Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

CANALS ORIGEN I SIGNIFICAT És molt freqüent, dins el ventall de cognoms catalans, trobar l'origen en nom propis o comuns d'accidents hidrogràfics, orogràfics i altres indicacions referents al relleu del terreny. En trobem un pou i són cognoms molt estesos: Fluvià,Canal, Canals, Rius, Riera, Torrent, Font, Puig, Pujol, Serra, Roca, Penya, Pla, Plana, Comella, Costa, Pujades, Obac, Solana, Balç, Balmes. En aquest cas, el cognom Canals prové del plural substantiu "canal", cavitat llarguera i descoberta per a la conducció d'aigües. També és el pas estret entre dues cingleres. COGNOMS DERIVATS La majoria de llinatges tenen algun cognom derivat, algun dels quals ha esdevingut tan important com el seu primitiu, aquest seria el cas de Canal. Un altre cognom derivat que s'ha estès menys, però que és molt important a les illes és el cognom Sacanal. Aquests tres cognoms: Canal, Canals i Sacanal; comparteixen origen i significat, però tenen diferent història i escut heràldic. Altres cognoms derivats serien Canaletas i Canaletes, ambdos diminutius de Canals. LLINATGE I HISTÒRIA El cognom Canals és originari de l'antic regne de la Corona d'Aragó, format per Catalunya, València i Mallorca. Les primeres dades que tenim del cognom són molt antigues i fan referència a principis del segle XIII. En aquestes dates, un personatge anomenat Pere Canals va acompanyar al rei Jaume I en la conquesta de Mallorca. El rei el va premiar amb unes terres a Abenzres, al terme de Monttuiri. Jaume Canals, l'any 1.285, va jurar obeir al rei Alfons III, en representació de la població d'Alcudia, i Joan Canals va fer el mateix representant la vila de Sóller. A la mateixa població de Sóller hi va desembarcar en Pere Canals l'any 1.561, per combatre els moros que havien ocupat la vila. En aquesta lluita va morir el seu parent Miquel Canals. La història del cognom Canals a Mallorca és molt estensa i continua amb altres personatges com Jaume Canals (vatlle de Sant Carles), Miquel Canals (capità de l'exèrcit) i Joaquim Canals (capità de la "Coronella"). A Mallorca també s'establí una branca Canals provinent de Sóller. A la Península hi hagué una casa Canals molt important a Alacant que es va unir amb el llinatge Castañeda. El primer personatge d'aquesta branca fou Pere Canals, doctor en drets i últim senyor de la casa d'Artà. Finalment, l'última branca Canals que coneixem la trobem a Deyà, amb el capità Jaume Canals com a progenitor. A Catalunya destacar Joan-Pau Canals i Martí, fabricant d'indianes de Barcelona, que fou agraciat amb el privilegi de Ciutadà Honrat el 1.760 i amb la baronia de la Vallroja el 1.780. Gaspar Canals, de Reus, però habitant de Tarragona, obtingué el mateix privilegi el 1.662. I Francesc Canals, de Barcelona l'aconseguí el 1774. ARMES D'atzur, amb una creu de gules i tres petxines d'argent. Altres tingueren l'escut de gules, 5 canals d'argent. Uns altres Canals porten: d'atzur, una creu abscissa de gules acompanyada de 3 bolcans d'argent, un a la punta i dos als cantons inferiors de la creu. PERSONATGES CANALS DESTACATS EN LA HISTÒRIA Antoni Canals: Escriptor del País Valencià. Bartomeu de Canals: Cronista del Penedès. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari al segle XIV. Joan Canals, dit el Negre Canals: Bandoler. Formà part de la banda de Perot Rocaguinarda. Era fill de Llinars del Vallès el segle XVI. Altres Canals més actuals són: Maria Remei Canals i Cendrós, Dolors Canals i Ferrer, Esteve Canals i Guerau, Ricard Canals i Llambí, Joan Pau Canals i Martí, Antoni Canals i Mayol i Salvador Canals i Vilaró. TOPONÍMIA La toponímia de Canal i Canals és molt extensa. Tenim un munt de cases pairals relacionades amb el cognom: "Can Canal", a Sant Pere de Vilamajor i "Can Canals", a Masquefa, Sant Fruitós de Bages i Sant Quirze de Terrassa. Canals és un municipi de la Costera, a la regió de Xàtiva, a la vall del riu Cànyoles. Canals és també un poble del municipi de Sacanyet (Alt Palància) al vessant occidental de la serra de la Bellida. Altres llocs anomenats Canals es troven a la Baixa Cerdanya, al Pallars Sobirà, al Baix Cinca i al Vallès Occidental. EL COGNOM AVUI El cognom Canals és força freqüent a Catalunya i Mallorca. El trobem principalment a les comarques del Bages, Ripollès, Vallès i Osona. Les millors dades estadístiques del cognom avui a Catalunya les trobem a la pàgina d'internet http://www.idescat.es/onomastica/orpi.stm Aquestes dades en les dóna L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat, depenent de la Generalitat) i ofereix informació relativa als noms i cognoms de tota la població resident a Catalunya. En aquesta base de dades es pot consultar la freqüència dels diferents noms i cognoms dels homes i dones residents a Catalunya. Així a Catalunya referent al cognom Canals podem afirmar que es el número 278 per ordre d'importància, hi ha 2967 persones que el tenen com a primer cognom i unes 2951 persones que el tenen com a segon cognom. A la mateixa pàgina trobareu les dades per comarques. BIBLIOGRAFIA BADIA I TORRES, Antoni.CROATS DE BARCELONA, CATÀLEG DELS. 1285-1706. Amb llurs divisors, els de Perpinyà, Lleida, Tàrrega, Tortosa i Vic..Círculo filatélico y numismático. B.1969. 211 p. + 65 láminas f.t. tela edit. sobrec. 27 cm................100€ 241. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ORIGEN DE L'ESCUT CATALÀ. Estudi històric..Ed. Millà. Barcelona.1961. Edició de 500 exp. 171 p. làmines a color f.t, tela, 26 cm................90€ 242. BASSA I ARMENGOL, Manuel..ELS ESCUTS HERÀLDICS DELS POBLES DE CATALUNYA..Ed. Millà. Barcelona.1968. 327 p. làmines a color, tela, 26 cm................90€ 243. CASTAÑEDA, Vicente. ARTE del BLASÓN. MANUAL de HERÁLD.ICA. Madrid.1923. Imp. Clásica Española. Lib. Gral. de V. Suárez. Papel de hilo, 166 p. 2 láminas plegadas, capitulares en rojo, media piel, nervios, conserva cubiertas originales, 24 cm........................ 300€ 244. LLOPIS, Salvador..EL ESCUDO DE ARMAS DE SALAMANCA Y COLOR DE SU BANDERA..Salamanca, 1974. Imp. de Ortega. 109 p. profus. ilus. 22 cm................20€ 245. PELLICER BRU, José..LOS REALES DE A CINCO. Medios duros acuñados en Cataluña durante la Guerra de Separación. 1640-1659..Instituto A. Agustín de Numismática. C.S.I.C. B.1965. 125 p. láminas f.t. dedicado y firmado por el autor, 24 cm................85€ 246. RODERGAS I CALMELL, Josep..ELS PSEUDÒNIMS USATS A CATALUNYA. Recull de 3800..Ed. Millà. B.1951. XV-408 p. 26 cm................90€ 247. SAGARRA, Ferran de..SIGILLOGRAFIA CATALANA. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. 5 Volums