CANO
ORIGEN I SIGNIFICAT
El cognom és molt antic i prové de la zona castellana. Segons Fernando González-Doria en el seu "Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España", el cognom va tenir la seva primitiva casa solar a diferents llocs de Castella. Posteriorment el cognom es va estendre per altres zones de la Península Ibérica.
COGNOMS DERIVATS
Podem considerar els cognoms següents com a derivats: Cano i Canosa.
Els dos tenen el mateix origen, història i escut d'armes.
LLNATGE I HISTÒRIA
La història del cognom Cano es complexa ja que, segons García Carraffa, no tots els llinatges del cognom tenen la mateixa procedència. N'hi ha cases a Castella (Santander), el País Basc (Álava), Castilla la Nueva (Cuenca, Guadalajara y Toledo), Extremadura (Cáceres), Murcia (Lorca) i Andalusia (Almería i Málaga).
Personatges cognominats Cano reberen terres i solars establint llinatge en tots aquets llocs.
El llinatge també va provar noblesa en la Sala de Hijosdalgo de la Real Chancillería de Valladolid.
També hi hagué diferents títols nobiliaris amb el cognom com el de Duc de Cano, concedit pel rei espanyol a Nàpols el 24 de desembre de 1.651 a Lelio Salaya o bé el títol de Marquès de Cano, concedit també a Nàpols el 15 de març de 1.677 al Sr. José Alfaitati.
El cognom va estar present en la conquesta i posterior colonització d'Amèrica, on personatges cognominats Cano participaren en les batalles.
L'existència de diversos topònims en el Nou Continent demostra que el cognom va arrelar en aquells llocs des dels primers anys.
Posteriorment, el cognom es va estendre per altres zones de la Península Ibèrica i pels diversos països d'Amèrica Llatina.
ARMES
Aquestes armes es troben relacionades al "Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España", en la pàgina 482.
Els de Santander porten: en camp d'argent, un lleó de sable amb corona.
El d'Álava tenen l'escut partit: en camp de gules, un castell d'or amb la bordura de plata amb vuit escudets d'atzur, carregats d'una banda d'argent, i 2n. d'argent, tres faixes d'atzur. Bordura componada de vuit peces, quatre d'or amb un llop de sable i quatre de gules amb una estrella d'or.
Els de Navarra tenen: En camp d'atzur, dos coloms d'argent, posats en pal i picats i membrats de gules.
Els d'Andalusia tenen: En camp de gules, tres faixes d'argent.
TOPONÍMIA
Trobem topònims Cano en diferents terres de parla hispana, tant a Espanya com en diferents països d'Amèrica Llatina.
Així Cano és un antic terme del municipi d'Oliola (Noguera).
Cano de Pulla és una ciutat italiana, on també hi ha altres topònims amb el cognom, com el castell de Canosa.
Altres topònims es troben a les poblacions de Carballo, Cée i Moeche, totes de la província de La Coruña.
EL COGNOM AVUI
El cognom Cano és abundant en la geografia
espanyola i es troba regularment distribuït per totes les regions d'Espanya.
Cal destacar que el cognom va arrelar des de llunyans temps en les terres d'Amèrica Llatina i en l'actualitat es troba àmpliament representat en el Nou Continent.
BIBLIOGRAFIA
-Blasones de Armas y Linajes de España, de Diego Urbina, -
-Blasones, de Juan Francisco de Hita, -
-Estudios de Heráldica Vasca, de Juan Carlos de Guerra.-
-Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.-
-Nobiliario, de Jerónimo de Villa.-
-El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".-
-Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.-
-Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-.
-Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.
-Armería del Palacio Real de Madrid-.
-Blasonario de la Consanguinidad Ibérica.-
-Nobiliario Español, de Julio de Atienza.-
-Observaciones Histórico Críticas a las Trovas-.
-Armería Patronímica Española.-
-Escudos de Cantabria-.
-Heráldica Asturiana-.
-Heráldica Castellana-. -.