Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

CASALS ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Casals ve del substantiu casal, que vol dir casa gran. Al parlar del cognom, hem de considerar que una part important dels cognoms que tenim avui en dia són derivats de noms de lloc de procedència o d'habitatge, que, al llarg del temps han estat usats com a cognoms. En aquests cas, cal incloure el cognom en el grup de noms de cases, masies i altres edificis o les seves dependències. D'aquesta mena de cognoms n'hi ha un munt: Casa, Cases, Casanova, Cabana, Borda, Mas, Casals, Torres, Cort, Corral, Cortada, Palacio, Palacin, Palau... En la seva més antiga accepció, casa, significava habitació o vivenda rústica, feta d'estaques, canyes i brancatge, per fugir del fred i de la calor. Després va significar tota mena d'edificis, casals, si eren grans; casalins, si eren petits i caselles si no tenien apenes importància. COGNOMS DERIVATS Alguns cognoms són diminutius del cognom originari i altres en són augmentatius. Són més freqüents els primers i es composen a partir d'afegir alguns dels sufixos propis (-et, -eta, -ona, -ol, -ola) a la forma originària del cognom. Els diminutius són més freqüents perquè normalment es refereixen a un sobrenom del fill de la família, derivat diminutiu del cognom. En els cas de Casals, es poden cosiderar derivats els cognoms Casaus, Casala -derivat de casals per feminització-, Casalí, Casalins, Casalís, Casalius, Casaló -derivat diminutiu- i Casalot -derivat pejoratiu de Casals. COGNOMS COMPOSTOS També trobem altres cognoms compostos com seria el cas de Casaldàliga -grafia aglutinada de Casal d'àliga- i del cognom Casaldelbosch -gafria aglutinada de Casal del Bosch-. LLINATGE I HISTÒRIA El llinatge Casals és originari de Catalunya. El primer personatge que es coneix que portà el cognom és Ramon Casals, nat a Lleida, que va ser un dels conqueridors de Mallorca, i en el repartiment general de terres, li fou assignat una alqueria en el terme de Sineu i una altra en el terme de Petra. Pere Casals, descendent de l'anterior, era procurador reial de Ferran I en el regne de Mallorca en el 1413. Aquesta família mallorquina de Casals, va viure a Alcúdia, i pels serveis en l'època dels comuners va ser declarada noble, lleial i franca, en virtud d'un privilegi de Carles V, datat en el 1525. ARMES Les principals armes que coneixem del cognom Casals són les següents: d'argent, una domus d'atzur sobremuntada d'una àguila de sabre. PERSONATGES CASALS DESTACATS EN LA HISTÒRIA BONAVENTURA CASALS: Metge barceloní del segle XVIII. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona. El mateix any escriví una "Descripción de una enfermedad procedente de la tenia". BRU CASALS: Religiós trinitari. Lector de teologia al col.legi del seu orde a Barcelona. BONAVENTURA CASALS I D'ECHAUZ: Metge de l'Hospital de la Santa Creu i vocal de la Junta de Sanitat de Catalunya. Exercí una tasca important durant l'epidèmia de pesta del 1823 a Mallorca. ENRIC CASALS I DEFILÓ: Violinista i compositor. Germà de Pau Casals. Deixeble del mestre Rafael Gálvez i de Matthieu Crickboom. Estudià composició al conservatori de Brussel.les i es perfeccionà amb Frantisek Suchy a Praga. Fundador del quartet de corda del seu nom, ha figurat com a solista en diferents agrupacions i a l'Orquesta Pau Casals, que en ocasions ha dirigit. Ha compost concerts per a violí i per a violoncel. Té escrites diverses sardanes per a cobla i transcripcions orquestrals. PAU CASALS I DELFILLÓ: Gran compositor, director d'orquestra i, sobretot, violoncellista fill del Vendrell. Estudià amb el seu pare Carles, que era organista, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona (violí i violoncel), i a Madrid, Brussel.les i París, ciutats on pogué estudiar gràcies a la protecció del comte de Morphy, a qui l'havia recomanat Albéniz després de sentir-lo tocà en un café de Gràcia. JOSEP CASALS I FREIXES: Polític i sastre de professió fill del Vendrell. Fou un dels més eficaços activistes d'Estat Català durant la Dictadura. JOSEP CASALS I REMISA: Banquer barceloní del segle XVIII. Fundador, amb el seu cosí Gaspar de Remisa i Miarons, de la banca Casals i Remisa, el 1823. Fou un dels cinc accionistes directors que construí el Canal d'Urgell. El 1830 la seva empresa de Barcelona obtingué una llicència d'exportació de suro que provocà un motí dels tapers gironins a Santa Cristina d'Aro. ASSUMPCIÓ CASALS I ROVIRA: Actriu, filla de l'actor Enric Casals i Molas. El 1938 s'exilià a França i passà després a Cuba. Retornada a Barcelona, ha actuat en diverses ocasions, generalment al teatre Romea. FRANCESC XAVIER CASALS I VIDAL: Polític barceloní. Viatjant de comerç. Membre de la Unió Catalanista, formava part de l'entitat Gent Nova i col.laborà estretament amb Domènec Martí i Julià. TOPONÍMIA El Casals és un veïnat (65 habitants l'any 1960) del municipi de Serinyà (Gironès). A la capella (Sant Miquel Sesvinyes) era venerada una imatge de la Mare de Déu, del segle XIII. Casals també és un despoblat del municipi de Talarn (Pallars Jussà), al nord-oest de la vila. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya. Les poblacions on proporcionalment hi ha més Casals són: Alcarràs, Alcoletge, Artesa, Avià, Avinyò, Bagà, Barcelona, Berga, Borges del Camp, Borredà, Celrà, l'Espluga de Francolí, Gombrèn, Masroig, Olesa de Montserrat, Pardines, el Pinell, Roda, Tarragona i Vilablareix. BIBLIOGRAFIA El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms i altres són estudis específics de diversoso aspectes de l'heràldica. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon: -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-.