Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

CASTELLÓ ORIGEN I SIGNIFAT El cognom Castelló procedeix del llatí "castellione", que és un diminutiu de "castellum", que vol dir castell, i, per tant, significa castellet. És el nom de diferents ciutats i viles de diverses comarques i, per tant, s' ha originat a través dels distints topònims homònims al Solsonès, Alt Urgell, Noguera, Alt Empordà, Garrotxa, Pallars Jussà i Alta Ribagorça. Així doncs, el cognom és un molts que tenen l'origen en llocs concrets, són noms de procedència o d'habitatge, usats com a cognoms. Es poden clasificar dins el gran grup dels anomenats toponímics i poden ser noms propis de països i comarques (Espanya, Bages, Foix, Penedès, Rosselló, Segarra...), noms propis de ciutats i viles (Barceló, ,Castelló, Tarragó, Vilafranca, Vilanova...) i noms que indicaven directament el lloc de naixement o de procedència (Alemany, Anglès, Berguedà, Castellà, Gironès, Guasch, ...). COGNOMS DERIVATS Els cognoms CASTELLÓ, CASTEYÓ I CASTAYÓ són idèntics, comparteixen escut heràldic, història i significat. A més també podem trobar altres formes derivades de Castelló més minoritàries. LLINATGE I HISTÒRIA Segons les fonts documentals, al segle XVII hi havia uns Castelló, que tenien el títol nobiliari de cavallers i que eren senyors de Puelles. Francesc Castelló, doctor en medicina de Barcelona i fill d'un mercader de Tortosa fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona l'any 1599. Un altre Castelló, Josep de Castelló fou fet noble l'any 17O8 pel Rei Carles III. D'una família originària de Flaça era Pere Castelló i Ginestar (mort el 185O), que fou nomenat Marquès de la Salut el 1846. Segons Garcia Carraffa, trobem altres nobles Castelló de més gran antiguitat. Entre ells destaca Jaume Castelló, que va servir al Rei Jaume I de Catalunya i Aragó. Va morir lluitant a la Conquesta de València. Roque Castelló , de Roses, també va servir al Rei Jaume I i aquest, com a premi li va donar el Castell de Vilajoiosa (Alacant) que acabava de ser conquerit als musulmans. La branca Castelló de Mallorca també prové de l'època de Jaume I on nobles Castelló s'establiren a l'Illa després de la conquesta. Destaquem Arnaldo Castelló, que fou jurat de la ciutat l'any 1245. Felip de Castelló, resident a Alcoi, va formar branca nobiliària otorgada pel Rei Ferran el Catòlic i va fer jurament de noblesa, a València, el 28 d'abril de 1554. Segons el catàleg de llinatges nobles de Catalunya, les branques principals dels Castelló corresponent a la ciutat de Barcelona, als pobles d'Agramunt i Guissona (Lleida) i als pobles de Flassà i La Bisbal (Girona). Altres Castelló provenen del poble de Castelló d'Ampúries. ARMES Les principals armes dels Castelló porten: escut partit, 1er. d'atzur, amb un lleó rampant d'or; 2on. també d'atzur, amb un castell de plata. Aquestes són les armes de Jaume Castelló, citat anteriorment com a noble al servei del rei Jaume I. Altres armes són: de gules, un castell de plata (casa de Barcelona); de gules, un castell d'or (casa d'Agramunt); i el camp d'atzur, una torre almenada de plata (branca de Mallorca). Com es pot veure, tots els escuts d'armes de Castelló porten necessàriament un castell. PERSONATGES CASTELLÓ DESTACATS EN LA HISTÒRIA Bernat Castelló: diputat de la Generalitat (1461-63) per l'estament reial. Joan Castelló: fou mestre de capella de la catedral de Barcelona i gran músic del segle XVI. Germans Castelló: nom de dos germans que foren pintors a València en el segle XV. Vicent Castelló i Amat: també pintor, fou deixeble de Vicent López; del segle XIX, la seva obra principal es troba a València. Pere Castelló i Ginestar: fou important metge de reconegut prestigi que serví a la família reial durant el segle XIX; els seus descendents també es dedicaren a la medicina. Joan Castelló i Guasch: impressor i escriptor del segle XX, radicat a la ciutat de Mallorca. TOPONÍMIA Els topònims Castelló són molt freqüents a Catalunya i a altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Destaquem la ciutat i província de Castelló de la Plana i també el famós lloc de Castelló d'Ampúries. A més destaquem els topònims següents: Castelló de Tor (poble del municipi de Pont de Suert), Castelló d'Encús (lloc del municipi de Talarn), Castelló d'en Bas (antic castell del segle XI), Castelló de la Ribera (municipi al País Valencià), i molts d'altres topònims que per falta d'espai no anomenarem. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya. BIBLIOGRAFIA El present llistat bibliogràfic és una recopilació dels principals llibres de genealogia i heràldica que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Els estudis d'heràldica i genealogia determinen l'origen nobiliari del cognom, la seva evolució, altres títols posteriors i l'escut d'armes que correspon. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.