Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

FERRER ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Ferrer procedeix del nom d'ofici ferrer, que prové de la veu llatina ferrum. Aquesta mena de cognoms, els que fan referència als noms d'ofici o professió, són molt abundants a Catalunya, perquè tenien gran valor per a individualitzar les persones, sobretot en els llocs poc poblats, on sovint la professió era exercida per un sol individu. Ferrer també és un patronímic, procedent del nom propi Ferrer, del llatí Ferrarius. COGNOMS DERIVATS Les formes FERRER, FARRÉ, FERRÉ, FARRER i FARRE, són equivalents. Tenen el mateix escut i procedència i fonèticament es pronuncien igual. Les varietats fonètiques i ortogràfiques que presenta aquest cognom catalans provenen d'èpoques històriques on, a nivell legal i registral, era obligatori utilitzar altres formes diferents a la catalana. Aquesta obligació es va donar en diferents moments al llarg dels segles XVIII, XIX i XX. Per això, en la majoria de cognoms actuals podem trobar diversitat de formes, tant correctes unes com d'altres. COGNOMS COMPOSTOS Al parlar de cognom compostos hem de dir que hi hagué una família molt important cognomenats Ferrer de Sant Jordi, que afegiren aquest topònim de la seva possessió al seu cognom. LLINATGE I HISTÒRIA Mossèn Jaume Febrer esmenta a dos cavallers cognomenats Ferrer, els de més antiguitat que apareixen a la nostra història i diu, referint-se al primer, que s'anomenava Bernart Ferrer, que provenia dels comtes de Barbia, de la Gran Bretanya, i que va venir a prendre part a la Reconquesta espanyola, amb el seu germà i gent anglesa. El més probable és que aquests cavallers es radiquessin primer a Catalunya. Després van servir al rei Jaume I al setge de València, agraint el monarca els serveis d'en Bernart Ferrer amb cases i pobles que posseïa el moro Ali-Boix. De l'altre cavaller anglès de cognom Ferrer, va escriure el mateix tractadista el següent: "Àusies Ferrer, milord d'Escòcia, va venir a la conquesta de València. Estant a Xàtiva, usà diferents estragemes contra els moros, pel qual motiu es van fer les capitulacions com van ordenar Ausies, Tobies i el Governador". Altres autors afirmen que els Ferrer catalans provenen d'Itàlia, d'alguns membres de la família Accioavoli, que primer s'anomenaren Ferrero i després Ferrrer o Ferré, però aquesta versió és molt menys acceptada, pels confusos i dèbils fonaments en que es recolza. També llegim que el primitiu solar de la família Ferrer va estar a Astúries , en el lloc anomenat Ferrero, a Gozón, però el llinatge que prové d'aquesta casa no és Ferrer sinó Ferrero. Finalment, citem algun tractadista que afirma que un Ferrer, que va ser cap de consellers de Barcelona, provenia dels comtes d'Atenes, que van posseir el gran feu de la ciutat de Morea. Va ser a Catalunya, sens dubte, on van radicar els primitius cavallers Ferrer espanyols, fundadors de les diverses cases d'aquest cognom , dons és on els trobem amb més antiguitat que a cap altra regió. De Catalunya van passar aquests cavallers a Balears, Aragó, València i Múrcia, creant noves cases i constituint nombroses famílies que potser van tenir un primitiu origen comú. Una casa molt antiga, catalana, dels Ferrer , va radicar a la ferreria de Sant Salvador, a la vall de Bianya, província de Girona. D'ella procedia un Ferrer que s'establí a Sant Joan de les Abadesses. Aquest tingué un fill, Joaquim Ferrer, que l'any 1664 obtingué