Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

CAMPS ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Camps procedix del plural del substantiu llatí campus, que vol dir camp. LLINATGE I HISTÒRIA Les cases pairals d'aquest cognom es situen a Girona, Barcelona i Agramunt (Lleida). Va passar a Mallorca i Menorca. Hi va haver en la vila de Mercadal, a Maó, una casa molt important. Guillem Camps va acompanyar a Jaume I en la conquesta de Mallorca. Va rebre per repartiment el mas de corbeira, prop de Sineu. També va ser comissionat per a intervenir en la distribució, en quarterades dels camps de regadiu del terme de la ciutat de Mallorca. Uns Camps de Girona, concretament el doctor en dret Narcís Camps i Amat, aconseguí entre 1668 i 1692 els privilegis de Ciutadà Honrat de Barcelona, cavaller i noble. Pelai de Camps i de Mates rebé el títol de marquès de Camps concedit pel papa Pius I el 1878. Actualment són també barons d'Algerri i comtes de Galiano. Un Jacint Camps, també de Girona, obtingué el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona el 1693. A Perpinyà hi havia una família de burgesos honrats en el segle XVII. Procedent de la família radicada a Agramunt, Francesc de Camps Parès i Codina, va ser cavaller de l'Orde de Santiago. De la casa establerta a Mercadal va ésser Josep Camps i Soler, cónsol general i comissari a Serra Lleona i cavaller de l'orde de Carles III. Francesc Vidal-Descamps i Pibernart, regent de la cancelleria de Catalunya fou fet cavaller el 1585 i el seu fill Joan Descamps i de Modaguer, baró de Tresserra, noble el 1599. Ramon Ponsich i Camps, i el seu germà Antoni, van ser membres de l'orde de cavallers de Sant Joan, en el gran Priorat de Catalunya en el 1758. ARMES D'argent tres faixes d'atzur i quatre cantons equipol.lats d'or i de gules; el cap cosit d'or, una àguila de sabre. Els de la casa de Girona porten: D'or, cinc mates de sinople, terrassades del mateix i posades en sotuer. A l'expedient de proves de cavallers de Sant Joan del Gran Priorat de Catalunya, citats anteriorment i originaris d'aquesta casa, es diu que les mates són sis, i que a la part inferior de la terrassa hi han ones d'atzur i argent. Movents dels cantons superiors de l'escut, dos braços, amb les mans que s'enllaçen com símbol de l'amistat. Les cases de Mallorca i Mercadal: D'atzur, amb un àguila d'or, coronada del mateix metall. Els de Mercadal: D'atzur una àguila d'or. PERSONATGES CAMPS DESTACATS EN LA HISTÒRIA Bartomeu Camps: (Empordà- Barcelona 1565). Bandoler, anomenat l'empordanès. Actuà amb intensitat des del 1563 pels voltants d'Anglès (Selva). Narcís Camps:(Girona, segle XVII). Jurista. Fou conseller del reial patrimoni de Sardenya. Joaquim Camps i Arboix: (Girona 1894- Barcelona 1975): Jurista, historiador i polític. Llicenciat a Barcelona el 1916. Carles Camps i Armet: (Figueres 1857- Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà 1939). Enginyer industrial. Fou catedràtic de mecànica a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Josep Maria Camps i Arnau: (Sarrià, Barcelona 1879- Barcelona 1968). Escultor imatger. Josep Camps i Camps: (Barcelona 1795- Madrid 1877). Doctor en farmàcia. Manuel Camps i Castellví: (Vilafranca del Penedès 1772- Barcelona 1842). Cantor i organista. Pelagi de Camps i de Mates: (Figueres 1828- Barcelona 1889). Hisendat i polític. Carles de Camps i d'Olzinelles: (Girona 1860- Sant Sebastià, país Basc 1939). Segon marquès de Camps. Enginyer forestal i polític. Antoni Camps i Fabrés: (Manresa 1822- Barcelona-1882). Industrial i poeta romàntic. Estudià en el seminari de Barcelona. Frances Camps i Feliu: (Girona 1824-Guanabacoa, cuba 1898). Militar i escriptor. Lluità a Cuba (1868-1877). Gaspar Camps i Junyent: (Igualada 1874- Barcelona 1942). Dibuixant i pintor. Uns altres personatges Camps importants en la història són: Francesc Camps i Mercadal, Guiu Camps i Reverter, Francesc Camps i Ribera, Òscar Camps i Soler, ... etc. TOPONÍMIA Hi ha cases pairals del cognoms Camps a Bellcaire d'Empordà, Gombrèn, Figueres i Maurí. Altres topònims del cognom són a Borredà, Premià de Mar i Sant Vicenç de Torelló. A més també tenim el Molí d'En Camps a Arles i la sèquia dels Camps. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya. BIBLIOGRAFIA BADIA I TORRES, Antoni.CROATS DE BARCELONA, CATÀLEG DELS. 1285-1706. Amb llurs divisors, els de Perpinyà, Lleida, Tàrrega, Tortosa i Vic..Círculo filatélico y numismático. B.1969. 211 p. + 65 láminas f.t. tela edit. sobrec. 27 cm................100€ 241. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ORIGEN DE L'ESCUT CATALÀ. Estudi històric..Ed. Millà. Barcelona.1961. Edició de 500 exp. 171 p. làmines a color f.t, tela, 26 cm................90€ 242. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ELS ESCUTS HERÀLDICS DELS POBLES DE CATALUNYA..Ed. Millà. Barcelona.1968. 327 p. làmines a color, tela, 26 cm................90€ 243. CASTAÑEDA, Vicente. ARTE del BLASÓN. MANUAL de HERÁLD.ICA. Madrid.1923. Imp. Clásica Española. Lib. Gral. de V. Suárez. Papel de hilo, 166 p. 2 láminas plegadas, capitulares en rojo, media piel, nervios, conserva cubiertas originales, 24 cm........................ 300€ 244. LLOPIS, Salvador..EL ESCUDO DE ARMAS DE SALAMANCA Y COLOR DE SU BANDERA..Salamanca, 1974. Imp. de Ortega. 109 p. profus. ilus. 22 cm................20€ 245. PELLICER BRU, José..LOS REALES DE A CINCO. Medios duros acuñados en Cataluña durante la Guerra de Separación. 1640-1659..Instituto A. Agustín de Numismática. C.S.I.C. B.1965. 125 p. láminas f.t. dedicado y firmado por el autor, 24 cm................85€ 246. RODERGAS I CALMELL, Josep..ELS PSEUDÒNIMS USATS A CATALUNYA. Recull de 3800..Ed. Millà. B.1951. XV-408 p. 26 cm................90€ 247. SAGARRA, Ferran de..SIGILLOGRAFIA CATALANA. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. 5 Volums