Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

COSTA ORIGEN I SIGNIFICAT És molt freqüent, dins el ventall de cognoms catalans, trobar l'origen en nom propis o comuns d'accidents hidrogràfics, orogràfics i altres indicacions referents al relleu del terreny. En trobem un pou i són cognoms molt estesos: Fluvià,Costa, Rius, Riera, Torrent, Font, Puig, Pujol, Serra, Roca, Penya, Pla, Plana, Comella, Costa, Pujades, Obac, Solana, Balç, Balmes. En aquest cas, el cognom Costa procedeix de substantiu "costa", terreny inclinat, camí en pendent. COGNOMS DERIVATS La majoria de llinatges tenen algun cognom derivat, algun dels quals ha esdevingut tan important com el seu primitiu. L'aparició dels cognoms derivats s'esdevé fonamentalment per diferenciar a dues persones d'un mateix llinatge (per exemple, entre pares i fills i menys freqüentment entre germans i altres parents). Hi ha quatre cognoms que tenen el mateix escut heràldic, origen i significat de Costa. Són: LACOSTA, SACOSTA, ÇACOSTA i ZACOSTA. COGNOMS COMPOSTOS També hi ha molts cognoms que s'han format a partir de la forma Costa i un altre cognom. Són cognoms compostos amb un origen i historial propis. Els més importants són: COSTABELLA: Grafia aglutinada de costa bella (o potser de costa vella amb transcripció dialectal b per v). COSTADAMUNT: Grafia aglutinada de costa d'amunt. COSTADAVALL: Grafia aglutinada de costa d'avall. LLINATGE I HISTÒRIA Són molts els cognoms l'origen dels quals és un misteri; i molts també els que es poden explicar de diverses maneres, i per tant, resulten dubtosos mentre no disposem d'elements de judici més segurs. En aquest cas, l'estudi de l'origen del cognom Costa, presenta grans dificultats, principalment perquè existeixen diferents teories que expliquen l'origen i a la història del cognom. Molts autors afirmen que el cognom Costa procedeix de Portugal i en el "Catàleg de la noblesa Lusitana" es diu que hi ha un cavaller anomenat Costa que va destacar en temps del rei Manel, que va ocupar el tro des de l'any 1495 fins el 1521. Però segons afirmen altres heraldistes autoritzats, el cognom va aparèixer a Espanya molt més antigament que a Portugal. La branca principal i més antiga dels Costa s'establiria al regne d'Aragó, formant llinatges a Catalunya, València i les Illes Canàries. Una tercera teoria, ens diu que el cognom té l'origen a Jaca (Huesca), on hi hagué diferents cavallers que van vestir l'orde de Santiago. El cert és que els Costa més ben documentats són els Catalans, dels quals en trobem notícies abans del segle XIV. A Barcelona hi hagué una família de ciutadans Sacosta a la qual pertanyé Pere Sacosta, que fou batlle general de Catalunya en el segle XIV. Una família de cavallers Sacosta senyorejà Mirambell, la Portella, Claresvalls, Alentorn i la Figuera. A ella pertanyeren Berenguer Sacosta, senyor de la Figuera, que es casà, a la segona meitat del segle XIV, amb la pubilla Blanca de Fluvià, senyora de Fluvià, i llurs descendents es cognominaren Fluvià. A la mateixa família pertanyé Pere Ramon Sacosta (mort el 1467), que fou gran mestre dels hospitalers a Rodes, i Miquel Sacosta i de Guilla, batlle general de Catalunya, que fou ennoblit el 1616. ARMES Les armes del cognom Costa són: De gules, un xebró d'or acompanyat d'un mont de penyes d'argent. Uns altres Costa tenen: d'or, 3 faixes ondades de gules; la bordura d'argent carregada de 12 rodelles d'atzur. Altres porten: contrafaixat d'argent i de gules de 8 peces. Els Costa d'Aragó, Catalunya i Canàries porten: En camp d'or, una banda d'atzur, acompanyada de tres flors de lis, també d'atzur. Els Costa de Balears tenen com armes: En camp de gules, sis costelles de plata, posades en pal, en dos ordres. Finalment, els Costa de Jaca tenen: Escut quarterat: 1er i 4art, en camp de gules, tres bandes de plata, i 2on. i 3er., en camp d'or, un lleó rampant. PERSONATGES COSTA DESTACATS EN LA HISTÒRIA ANTONI COSTA: Historiador del segle XVII. Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols. CLÁUDIO-MANUEL DA COSTA: Poeta brasiler. FRANCESC COSTA: Conseller en cap de Barcelona els segle XVII-XVIII. Doctor en dret fou procurador del braç reial a la cort del Principat convocada per Felip V a Barcelona l'any 1701 i elegit conseller en cap el 1703. S'oposà al lloctinent Velasco. FRANCESC COSTA: Artiller del segle XVII. Partidari del rei-arxiduc Carles d'Àustria. LORENZO COSTA: Pintor italià nascut a Ferrara. Retratista i paissatgista. LÚCIO COSTA: Arquitecte brasiler. PAU COSTA: Escultor fill de Cadaquès. El seu estil és una mostra típica de barroc exhuberant. RAMON COSTA: Teòleg i predicador barceloní. TOMÀS COSTA: Guerriller realista, anomenat el Misses. Va viure en el segle XIX. A més d'aquest personatges Costa, n'hi ha d'altres també molt importants que només anomenarem perquè són més actuals: DOMÈNEC COSTA I BAFARULL JOSEP DOMÈNEC COSTA I BORRÀS JOSEP COSTA I CABRÉ PERE COSTA I CASES FRANCESC COSTA I CARRERA ANTONI CEBRIÀ COSTA I CUXART JOAN COSTA I DÉU JOSEP COSTA I FERRER TOMÀS COSTA I FORNAGUERA JOSEP COSTA I GALÍ NARCÍS COSTA I HORTS JOSEP COSTA I HUGAS MIQUEL COSTA I LLOBERA VICENT COSTA I NOGUERAS CARLES COSTA I PUJOL DÍDAC JERONI COSTA I RADA JORDI COSTA I ROCA ANTONI COSTA I TORRES MODEST COSTA I TURELL JUAN COSTA I BELTRAN JOAQUÍN COSTA MARTÍNEZ TOPONÍMIA Hi ha una gran qüantitat de llocs toponímics referents al cognom Costa. Ens limitarem a parlar dels més importants. Costa és una regió de l'Equador, que comprèn les cinc províncies costaneres. A l'estranger, Costa també és una regió de Tanganyika, a Tanzània. A Catalunya, quan parlem de Costa, ens podem referir també: a una caseria del municipi de Canejan (Vall d'Aran), a un veïnat del municipi de Julià (Gironès), a un Santuari que hi ha prop de Cervera del Maestrat (Baix Maestrat), a una caseria del municipi de Santanyí (Mallorca), a un altiplà situat al límit entre Andorra i l'Alt Urgell i a un tossal que separa la vall Fosca de la vall de Bellera (Pallars Jussà). A més, hi ha una casa pairal "Can Costa" a Jorba. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya i Mallorca. També hem de mencionar la gran quantitat de persones que porten el cognom a Galícia i Portugal. La reconquesta també va portar el cognom a Amèrica, no nomès als llocs d'influència hispànica, sinó també a aquells reconquerits per Portugal. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-.