el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el seu fill, Josep de Ferrer-Gironella, obtingué el cavallerat el 1701. Altres diuen que el cavallerat l'aconseguí el nét d'aquest darrer, Francesc de Ferrer, l'any 1791. Descendents seus van ser els marquesos de Puerto Nuevo i barons pontificis de Ferrer. El 1481, Jaume Ferrer, pagès de Fontcoberta, obtingué el privilegi de generositat i el seu descendent, Ignasi de Ferrer i Roig, de Girona, el 1795, el de cavaller. Uns Ferrer, ciutadans de Girona, obtingueren per herència la baronia de Savassona, que el 1777 fou reconeguda com a títol de regne. Del mas la Ferreria a Sant Salvador de Bianya, eren uns altres Ferrer que, el 1544, compraren el mas Noguer i passaren a dir-se Ferrer-Noguer. El 1799, Jaume Ferrer-Noguer, nascut a Sant Joan de les Abadesses obtingué el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona, i el seu fill, Tadeu de Ferrer-Nogués (mort el 1827), el de noble el 1819, juntament amb el seu germà Jaume. Uns cavallers Ferrer, senyors de Rourell per enllaç matrimonial, van passar a dir-se Ferrer de Bosquests. Bernart Francesc Ferrer, de Tarragona, va rebre el 1661 el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona. Els Ferrer radicats a Mallorca des de la conquesta són descendents d'un cavaller anomenat Pere Ferrer, natural de Barcelona, i d'altres dos, Peli i Sanxo ferrer, que es creu que eren d'Aragó. Van ser els primers d'aquest llinatge que passaren a l'illa, establint-se en els feus que els hi correspongueren en el repartiment de les terres conquerides. Amb el temps, els Ferrer de les Balears es van dividir en vàries branques. Una d'elles, radicada a Alcúdia, va ser agraciada en el 1525 per l'emperador Carles V , amb el privilegi de noblesa. A València els Ferrer s'hi van establir després d'haver participat a la presa de la ciutat, on destacaren. El rei Jaume I els hi atorgà, pels seus serveis, una de les cases grans que estaven properes a la mesquita, recompensa que només rebien els millors homes de l'exèrcit del rei Jaume. ARMES Les armes del cognom Ferrer són truncades d'atzur, amb 3 ferradures d'argent, i en un segon d'or amb 3 bandes de sable. El mateix cognom Ferrer, al ésser molt escampat per tot l'antic regne d'Aragó, té unes altres armes que passem a anomenar: En un escut d'or, una ferradura d'atzur. Uns Ferrer de Girona: d'atzur, tres ferradures d'or. Uns de Sant Joan de les Abadesses: d'atzur una àguila d'or, aferrant una ferradura d'or amb l'urpa destra i un cometa d'or, amb la sinistra. Uns altres, tambe de Sant Joan de les Abadesses: de gules, una banda d'or, carregada de tres ferradures d'atzur; bordura de peces d'or. Altres, l'usaven partit: el primer, d'atzur, un estel d'or i bordura de peces d'or i el segon d'or, una ferradura d'atzur. A València, uns ferrer portaven: d'argent, un xebró de gules amb bordura de peces de gules. Els de Mallorca usaven: de gules, sis bandes d'or. Altres: de gules, una banda d'or, carregada de tres ferradures d'atzur. PERSONATGES FERRER DESTACATS EN LA HISTÒRIA JOSEP FERRER I VIDAL. (1817-1893). Fabricant de teixits i economista català. Fou diputat i senador pel Partit Conservador. ANTONI-PERE FERRER. (S. XV). Frare benedictí. Abat de Montserrat, fou President de la Generalitat de Catalunya (1458-61) i Conseller Reial (1461-62).Fou un dels qui fomentaren la rebel.lió contra Joan II . Pere de Portugal el trameté com a representant a Lisboa per fer-se retornar el mestratge de l'orde d'Avis (1466). En