Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

ESTEVE ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Esteve pertany al grup de cognoms catalans que provenen de noms de sants del Nou Testament. En concret prové de "Stephanus", nom grec del primer màrtir cristià "Stevano" anomenat l'any 912 i "Stephanus" l'any 937. El nom vol dir "coronat de llorer, victoriós". Moltes branques del cognom poden derivar de diferents masies a Catalunya. En concret "Can Esteve", a Guardiola i "Can Esteve de la Riera", a Sant Llorenç d'Hortons. COGNOMS DERIVATS Altres cognoms que provenen de la mateixa forma són Esteva i Estebe. Tots ells tenen el mateix origen, significat i llinatge, i fonèticament es pronuncien igual. LLINATGE I HISTÒRIA El cognom Esteve és originari de Catalunya i s'establí a les Illes Balears des de molt antic. Així, la branca catalana va començar a la vila de Tossa de Mar, a partir d'uns Esteve mariners que passaren a Galícia al segle XVIII i després a Cuba, on Josep Bonaventura Esteve i Grops (mort el 1.867) fou nomenat marquès d'Esteva de las Delicias el 1.833 i Gran d'Espanya el 1.866. L'any 1.749, Manuel Esteve i Coll, regidor perpetu de Barcelona fou fet cavaller, i el seu fill, Rafael d'Esteve i de Sabater, noble el 1.816. El 1.702 Francesc Esteve, de Martorell, fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona. Josep Esteve, de Barcelona, fou fet cavaller el 1.749. Eudald-Pere Esteve, de Ripoll, obtingué el privilegi de Ciutada Honrat de Barcelona el 1.679. I Joan Esteve i Pera, veguer de Barcelona, fou fet cavaller pel rei-arxiduc el 1.706. Pel que respecte al cognom a les Illes, en Guillem Esteve va passar a la conquista de Mallorca i va rebre en herència diferents terres al districte de Montueri. Un altre cavaller que va passar de Catalunya a Mallorca fou Berenguer Esteve, que també va heretar diferents alqueries. A Eivissa també hi hagué una branca molt important del cognom. Una família cognomenada Esteve procedent també de Catalunya va passar a la ciutat de València. D'aquesta família en fou el patriarca Brauli Salvador Esteve, casat amb Àngela Ferrer. De la seva descendència en sorgiren diferents generacions fins arribar a Francesc Esteve i Toran, natural de València, assessor civil de Portou, que també va fer de general-governador de València i cavaller de l'Orde de Montesa, a la qual va ingressar el 4 de maig de 1.686. ARMES Uns Esteve tenen: d'or, una banda d'atzur carregada de tres estrelles d'argent. Uns altres Esteve tenen: d'or una creu plena d'atzur. Altres Esteve porten: d'argent, amb dos bous amb el seu color natural. Els Esteve de València porten, segons "El Solar Catalan, Valenciano y Balear" el "Escudo terciado en palo: 1º., de oro, con un grifo de gules, sobre terrasa de sinople; 2º, de plata, con seis armiños; 3º, de azur, con una cadena de oro, pendiente, que sostienen un ancla del mismo metal". Altres del mateix cognom portaren: d'argent, amb nou flors de lis de gules, posades en tres pals. PERSONATGES ESTEVE DESTACATS EN LA HISTÒRIA Els personatges Esteve destacats a la història són molt nombrossos. Comentarem els més antics i només esmentarem els més actuals. Els més antics són: Miquel Esteve: Pintor de la València del segle XV. Pere Esteve: Anarquista de Barcelona. Pere Jaume Esteve: Metge i humanista de Sant Mateu del Maestrat. Tomàs Lleonard Esteve: Arquitecte i escultor valencià. Altres personatges Esteve més actuals són: Josep Esteve i Bonet, Francesc Esteve i Botey, Lluís Esteve i Cruañas, Josep Esteve i Dolç, Francesc Esteve i Gálvez, Pau Esteve i Grimau, Martí Esteve i Guau, Josep Esteve i Joan, Agustí Esteve i Marquès, Pere Esteve i Puig, Josep Esteve i Seguí, Joaquim Esteve i Subietlos, Antoni Esteve i Subirana, Gil Esteve i Tomàs, Josep Maria Estve i Victòria, Damià Esteve i Vilar, Rafael Esteve i Vilella, Baptista Esteve i Ximeno, Joan Esteva i Casal, Santiago Esteva i Escoda, Claudi Esteva i Fabregat i Jacint Esteva i Grewe. TOPONÍMIA Els topònims més importants del cognom són: "Casa Esteve" a Palafrugell, "Mas Esteve" a Perpinyà, "serra de l'Esteve" i "Ca N'Esteve de la Font" a el Papiol. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya. En trobem sobretot a Puigcerdà, Roses, Palafrugell, Pals, Ullà, Barcelona, Igualada, Valls, Aitona, Alcarràs, Almenar, Anglesola i Artesa. També és molt freqüent a les Illes i tot el País Valencià. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-. -"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE TERRASSA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL D'IGUALADA ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE GELIDA REGISTRE CIVIL ARXIU FAMILIAR (o Patrimonial) REGISTRE DE LA PROPIETAT (abans Comptadoria d'Hipoteques) Arxius eclesiàstics ADB ACB APG APC APSLH APM APSSA etc. ARXIU DIOCESÀ DEL BISBAT DE BARCELONA ARXIU CAPITULAR DE LA CATEDRAL DE BARCELONA ARXIU PARROQUIAL DE GELIDA ARXIU PARROQUIAL DE CORBERA ARXIU PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ D'HORTONS ARXIU PARROQUIAL DE MARTORELL ARXIU PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ D'ANOIA etc.