CAVO
ORIGEN I SIGNIFICAT
Molts cognoms dels que coneixem avui provenen de sobrenoms o malnoms. Es solen referir a característiques (físiques o mentals) que definien a l'individu que inicialment portava el cognom. Entre aquest grup, hi ha els noms que es refereixen a noms de parts del cos i de qualitats i defectes físics. Aquí cal situar al cognom Calvo que, segons el llibre "Els Llinatges Catalans" de Francesc de B. Moll, és un derivat diminutiu de calb, "cap-pelat".
LLINATGE I HISTÒRIA
El cognom Calvo és d'origen castellà, encara que alguns autors afirmen que on primerament s'originà és a l'Aragó.
És molt probable que el llinatge procedeixi d'un patrici romà anomenat Calvo Atenedoro, encara que és molt difícil establir la relació del cognom amb aquest personatge.
Altres historiadors diuen que el cognom va sorgir del famós comte i jutge de Castella Laín Flavio Calvo, i seria a partir d'aquest personatge que en van sorgir altres branques a la Península.
El cert és que es tracta d'un llinatge molt estés, per Espanya i per América Llatina.
ARMES
Els Calvo tenen l'escut quarterat: 1r. i 4t. d'atzur, amb tres faixes d'or, i 2n. i 3r. d'argent, amb un lleó del seu color natural.
Els Calvo de Osca tenen: De gules, 2 cèrvols passants d'argent, posats en faixa i submontat de dos "celadas" del mateix esmalt.
Altres armes, per la seva complexitat, les transquivim literalment del castellà:
"Escudo partido: 1º, de oro, con una faja de
gules, y 2º de gules, con 5 puntas de lanza, de plata
puestas en sotuer; medio cortado, también de gules,
con 6 bandas de sinople. Bordura general de gules,
cargada la mitad diestra de nueve sotueres de oro, y la
mitad siniestra, de este lema en letras de oro: Cum
"ferro et lancea vici".
La branca aragonesa porta: "escudo partido; en campo de oro, la faja de gules acompañada de 2 estrellas de azur, 5 castillos de oro puestos en sotuer. Bordura de gules,con 8 sotueres de oro".
Els Calvo de Villa Cascante (Navarra): "El escudo es 4
cuarteles; en el 1º, un castillo, con 3 torres y bandera
encima, y una mano que sale, con su espada, y un
árbol, con su perro asido a él ; en el 2º, una barra que
cruza el quartel, y una estrella a la parte de arriba y
otra a la de abajo; en el 3º, 2 castillos, 3 estrellas, su
flor de lis en medio, una faja con 2 estrellas a los dos
lados, y un león, y en el 4º, un castillo, con sus
banderas y una paloma y una columna".
Altres: "Escudo cuartelado: 1º de oro, con un castillo
de piedra; 2º, de azur, con 3 calderas de oro puestas en
triangulo, mal ordenadas; 3º, de plata, con un árbol de
sinople, y 4º, de oro, con un león rampante de gules".
Els de Huelva porten: "Escudo partido: la 1ª partición de plata, con 2 lobos pasantes de sable puestos en palo, y bordura de gules, con 8 sotueres de oro, y la 2ª
partición de plata, con una portada de piedra, con
puerta, cerradura y cerrojo de hierro, y delante de la
puerta, un rastillo; medio partido de oro, con un león
rampante de gules".
PERSONATGES CALVO
DESTACATS EN LA HISTÒRIA
Arturo Calvo: Metge italià contemporani, catedràtic de la facultat de Florència.
Baltasar Calvo: Canonge de San Isidro a Madrid.
Bartolomé Calvo: Polític colombià. (Segle XIX).
Bonifacio Calvo: Diplomátic i jurisconsul,
historiador de dret internacional. (1.824-1906).
Daniel Calvo: Home d'Estat, poeta i periodista
bolivià (Sucre 1.835 - La Paz 1.880).
Fernando Calvo: Veterinari i escriptor espanyol (segles
XVI - XVII).
Ignacio Calvo: Militar cubà (Habana 1.856).
José Calvo: Célebre actor español del segle XIX.
Jose María Calvo: Escriptor de vinicultura del segle
XIX.
Juan Salvador Calvo: General francès (1.617-1690).
TOPONÍMIA
Calvo-Abadín (Lugo), Calvo-Guitiriz (Lugo),
Calvo-Moraña (Pontevedra), Calvo-Ortigueira (La
Coruña), Calvo-Vivero (Lugo), Riu del Brasil, en
l'Estat de Goyaz, Caserio de la Illa de Cuba,
agregada al municipi de Guanabacoa província de la
Havana, lloc de Mèxic.
EL COGNOM AVUI
L'abundància o no del cognom a diferents zones del territori depèn tant de factors derivats de l'existència de vàries branques del cognom com dels diferents graus de descendència que ha tingut el cognom al llarg de la història, com de la seva antiguitat. Al tractar-se d'un cognom molt antic, Calvo, és estès no només a Castella sinó també a València, Catalunya, Mallorca i l'Aragó.
BIBLIOGRAFIA BADIA I TORRES, Antoni.CROATS DE BARCELONA, CATÀLEG DELS. 1285-1706. Amb llurs divisors, els de Perpinyà, Lleida, Tàrrega, Tortosa i Vic..Círculo filatélico y numismático. B.1969. 211 p. + 65 láminas f.t. tela edit. sobrec. 27 cm................100€
241. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ORIGEN DE L'ESCUT CATALÀ. Estudi històric..Ed. Millà. Barcelona.1961. Edició de 500 exp. 171 p. làmines a color f.t, tela, 26 cm................90€
242. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ELS ESCUTS HERÀLDICS DELS POBLES DE CATALUNYA..Ed. Millà. Barcelona.1968. 327 p. làmines a color, tela, 26 cm................90€
243. CASTAÑEDA, Vicente. ARTE del BLASÓN. MANUAL de HERÁLD.ICA. Madrid.1923. Imp. Clásica Española. Lib. Gral. de V. Suárez. Papel de hilo, 166 p. 2 láminas plegadas, capitulares en rojo, media piel, nervios, conserva cubiertas originales, 24 cm........................ 300€
244. LLOPIS, Salvador..EL ESCUDO DE ARMAS DE SALAMANCA Y COLOR DE SU BANDERA..Salamanca, 1974. Imp. de Ortega. 109 p. profus. ilus. 22 cm................20€
245. PELLICER BRU, José..LOS REALES DE A CINCO. Medios duros acuñados en Cataluña durante la Guerra de Separación. 1640-1659..Instituto A. Agustín de Numismática. C.S.I.C. B.1965. 125 p. láminas f.t. dedicado y firmado por el autor, 24 cm................85€
246. RODERGAS I CALMELL, Josep..ELS PSEUDÒNIMS USATS A CATALUNYA. Recull de 3800..Ed. Millà. B.1951. XV-408 p. 26 cm................90€
247. SAGARRA, Ferran de..SIGILLOGRAFIA CATALANA. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. 5 Volums