ésser elegit rei dels catalans Renat d'Anjou (1469), Ferrer passà a ser canceller de la Cort. Al final del 1471, quan la situació militar era molt difícil dirigí un grup francòfil irreductible, partidari d'entendre's amb Lluís XI. Per aixó fou empresonat i desterrat a la Provença. En acabar la Guerra (1472) tornà a Catalunya i acceptà Joan II. JAUME FERRER. Pintor lleidatà, la figura més important de l'escola de Lleida. Abans de ser identificat era conegut com Mestre d'Albatàrrec. La seva obra es caracteritza pel fet que superant l'arcaisme inicial procedent dels Serra i conservant les maneres luminoses i refinades de la tradició sienesa, avança cap el corrent internacionalista, que amb una gran empenta atanyeren les seves darreres obres per influència de Lluís Borrassà. JAUME FERRER DE BLANES. (1445-1526). Navegant i cosmògraf català. Es traslladà de molt jove a Nàpols i del 1446 al 1474 visqué a la cort de Ferran I , on estigué al servei de la comtesa Carracciolo. Possiblement realitzà estudis a la Universitat de Nàpols i a la de Palerm i s'interessà per la mineralogia. A partir de 1474 inicià una sèrie de viatges pel Mediterrani Oriental, visitant diversos ports i comerciant en pedres precioses. Vers el 1480 tornà a Catalunya, d'on solament s'absentà per un viatge a Nàpols (1488) i per diverses missions a Castella. El 1496 fixà la seva residència a Blanes, on visqué fins a la mort. La seva correspondència amb els Reis Catòlics, amb Cristòfor Colom i amb el Ferran de Nàpols. JAUME FERRER I PARPAL. (1817-1897). Gramàtic i metge mallorquí. Fou regidor de Maó en diverses ocasions . EUGENI FERRER I DALMAU. (1856-1934). Nuturalista català. Interessat per l'entomologia publicà diversos treballs. Altres personatges importants cognomenats Ferrer són: Antoni Ferrer (Organista de Santa Coloma de Queralt al segle XIX), Antoni Ferrer (Gran canceller de Milà), Benet Ferrer (Pretès heretge d'origen jueu cremat a Madrid el 1624 perquè arrabasà l'hòstia de les mans d'un oficiant i la féu trossos), Blai Ferrer (Militar barceloní del segle XVIII que fou coronel de les forces catalanes que lluitaren contra Felip V a la Guerra de Successió), Bonifaci Ferrer (Jurista i eclesiàstic valencià), Francesc Ferrer (Pintor que col.laborà amb Pere Baró en el retaule de Santa Agnès de Cameles), Francesc Ferrer (Poeta valencià del segle XV), Gregori Ferrer (Poeta i prevere, mestre en arts i catedràtic de filosofia de València), Guerau Ferrer (Argenter que féu el seu joiell de passantia el 1508), Joan Ferrer (Anarco-sindicalista de la CNT, fill d'Igualada), Joan Bartomeu Ferrer (Patró de galera que participà en l'expedició de Pere Torrelles a Sardenya), Joan Francesc Ferrer (Militar que lluità en la Guerra de Successió a favor de Felip V però aviat es passà al bàndol de Carles III, i hi ascendí a coronel), Joan Ramon Ferrer (jurista que estudià decretals a Bolonya), José Ferrer (Actor i director cinematogràfic nascut a Santurce però de família catalana), Josep Ferrer (Ciutadà de Barcelona, diputat i fiscal de la Generalitat del segle XVII), Josep Francesc Ferrer (Pintor i ceramista fill de l'Alcora), Lleó Ferrer (Farmacèutic de Perpinyà), Lleonard Ferrer (Matemàtic i astrònom valencià), Mel Ferrer (Actor d'origen català), Miquel Ferrer (Catedràtic de medicina i d'humanitats a l'estudi general de Lleida), Miquel Ferrer (Jurista que cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l'advocàcia i la juricatura) i Rafael Ferrer (Jeuïta de Valls que passà