonètica catalana permet moltes formes derivades, totes elles correctes. En el cas del llinatge Bolet no hem localitzat formes derivades. TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS Els títols nobiliaris considerats de l'alta noblesa eren donats pels reis i caps d'Estat com a premi a una tasca important al servei de la Comunitat. Aquests títols eren els de Duc, Marquès, Comte, Vescomte i Baró. Els més antics d'aquests títols foren concedits per Ramon Berenguer IV al segle XII. Segons el "Repertori de grandeses, títols i corporacions nobiliàries a Catalunya", d'Armand de Fluvià, s'han donat un total de 412 títols nobiliaris a famílies catalanes. Sobre el cognom Bolet no consta que cap família hagi obtingut títols de l'alta noblesa. LLINATGE I HISTÒRIA Els diversos llinatges han arrelat en territoris de parla catalana en diferents èpoques històriques. A vegades es fa difícil establir amb certa exactitud l'època cronològica de la seva aparició. Alguns d'ells són molt antics i provenen de l'època medieval i altres són més moderns i daten dels segles XVII i XVIII. El fet que un llinatge sigui considerat toponímic no indica necessàriament que tingui la mateixa antiguitat del topònim sinó que el més probable és que hagi tingut una evolució posterior. En el cas del cognom Bolet té una antiguitat destacable. Una casa important del cognom Bolet radicà a la població de Solsona. ARMES Considerem les següents armes com les primitives del llinatge: en camp d'or, tres bolets de gules, ben ordenades. La documentació de les anteriors armes es troba a "Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España", pàgina 463. TOPONÍMIA No es tracta d'un llinatge específicament toponímic ja que no hem trobat en les fonts consultades topònims relacionats. La majoria de cognoms catalans no són considerats cognoms toponímics. EL COGNOM AVUI El cognom és bastant freqüent tot i que està distribuït per moltes comarques catalanes. Ha arrelat especialment en les poblacions de la gran àrea metropolitana barcelonina. També es troba present a diferents pobles de les Illes Balears i el País Valencià. Segons el Registre General d'abonats de la Companyia Telefònica per a tot l'Estat Espanyol, s'han trobat un total de 385 persones que es cognominen Bolet, especialment a Barcelona, La Múnia, Terrassa, Vilafranca del Penedès, Calafell i Santa Oliva. També es pot senyalar la seva incidència als Estats Units D'Amèrica. Segons el registre telefònic on consten tots els abonats que tenen telèfon, hi ha en total 40 persones que es cognominen Bolet. BIBLIOGRAFIA Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001 Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987. Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982. Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987 EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968. Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998 Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998 Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes. A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994 Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997. Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994 Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998 Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999