Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

BONET ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Bonet és un derivat diminutiu de bo. En el segle IX, aquest nom, com a sobrenom, apareix en la forma llatina Bonetus. COGNOMS DERIVATS Les formes BONELL i BONELLS són equivalents; deriven del llatí bonellus, diminutiu de bonus, "bo". Del llatí bonus homo, "bon home", procedeixen BONHOME i BONHOM. Probablement la variant BOSOM té la s com a pervivència de la s de bonus. Les formes BONSHOMS, BONSOMS i BOSOMS són el plural del mot compost. LLINATGE I HISTORIA Es considera originari de França, d'on passaren a Catalunya i posteriorment a València i Mallorca. Nicolau Bonet, amb una galera seva, va acompanyar al rei Jaume I en la presa de l'illa de Mallorca. Aquest monarca el va recompensar pels seus serveis, asignant-li vàries heretats en el repartiment. En unes terres de la seva propietat, aquest cavaller va fundar l'actual vila de Santany, on encara es conserva un solar del que va ésser cap Bertomeu Bonet Bonico. Jaume Bonet, un cavaller mallorquí, va morir en el 1552, lluitant contra els comuners. El capità Antoni Bonet va aixecar dues companyies a Mallorca, amb les que serví heroïcament en les guerres d'Itàlia i Flandes, arribant a ésser maestre i cap d'infanteria. Carles Bonet, de València, va passar a Colòmbia, establint-se en el departament d'Antioquia, en els inicis del segle XIX. Va casar a Medellín amb Maria Díaz i foren pares de Gregori i Beatriu Bonet. Una família de menestrals de Cardona s'establí a Perpinyà en el segle XVI i els seus membres foren Burgesos Honrats. Andreu Bonet fou agraciat pel rei Lluís XIV, el 1650, amb privilegi de Burgès Honrat de Perpinyà. En el segle XVII hi havia a Barcelona una família d'aquest cognom que eren Burgesos Honrats de la ciutat. El 1901, el senador i rector de la Universitat de Barcelona, Joaquim Bonet i Amigó, fou ennoblit amb el títol de baró de Bonet. ARMES De sinople, una banda d'or. Els Bonet barons de Bonet: de gules, un castell d'or tancat d'atzur amb dos llebrers d'argent tancats de sable afrontats i lligats a la porta, i ixent de la torre central un bonet d'argent. Els Bonet de Catalunya i Aragó: de gules amb un bonet de sable perfilat d'or. Els Bonet de València ostentaven: de gules un lleó rampant d'or i damunt d'ell tres estrelles d'argent posades en faixa. Els Bonet de Mallorca portaven: d'or, un globus d'atzur citat d'or. PERSONATGES BONET DESTACATS A LA HISTORIA * Baldomer Bonet i Bonet: (1857-1925). Farmacèutic català. Doctorat en Farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1878, en passà a ésser professor auxiliar el 1882; quinze anys després fou nomenat catedràtic de química orgànica; el 1889 es traslladà a Madrid, on ensenyà la mateixa assignatura la Universitat Central. Féu un estudi per a la obtenció d'àcid clorhídric a partir de l'àcid sulfúric i ideà un procediment per a millorar la tècnica de producció de clorur d'antimoni. És autor d'un "Plan de organización farmacéutica" i d'un "Tratado de química orgánica". * Joaquim Bonet i Vinyals: (1822-1887). Matemàtic català. Professor de l'Escola de Nàutica de Barcelona a partir del 1850, en fou director el 1869-72. Dedicat també a la instrucció pública, fou professor de l'Escola Industrial de Barcelona. Publicà diversos tractats de trigonometria i mecànica celest. * Jordi Bonet i Armengol: (n. 1925). Arquitecte i dirigent d'escoltisme. En algunes de les seves construccions (esglésies de Sant Medir, Barcelona; Vinyoles d'Orís, Osona, i Fortesa, Anoia) ha adoptat les teories de Gaudí. Ha estat president de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Barcelona (1957) i director de la Conferència Internacional de l'escoltisme catòlic (1965). *Joaquim Bonet i Amigó: Metge, catedràtic d'obstetrícia de la Universitat de Barcelona. *Magí Bonet i Bonfill: Químic. Doctor en farmàcia i llicenciat en ciències físiques i matemàtiques. *Narcís Bonet i Armengol: (Barcelona 1.933). Compositor. Fill de Lluís Bonet i Garí. Deixeble de Joan Massià. *Lluís Bonet i Garí: Arquitecte, titulat a Barcelona i nascut a El Cros (Maresme). Ha estat un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme. *Joan Bonet i Baltà: (n. 1906). Historiador i eclesiàtic