com a missioner al Perú). Altres personatges Ferrer més actuals són: Ramon Ferrer, Vicent Ferrer, Antonio Ferrer del Rio, Anselm Ferrer i Bargalló, Mioquell Ferrer i Bauçà, Rafael Ferrer i Bigné, Narcís Ferrer i Budoi, Emili Ferrer i Cabrera, Pere Ferrer i Calatayud, Felip Ferrer i Calbetó, Ignasi Ferrer i Carrió, Lluís Ferrer i Clariana, Antoni Ferrer i Codina, Melcior Ferrer i de Bruguera, Lluís Ferrer i de Cardona, Melcior de Ferrer i de Manresa, Antoni Ferre i de Milà, Pere Joan Ferrer i Destorrent, Joan Ferrer i Domènech, Emili Ferrer i Espel, Joan Baptista Ferrer i Esteve, Josep Ferrer i Esteve, Josep Antoni Ferrer Fernàndez, Tadeu Miquel Ferrer i Ferrer, Rafael Ferre i Fitó, Feliu Ferrer i Galzeran, Ramon Ferrer i Garcés, Andreu Ferrer i Guinart, Antoni Ferrer i Gómez, Francesc Ferrer i Guardia, Vicent Ferrer i Guasch, Jaume Ferrer i Hernàndez, Vicent Ferrer i Mallent, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Llorenç Ferrer i Martí, Ramon Ferrer i Matutano, Joan Ferrer i Miró, Francesc Ferrer i Nogués, Mateu Ferrer i Oller, Fransesc Ferrer i Pastor, Pau Ferrer i Piera, Agustí Ferrer i Pinís, Magí Ferrer i Pons, Guillem Ferrer i Puig, Miquel Ferrer i Ramonatxo, Joaquim Ferrer i Roca, Carles Ferrer i Salat, Miquel Ferrer i Sanchís, Manuel Ferrer i Sitges, Albert Ferrer i Soler, Fransecs Ferrer i Solervicens, Josep Ferrer i Subirana, Jeroni Ferrer i Valls, Andreu Ferrer i Viñerta, Nicolàs Ferrer i Julve, Jaume Ferrer de Blanes, Jeroni Ferrer de Guissona, Jaume Ferrer de Sala, Nicolau Ferrer de Sant Jordi i Figuera i Antoni Ferrer de Plegamans. TOPONÍMIA En el Vallespir hi trobem un riu anomenat FERRER, afluent per l'esquerra del Tec, que neix a l'est del massís de Canigó, al vessant meridional del puig de l'Estela, prop de la torre d'Avetera. Desemboca al seu col.lector a Arles. A la part baixa de la vall de Riuferrer hi ha l'antic priorat de Sant Pere de Riuferrer. La VENTA DE FERRER és un antic hostal, situat a Silla, un poblet de la comarca de l'Horta, a València. El BOSC D'EN FERRER és situat a Vallibona (Ports), prop dels vessants septentrionals del Turmell. El FERRER és també un raval de Figuerola d'Orcau al Pallars Jussà. EL COGNOM AVUI Possiblement és un dels cognoms més estesos per la geografia dels Països Catalans. Cal considerar-lo un dels cognoms catalans més universals i estesos per tot el món. La forma FERRER és la més nombrosa i és pot trobar fora de les terres de parla catalana. FERRÉ i FARRÉ són més minoritàries, encara que Farré sovinteja més a les a les terres de ponent. FARRER gairebé està en dessús. BIBLIOGRAFIA Indiquem els principals llibres (autor i nom del llibre) on es pot trobat documentació sobre el cognom @ i sobre altres temes de tipus heràldic, de genealogia, d'onomàstica i de documentació sobre els cognoms: -Martí de Riquer: Heráldica catalana -Mariano Madramany: Tratado de la nobleza de Aragón y Valencia -F. Xavier de Garma: Adarga catalana -Mossèn Jaume Febrer: Trovas que tratan de los conquistadores de Valencia -Luís Almerich: Els cognoms catalans, origen i definició -Armand de Fluvià I Escorsa: Diccionari heràldic -Magda Sanrama i Felip: Casas natales de Aragón y Cataluña -A. A. García Carraffa: El solar catalán, valenciano y balear -Armand de Fluvià: Origen i escuts dels cognoms catalans -Fernando González Doria: Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España -Félix Doménech i Roura: Nobiliari general català -Francesc de Borja i Moll: Els llinatges catalans