Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

FABREGAS ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Fàbregas prové etimològicament del llatí "fabrica", que vol dir edifici o fàbrica. Segons Lluís Almerich en el seu llibre "Els cognoms catalans", a la forja se l'anomena fàbrica en documents antics, d'on s'ha format fàbrega i farga, el primer ja sols utilitzat com a cognom. COGNOMS DERIVATS Les formes Fàbrega i Fàbregas són equivalents, tenen el mateix origen i escut d'armes. La forma Fàbregues, fonèticament idèntica a Fàbregas, ha evolucionat més a les Illes Balears. De tota manera, els canvis s'han donat per imposicions lingüístiques a nivell registral en determinants moments de la història. LLINATGE I HISTÒRIA Les notícies que tenim del cognom són antigues i provenen de l'època medieval en el temps de la configuració de la Corona Catalano-aragonesa. Es troba documentat un antic castell, avui desaparegut, anomenat Castell de Fàbregues, esmentat ja a l'any 968, a la comarca d'Osona, al límit de Collsacabra. Sembla que els Fàbrega catalans poden procedir d'aquest topònim ja que es la dada més antiga que hem trobat. Posteriorment, el cognom passà al País Valencià i a les Illes Balears en els primers temps de la conquesta. Personatges que col.laboraren amb els reis catalans en les conquestes reberen com a premi solars i terrenys establint llinatge en aquelles terres. Aquest fou el cas dels Fàbregues mallorquins. El cognom arrelà a pràcticament totes les comarques catalanes. Al llarg dels segles XIX i XX trobem personatges cognominats Fàbregas que destacaren en els camps de l'art, de la literatura i de l'urbanisme. ARMES El cognom té el següent escut d'armes: en camp de plata, una creu de gules, cantonada de quatre losanges d'atzur. Els Fàbregues mallorquins portaven: en camp d'atzur, una banda de gules acompanyada en la part alta d'una estrella de plata i en la part baixa d'un castell d'or en runes. PERSONATGES FÀBREGAS DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Esteve Fàbregas i Barri, escriptor nascut a Lloret de Mar l'any 1910. Autor d'assaigs i de reportatges de tema local i mariner. -Emili Fàbregas i Berenguer, actor i humorista nascut a Barcelona l'any 1896. Participà en campanyes benèfiques amb el nom de Sr. Dalmau. -Camil Fàbregas i Dalmau, escultor i pintor nascut a Moià l'any 1906. Gran part de la seva obra es troba a Sabadell. -Eulàlia Fàbregas i Jacas, escultora barcelonina del segle XX. Es dedicà especialment al nu femení. -Evarist Fàbregas i Pàmies, empresari reusenc nascut l'any 1868. Agent de duanes a Tarragona i Reus. -Xavier Fàbregas i Surroca, escriptor nascut a Montcada i Reixach l'any 1931. Publicà inicialment en castellà. -Francesc Fàbregas i Vehil, arquitecte i urbanista nascut a Barcelona l'any 1901. S'exilià el 1939 primer a Santo Domingo i després a Cuba. TOPONÍMIA La major part de topònims corresponen a poblacions, castells i cases pairals distribuïdes al llarg del territori de parla catalana. La Fàbrega és un veïnat i colònia industrial del municipi de les Planes d'Hostoles (comarca de la Garrotxa). El Castell de Fàbregues, ja esmentat, es troba a la comarca d'Osona. Sant Joan de Fàbregues és el nom de l'església principal del poble de Rupit, també a la comarca d'Osona. Segons Lluís Almerich, amb el nom de Fàbregas trobem un caseriu a Lladurs, un altre a Masies de Sant de Pere de Torelló i un altre a l'Oristà. A les Illes Balears també trobem topònims amb les formes Fàbregas o Fàbregues. EL COGNOM AVUI El cognom es troba distribuït al llarg del territori català i de les Illes Balears, principalment a les comarques de la Catalunya Central. També trobem el cognom a les principals ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona. Només a la Ciutat Comtal, i segons dades registrals, trobem a més de 300 famílies que es cognominen Fàbregas. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ ARXIU HISTÒRIC DE PROTOCOLS DE BARCELONA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE SANT FELIU DE LLOBREGAT ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS ARXIU HISTÒRIC COMARCAL DE TERRASSA ARXIU HISTÒRIC COMARCAL D'IGUALADA ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL DE GELIDA REGISTRE CIVIL ARXIU FAMILIAR (o Patrimonial) REGISTRE DE LA PROPIETAT (abans Comptadoria d'Hipoteques) Arxius eclesiàstics ADB ACB APG APC APSLH APM APSSA etc. ARXIU DIOCESÀ DEL BISBAT DE BARCELONA ARXIU CAPITULAR DE LA CATEDRAL DE BARCELONA ARXIU PARROQUIAL DE GELIDA ARXIU PARROQUIAL DE CORBERA ARXIU PARROQUIAL DE SANT LLORENÇ D'HORTONS ARXIU PARROQUIAL DE MARTORELL ARXIU PARROQUIAL DE SANT SADURNÍ D'ANOIA etc.