Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

CUNILL ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Cunill es va originar a partir del sobrenom de l'animal, que en llatí és "cuniculus". Podria també procedir dels topònims homònims que hi ha a les comarques del Berguedà, de la Noguera, de l'Urgell i de l'Anoia. COGNOMS DERIVATS Les formes Conill i Cuní, malgrat les diferències que presenten, són variants equivalents de Cunill. La forma Conill fonèticament és idèntica i les diferències es troben en canvis registrals que es donaren en determinats moments de la història. Considerem, doncs, que el cognom Cunill és el mateix que Conill ja que no hi ha diferències fonètiques i el seu origen, història i escut d'armes és el mateix. LLINATGE I HISTÒRIA Les primeres referències que tenim del cognom Cunill provenen de l'època de la Reconquesta on els exèrcits cristians ocuparen les terres dominades pels musulmans durant bastants anys. A Catalunya aquest fet va relacionat amb les conquestes militars de Jaume I. L'historiador Jaume Febrer diu que un personatge anomenat Ramon Cunill va venir des de Marsella amb un vaixell armat per lluitar contra els moros. El rei Jaume I el va premiar amb cases i terrenys on establí llinatge. El cognom passà a les Illes Balears i al País Valencià des dels primers moments, car personatges cognominats Cunill participaren en les conquestes. L'any 1740, Pere Màrtir Cunill i Ferrusola, natural del poble d'Olot, aconseguí el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona. Posteriorment, personatges cognominats Cunill destacaren en els camps de l'arquitectura, de les ciències i de les carreres eclesiàstiques. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: escut d'atzur amb un conill d'argent. Altres utilitzaren l'escut d'argent amb un conill de sable. Els Cunill de Mallorca ostentaven l'escut d'or amb un conill de sable saltant. PERSONATGES CUNILL O CONILL DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Antoni Cunill i Cabanellas fou director teatral i cinematogràfic nascut a Barcelona l'any 1893. El 1909 s'establí a Buenos Aires. -Ramon Cunill i Puig, eclesiàstic i periodista nascut a Castellar de n'Hug l'any 1907. Va obtenir el títol de doctor en teologia i fou director de la revista "Historia y vida". -Bartomeu Conill fou abat del monestir de Poblet i metge del segle XV. -Francesc Conill, que va viure en el segle XIV, fou metge del rei Joan I de Catalunya i Aragó i professor de la Universitat de Montpeller. -Lleó Conill, botànic i mestre del segle XX, nascut a Banyuls de la Marenda. -Bonaventura Conill i Montobbio, arquitecte de finals del segle XIX i seguidor de Gaudí. -Víctor Conill i Montobbio, germà de l'anterior, catedràtic de ginecologia. TOPONÍMIA La major part de topònims del cognom Cunill corresponen a masies i cases d'antiga importància distribuïdes al llarg del territori català. Cunill és un antiga possessió feudal, actualment masia, del municipi de Bétera. Cunill és també un poble del municipi de Pujalt (comarca de l'Anoia). Un altre topònim és una caseria i antiga quadra de Figuerosa (comarca de l'Urgell), i també una masia i antic poble del municipi d'Àger (comarca de La Noguera). El conegut Pla de Cunill es localitza al Berguedà, prop de la Vall de Rus. Sant Joan de Cunill és un llogarret pertanyent al terme de Mediona. EL COGNOM AVUI El cognom és bastant estès i es troba distribuït al llarg de tot el territori català, de les Illes Balears i del País Valencià. Segons Alcover-Moll en el seu "Diccionari català-valencià-balear", el cognom es troba, entre altres llocs, a Alacant, Benicassim, Berga, Borredà, Campdevànol, Hostalric, Lloret de Mar, Olost de Lluçanès, Vic, etc. El cognom és abundant també a l'àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 70 persones que es cognominen Cunill i unes 30 que es diuen Conill. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-.