CAMPOS
ORIGEN I SIGNIFICAT
Hi ha molts cognoms que tenen l'origen en llocs concrets, són noms de procedència o d'habitatge, usats com a cognoms. Es poden classificar dins el gran grup dels anomenats toponímics i poden ser noms propis de països i comarques (Espanya, Bages, Foix, Penedès, Rosselló, Segarra...), noms propis de ciutats i viles (Barceló, Balaguer, Berga, Cervera, Manresa, Tarragó, Vilafranca, Vilanova...) i noms que indicaven directament el lloc de naixement o de procedència (Alemany, Anglès, Berguedà, Castellà, Gironès, Guasch, Ripollès, Provençal, Sard...).
En aquest cas, el cognom Campos és molt antic i procedeix de Castella, de la "Tierra de Campos", a les províncies de Valladolid, León i Palencia.
COGNOMS DERIVATS
La majoria de llinatges tenen algun cognom derivat,
algun dels quals ha esdevingut tan important com el seu primitiu. L'aparició dels cognoms derivats s'esdevé fonamentalment per diferenciar a dues persones d'un mateix llinatge (per exemple, entre pares i fills i menys freqüentment entre germans i altres parents).
Així, en aquest cas, els cognoms Campo, Campoo i Campoos són equivalents i tenen el mateix origen, història i escut d'armes.
TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS
-La Reina Isabel II va concedir el dia 30 de juny de 1.868 el títol de Marquès de Loja al Sr. Fernando Francisco de Campos i Fernández de Córdoba.
-Anys més tard el Rei Alfons XII va concedir el títol de Comte Campos de Orellana al Sr. Pedro Nicómedes Campos de Orellana y Calvo.
-Aquest mateix Rei va donar el títol de Marquès de Iznate al Sr. Antonio Campos Barín el 19 de juny de 1.884.
LLINATGE I HISTÒRIA
Segons Fernando González-Doria en el seu "Diccionario
heráldico y nobiliario de los reinos de España", el cognom Campos va tenir la primera casa a Castella i, més tard, es va estendre per tota la Península.
Així, el cognom fou un dels més nobles i prova d'això la trobem en la "sala de hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolid". El cognom també es troba representat en la "Orden de San Juan de Jerusalén" de l'any 1.772 en les persones de Manuel i Juan Campos de Orellana.
El cognom també va estar representat en la conquesta i posterior colonització d´Amèrica, on hi ha diferents personatges i topònims amb el cognom.
ARMES
Les armes del cognom són: De gules, un lleó d'or. Aquestes armes són documentades al tom I de "Heráldica y Genealogia" a la pàgina 20.
PERSONATGES CAMPOS
DESTACATS EN LA HISTÒRIA
-José Antonio Campos, escriptor ecuatorià nascut l'any 1.868. Va utilitzar un llenguatge popular i de denúncia social.
-Herib Campos Cervera, poeta del Paraguay nascut l'any 1.908. Tingué preferentment un estil modernista i surrealista.
-Antonio del Campo, oficial militar espanyol del segle XIX. Va fer obres d'historiografia militar.
-Domingo del Campo, torero conegut pel sobrenom de "El Dominguín".
TOPONÍMIA
Trobem topònims del cognom Campos a diferents llocs on es parla Castellà, tant a Espanya com a l'Amèrica Llatina.
Així, Campos és una ciutat molt important del Brasil que té 350.000 habitants.
També és una comarca tradicional de Castella.
EL COGNOM AVUI
Hi ha cognoms que han rebut un desplaçament geogràfic respecte al lloc d'origen degut a fenòmens migratoris massius que hi ha hagut al llarg de la història. Destaquem la forta onada migratòria que ha rebut Catalunya al llarg del segle XX i que ha permès que molts cognoms d'origen no català, arrelessin plenament a Catalunya. A la Ciutat Comtal, segons dades registrals, trobem a més de 800 famílies que es cognominen Campos.
És un cognom que té una gran quantitat de branques i llinatges, algunes de les quals passaren a Amèrica on ha arrelat plenament.
Així el cognom es troba de forma bastant abundant en els diferents països d'Amèrica Llatina.
BIBLIOGRAFIA BADIA I TORRES, Antoni.CROATS DE BARCELONA, CATÀLEG DELS. 1285-1706. Amb llurs divisors, els de Perpinyà, Lleida, Tàrrega, Tortosa i Vic..Círculo filatélico y numismático. B.1969. 211 p. + 65 láminas f.t. tela edit. sobrec. 27 cm................100€
241. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ORIGEN DE L'ESCUT CATALÀ. Estudi històric..Ed. Millà. Barcelona.1961. Edició de 500 exp. 171 p. làmines a color f.t, tela, 26 cm................90€
242. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ELS ESCUTS HERÀLDICS DELS POBLES DE CATALUNYA..Ed. Millà. Barcelona.1968. 327 p. làmines a color, tela, 26 cm................90€
243. CASTAÑEDA, Vicente. ARTE del BLASÓN. MANUAL de HERÁLD.ICA. Madrid.1923. Imp. Clásica Española. Lib. Gral. de V. Suárez. Papel de hilo, 166 p. 2 láminas plegadas, capitulares en rojo, media piel, nervios, conserva cubiertas originales, 24 cm........................ 300€
244. LLOPIS, Salvador..EL ESCUDO DE ARMAS DE SALAMANCA Y COLOR DE SU BANDERA..Salamanca, 1974. Imp. de Ortega. 109 p. profus. ilus. 22 cm................20€
245. PELLICER BRU, José..LOS REALES DE A CINCO. Medios duros acuñados en Cataluña durante la Guerra de Separación. 1640-1659..Instituto A. Agustín de Numismática. C.S.I.C. B.1965. 125 p. láminas f.t. dedicado y firmado por el autor, 24 cm................85€
246. RODERGAS I CALMELL, Josep..ELS PSEUDÒNIMS USATS A CATALUNYA. Recull de 3800..Ed. Millà. B.1951. XV-408 p. 26 cm................90€
247. SAGARRA, Ferran de..SIGILLOGRAFIA CATALANA. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. 5 Volums