CABRERA
ORIGEN I SIGNIFICAT
El cognom Cabrera ve del nom llatí capraria, que vol dir lloc de cabres i procedeix dels topònims homònims existents a la Noguera, Alt Empordà, Osona, Maresme i Anoia.
També podria procedir de la forma femenina de cabrer, que vol dir pastor de cabres.
Segons Francesc de Borja Moll en el seu llibre "Els llinatges catalans" on classifica els prop de 10.000 llinatges que existeixen a Catalunya, el cognom Cabrera pertany al grup de noms de càrrec, dignitat i professió.
TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS
-El títol de vescomte de Cabrera fou donat per
l'emperador Carlomagno al Sr. Ponce de Cabrera a l'any
791. Fou confirmat pel rei Pere IV de Catalunya a l'any 1.353.
LLINATGE I HISTÒRIA
Alguns tractadistes diuen que el cognom és originari de Galícia i altres diuen que és pròpiament català. A Catalunya coneixem els Cabrera des de l'any 1.068, mentre que a Galícia ja es troba documentat a l'any 1.000. De tota manera sembla que es tracta de dues branques diferenciades en el seu origen.
La família més important d'aquest cognom ha estat la que prengué el cognom de la possessió del castell de Cabrera (Osona) i canviaren la denominació de vescomtes de Girona per la de vescomtes de Cabrera. Van ésser comtes d'Osona i Mòdica, vescomtes de Bas i Àger i van donar una dinastia al comtat d'Urgell.
Un Cabrera molt famós, pertanyent a una família tortosina, fou el general carlí Ramon Cabrera i Grinyó (mort el 1.877), creat comte de Morella (1.838) i marquès del Ter (1.849).
Segons Alcover-Moll, el cognom es trobava a principis de segle a les poblacions següents: Amposta, Barcelona, la Bisbal d'Empordà, el Perelló, etc.
ARMES
El cognom té el següent escut d'armes: escut d'or amb una cabra de sable i bordura de peces de sable (aquestes són les armes dels vescomtes de Cabrera).
PERSONATGES CABRERA DESTACATS EN LA HISTÒRIA
-Alonso de Cabrera, religiós dominicà i predicador nascut a Còrdova el 1.549.
-Vicent Cabrera, impressor valencià del segle XVII.
-Ramon Cabrera i Grinyó, cap militar carlí. Fou el més destacat general del carlisme i la màxima figura militar catalana del segle XIX.
-Joan Baptista Cabrera i Ibarz, dirigent protestant del segle XIX, primer bisbe de l'església episcopal espanyola.
-Àngel Cabrera Latorre, zoòleg nascut a Madrid el 1.879 i emigrat a Argentina. Féu nombrosos llibres.
TOPONÍMIA
La major part de topònims corresponen a pobles i cases pairals distribuïdes al llarg del territori català. Cabrera és una casa pairal del municipi de Mont-ral (Alt Camp), un despoblat del municipi de Vilanova de Meià (La Noguera), i una illa al sud de Mallorca.
Cabrera d'Anoia i Cabrera de Mataró són dos municipis catalans de les comarques de l'Anoia i el Maresme.
EL COGNOM AVUI
El cognom es troba distribuït al llarg del territori català, del País Valencià i de les Illes Balears.
A Catalunya és especialment freqüent en les grans ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 400 famílies que es cognominen Cabrera.
BIBLIOGRAFIA BADIA I TORRES, Antoni.CROATS DE BARCELONA, CATÀLEG DELS. 1285-1706. Amb llurs divisors, els de Perpinyà, Lleida, Tàrrega, Tortosa i Vic..Círculo filatélico y numismático. B.1969. 211 p. + 65 láminas f.t. tela edit. sobrec. 27 cm................100€
241. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ORIGEN DE L'ESCUT CATALÀ. Estudi històric..Ed. Millà. Barcelona.1961. Edició de 500 exp. 171 p. làmines a color f.t, tela, 26 cm................90€
242. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ELS ESCUTS HERÀLDICS DELS POBLES DE CATALUNYA..Ed. Millà. Barcelona.1968. 327 p. làmines a color, tela, 26 cm................90€
243. CASTAÑEDA, Vicente. ARTE del BLASÓN. MANUAL de HERÁLD.ICA. Madrid.1923. Imp. Clásica Española. Lib. Gral. de V. Suárez. Papel de hilo, 166 p. 2 láminas plegadas, capitulares en rojo, media piel, nervios, conserva cubiertas originales, 24 cm........................ 300€
244. LLOPIS, Salvador..EL ESCUDO DE ARMAS DE SALAMANCA Y COLOR DE SU BANDERA..Salamanca, 1974. Imp. de Ortega. 109 p. profus. ilus. 22 cm................20€
245. PELLICER BRU, José..LOS REALES DE A CINCO. Medios duros acuñados en Cataluña durante la Guerra de Separación. 1640-1659..Instituto A. Agustín de Numismática. C.S.I.C. B.1965. 125 p. láminas f.t. dedicado y firmado por el autor, 24 cm................85€
246. RODERGAS I CALMELL, Josep..ELS PSEUDÒNIMS USATS A CATALUNYA. Recull de 3800..Ed. Millà. B.1951. XV-408 p. 26 cm................90€
247. SAGARRA, Ferran de..SIGILLOGRAFIA CATALANA. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. 5 Volums