Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

COLOM ORIGEN I SIGNIFICAT DEL COGNOM Ve del substantiu colom, en llatí columbus, nom d'ocell. Segons el genealogista Vroonen el nom Colom deu haver-se posat a persones en honor del Esperit Sant; però no és gaire probable aquesta interpretació, almenys en el nostre país, on originàriament deuria ésser un sobrenom. LLINATGE I HISTORIA En un principi aquest llinatge fou un cognom que indicava quelcom característic de l'individu que el portà. Posteriorment sorgí la tendència de convertir els segons noms en hereditaris, això és, a fer-los veritables noms de família, veritables "llinatges" que es perpetuessin indefinidament a través de les generacions. Aquesta tendència anà prosperant gràcies a la documentació legal, i principalment a la notarial, on interessava molt que constés la continuïtat successòria de les generacions. Trobem notícies d'aquest llinatge ja a començaments del segle XIII. Es considera procedent de la Provença, doncs mossèn Jaume Febrer en les seves Trobes diu que Guillem Colom, cavaller provençal, va servir, en la conquesta de València, al rei Jaume I, que li otorgà el lloc de Carpesa (avui pertanyent a l'ajuntament de València), i li va oferir ésser el seu majordom. Afegeix el mateix tractadista que Guillem Colom, era un home audaç: "trobant adormits a Almansa a dos sentinelles dels moros va agafar-los, i carregant-se'ls a les espatlles, els va conduir al campament cristià i els va presentar al rei". Els Colom van tenir una antiga casa pairal en la ciutat de Barcelona, de la qual fou Lluís Colom Estaper i Busquets, cavaller de l'hàbit de Sant Joan. De Catalunya i València, va passar el llinatge a Mallorca en el mateix segle XIII, ja que consta en documents que un altre Guillem Colom, mallorquí, va ser elegit diputat pel lloc de Bellver (avui Sant Llorenç Descardassar) per donar jurament de fidelitat a Alfons III. En el 1471, Antoni Colom va ser jutge de la ciutat i del regne de Mallorca per l'estament de ciutadans. El capità Antoni Colom serví Ferran "el Católic" a les guerres de Nàpols i Granada, i Guillem Colom fou jutge en el 1522. Joan Colom va ser canònig de Palma i visitador del bisbat de Sigüenza i excel.lent latinista. Va morir el febrer de 1806. ARMES De gules un colom d'argent. Uns altres ostentaven: D'or un colom de sabre, bordura de peces de sabre. PERSONATGES COLOM QUE HAN DESTACAT A LA HISTÒRIA * Joan Colom i Agustí: (1879-1969). Pintor paisatgista català. Autodidacte, estudià els grans mestres del Museu del Prado i tingué contacte a París amb l'impressionisme. Començà la seva obra en aquest estil, però mes endavant retornà al realisme i narrà en els seus paisatges escenes populars i típiques de Catalunya. Com a dibuixant col.laborà al setmanari "Papitu" amb el seudònim de Picarol. Té representació de les seves obres als museus d'Art Modern de Barcelona i Madrid. * Mateu Colom i Canals: ((1879-1933). Prelat mallorquí. Agustí, fou secretari particular de Ragonesi a la nunciatura d'Espanya. Fou Bisbe d'Osca (1922). * Guillem Colom i Ferrà: (n. 1890). Poeta mallorquí. Estudià al seminari i després es llicencià en lletres a Barcelona. La seva poesia, terral i que recull la sabiduria de la llengua popular i de certs costums, és una de les arquetípiques de l'Escola Mallorquina. Ha publicat, principalment, "Juvenília" (1918), "L'amor de les tres taronges" (1925), "De l'alba al migdia" (1929) i el poema èpic "El Comte Mal" (1950). * Maria Josepa Colom i Sambola: (n. 1924). Pintora i gravadora catalana. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Residí alguns anys a l'India i celebrà a Karachi la primera exposició individual. Conreà una pintura expressionista i excel.lí en el gravat, activitat per la qual hom li concedí el premi nacional de gravat del 1961 i el premi de gravat "Ciutat de Barcelona", del 1972. CASES PAIRALS I TOPONIMIA L'ILLA D'EN COLOM és un illot situat davant la costa NE. de l'illa de Mallorca. EL COGNOM EN L'ACTUALITAT Si a Catalunya hi ha uns cognoms que podríem anomenar "universals" aquest és, sens dubte, un d'ells. Si bé és cert que el cognom té unes arrels plenament catalanes, també ho és el fet que molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d'on en foren originaris, participant activament en la reconquesta de la Península i més tard, en la conquesta d'Amèrica. Per aquests motius, el cognom ha estat molt estès no nomès a Catalunya, València i Mallorca, sinó també a altres llocs d'Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. BIBLIOGRAFIA _ El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. Garcia Carraffa amb la col.laboració d'Armand de Fluvia i Escorsa de la "Societat Catalana d'Estudis Històrics" _ Origen i Escuts de Cognoms Catalans, d'Armand de Fluvià, col.leccionable del diari AVUI. _ Els LLinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll. _ Els Cognoms Catalans (Origen i Definició) per Lluís Almerich. _ "Apellidos Catalanes. Heráldica de Catalunya" de Augusto Cuartas. _ Diccionari de la Llengua Catalana "NOVA EDICIO ENCICLOPEDICA IL.LUSTRADA" _ "HERALDICA. Origen Apellidos y Escudos". _ Els Cognoms Catalans i la Seva Història de Jordi Bas i Vidal. _ "Heraldica i Genealogia" de NUEVA LENTE. _ Diccionari Enciclopèdic Salvat Català. _ Gran Enciclopedia Catalana._