català. S'ha especialitzat en història eclesiàstica catalana contemporània. Bé que la major part dels seus estudis resten inèdits, cal fer esment dels pròlegs que escriví per a les edicions de les obres completes de Torras i Bages (1948) i Verdaguer (1949). *Antoni Bonet i Castellana: Arquitecte i urbanista nascut a Barcelona el 1.930. * Albert Bonet i Marrugat: Albert Bonet i Marrugat: (1894-1974): Sacerdot i escriptor català. Va doctorar-se en teologia. Va ésser el fundador i impulsor de la federació de Joves-Cristians de Catalunya (1931). Durant la guerra civil es traslladà a Roma i després a Pamplona, on tingué greus dificultats. Tanmateix, el 1945 fou secretari de la junta suprema d'Acció Catòlica a Madrid. Retornà a Barcelona el 1963. *Maria del Mar Bonet: Autora i intèrpret de cançons catalanes nascuda a Ciutat de Mallorca. *Joan Bonet de Paredes: Compositor nacut a Oriola. *Juan Pablo Bonet: Eclesiàstic i pedagog nascut a les Torres de Berrelén. Altres personatges també destacats del mateix cognom són: Pere Bonet i Cuito, Domènec Bonet i Espasa, Joan Bonet i Gelabert, Jordi Bonet i Godó, Manuel Bonet i Muixí, Francesc Bonet i Ramon, Blai Bonet i Rigo, Ramon Bonet i Savé, Romà Bonet i Sintes, Ramon Bonet i Vallverdú, Josep Bonet i Vinyals i Constantí Bonet i Zanuy, EL COGNOM EN L'ACTUALITAT És un cognom molt estès pels Països Catalans, especialment a Mallorca; igualment, s'ha difós àmpliament a les comarques de la Catalunya Central. BIBLIOGRAFIA Gran Enciclopèdia Catalana. Div. vols. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1969-2001 Els llinatges Catalans. Francesc de B. Moll. Ed. Moll. Mallorca, 1987. Diccionari General d'Heràldica. Armand de Fluvià i Escorsa. Pròleg de Martí de Riquer. 1ra edició, 1982 (2na edició en revisió). Ed. EDHASA. Barcelona, 1982. Els Primitius Comtats i Vescomtats de Catalunya. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Heràldica Catalana. Des de l'any 1150 al 1550. Martí de Riquer. 2 volums. Edicions dels Quadrens Crema. Barcelona, 1983 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana. Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, S.A. Lleida, 1987 EL SOLAR CATALÁN, VALENCIANO Y BALEAR. por A. y A. Garcia Garraffa. 4 tomos. Colección Heráldica. Ed. Libreria Internacional, San Sebastian, 1968. Cavalleria catalana medieval 1177 - 1433. Cavallers catalans de l'edat mitjana, llurs armadures i senyals heràldics. Projecte i realització gràfica de Julià Mumbrú, textos d'Armand de Fluvià i prefaci de Martí de Riquer. Ed. Galerada, SCCL. Cabrera de Mar, 1998 Quinze generacions d'una família catalana. Per Martí de Riquer. Ed. Quaderns Crema. Barcelona, 1998 Els símbols dels ens locals de Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2001. Escuts i banderes municipals, 1r volum 200 fitxes. Llibreries de la Generalitat. Preu 5.000 ptes. A la recerca dels avantpassats. Manual de genealogia. d'Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Curial. Barcelona, 1995 Diccionari Heràldic. Índex de les càrregues heràldiques dels escuts de l'Adarga Catalana (1753). Ed. Virgili & Pagès, S. A. Lleida, 1987. Armand de Fluvià i Escorsa Els primitius comtats i vescomtats de Catalunya. Per Armand de Fluvià i Escorsa. Bib. Univ. Ed. Enciclopèdia Catalana SA. Barcelona, 1989. Els Barrafon de Fraga. de Valerià C. Labara i Ballestar. Ed. Institut d'Estudis del Baix Cinca- IEA. Fraga, 1994 Vilafranca del Penedès. Pedres armeres, lloses i làpides sepulcrals del claustre de St. Francesc. d'Antoni Poyo i Creixenti. Ed. l'autor. Vilafranca del Penedès, 1991. Els Cognoms del Maresme. Primera meitat del segle XVI. Per Adrià Canal i Moré. Ed. Sírius Edicions, Barcelona, 1997. Repertori de Grandeses, Títols i Corporacions Nobiliàries de Catalunya, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Virgili & Pagès, de Lleida, 1998. Els quatre pals. L'escut dels comtes de Barcelona, per Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la Història, núm. 300. Barcelona, 1994 Nobiliari del Reial Cos de la Noblesa de Catalunya. Per Lluís de Bru de Sala i de Valls i Armand de Fluvià i Escorsa. Ed. Juventut S. A. Barcelona, 1998 Els Nobles de Tortosa, segle XVIII. Per Salvador J. Rovira i Gómez. Centre d'Estudis Francesc Martorell. Tortosa, 1999