Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

FIGUERAS ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Figueres pot tenir dues explicacions diferents i les dues són correctes. La primera situaria el cognom en els que tenen l'origen en noms de vegetals i els seus fruits (segurament perquè algun d'ells era característic del lloc de residència de l'individu). En tenim molts exemples: Oms, Pomers, Pomers, Pomera, Perera, Romeguera, Gavarrera, Espinàs, Alzina, Ametller, Boix, Bruc, Castanyer, Cirer, Figuera, Ginesta, Lledó, Llor, Pi, Perelló, Permanyer, Morera, Noguer, Ciuró, Figa, Flor, Llimona. En aquest cas, seria el plural del nom de l'arbre que fa figues (del llatí ficaria), el mot que va originar el cognom. A la vegada també cal considerar moltes branques del cognom com a toponímiques de la població de l'Empordà. Hi ha molts cognoms que tenen l'origen en llocs concrets, són noms de procedència o d'habitatge, usats com a cognoms. Es poden clasificar dins el gran grup dels anomenats toponímics i poden ser noms propis de països i comarques (Espanya, Bages, Foix, Penedès, Rosselló, Segarra...),noms propis de ciutats i viles (Barceló, Balaguer, Berga, Cervera, Manresa, Tarragó, Vilafranca, Vilanova...) i noms que indicaven directament el lloc de naixement o de procedència (Alemany, Anglès, Berguedà, Castellà, Gironès, Guasch, Ripollès, Provençal, Sard...). En aquest cas, el cognom pot derivar de la població de Figueres, nom d'una vila empordanesa. COGNOMS DERIVATS Alguns derivats no ho són pròpiament sinó que tenen a veure amb els canvis fonètics i ortogràfics que en un moment històric determinat feren variar la forma primitiva. Aquests canvis a vegades es produeixen per imposició i obligació per part dels poders públics que obligaren determinades grafies en els registres. Així, hem de considerar els cognoms Figuera, Figueres y Figueras com a formes d'un mateix llinatge, amb igual significat, origen i història. LLINATGE I HISTÒRIA El cognom Figueres és molt antic i d'origen català. Posteriorment es va estendre per l'Aragó, Valencia i Balears. Es creu que el primer solar del cognom va tenir origen a la parroquia de Sant Pere, de la ciutat de Figueres, a l'Empordà. D'aquesta vila hi hagué grans personatges amb el cognom i, un d'ells, fou enterrat a l'església de Vilabeltran. Els documents més antics d'aquesta família fan referéncia al segle XIII i es coneix el nom de tres germans, fills de Figueres, de nom mossèn Jaume, mossèn Pere i Domingo de Figueres, que van ser els fundadors de les principals branques del llinatge. El primer d'aquests personatges, Jaume de Figueres, és el cap de la família que es va estendre per tota la regió del que coneixem com a "Maestrazgo" (Morella, Valencia y Teruel). Aquesta branca es va crear en el període de la Reconquesta de Valencia i tingué un paper molt important el fill d'aquest personatge, Miguel de Figueres, que s'establí a Bordón. Els descendents d'aquest s'establiren a la vila de Benasal a Castelló, a la ciutat de Morella, a les viles de Castellote i Alcañiz. A Mallorca hi hagué una altra família del cognom, originada sens dubte a partir de la branca de Figueres. La casa solar va estar a la vila de Dineu, del partit judicial d'Inca. El principal personatge en fou Guillem Figuera, que l'any 1285 va jurar obediència al Rei Alfons III d'Aragó com a representant de la ciutat de Palma de Mallorca. Altres personatges del mateix llinatge foren un tal Pere Figuera, que va prestar jurament com a diputat per Sansella, un altre Pere Figuera que fou jurat de la ciutat i regne de Mallorca entre els anys 1389 i 1399 i Antoni Figuera, presbiter, doctor en teologia i drets, i canònig de Mallorca. Finalment, de la branca dels Figueras de València, hem d'anomenar a un cavaller anomenat Benito de Figueras, que va servir al rei Jaume I d'Aragó a la conquesta de València i fou premiat per rei "quedando establecido dónde había ganado los premios". També van passar a València amb el rei Jaume I el conqueridor els cavallers Jordi i Martí de Figueras, germans, que foren heretats amb la vila d'Albalate a Checa. A la conquesta de València també hi hagué un personatge anomenat Bernardo de Figuera. ARMES Les primitives armes del cognom són: D'or, amb una fulla gran d'una figuera de sinople. Aquestes armes corresponen als descendents dels tres germans Figueres de la ciutat de Figueres establers a l'Aragó, Mallorca i València. Un altre cavaller ja anomenat, Benito de Figueras, tingué les següents armes: Escut partit; 1er. d'atzur amb una estrella d'or i 2on. d'or amb una figuera de sinople. Altres tingueren: D'or, una figuera de sinople amb dos llops de sable al tronc. Bordura de gules amb tretze bezants de plata. Finalment, altres el portaren: D'or, amb tres fulles de figuera de sinople, posades en triangle. PERSONATGES FIGUERES DESTACATS EN LA HISTÒRIA Figueres: Poeta de València que va viure els segles XIV-XV. Joan Figueres: Missioner franciscà, nascut a Arbúcies. Pere Figueres: Ciutadà de Barcelona, sabater d'ofici que va viure al segle XV. Salvador Figueres: Compositor del segle XVIII. José Figueres Ferrer: Polític costa-riqueny, fill d'un metge català. Joan de Figueres i Carpi: Historiador nascut a l'Albalat de la Ribera. TOPONÍMIA A més del poble de l'Empordà, trobem un municipi de l'Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià. Altres topònims del cognom són: Can Figueres del Mas (Terrassa), Camp de les Figueres (Barcelona), Can Figueres (Palau-sator), Can Figueres (Premià de Dalt) i Can Figueres (Sant Jordi Desvalls). EL COGNOM AVUI Si és cert que el cognom té unes arrels plenament catalanes, també ho és el fet que molts personatges que així es cognominaren tingueren un paper molt important, lluny de les terres d'on en foren originaris, participant activament en la Reconquesta de la Península . Per aquest motiu, el cognom ha estat molt estès no només a Catalunya, València i Mallorca, sinó també a altres llocs d'Espanya, Amèrica i totes aquelles terres on la influència de la Corona d'Aragó fou evident. BIBLIOGRAFIA Indiquem els principals llibres (autor i nom del llibre) on es pot trobat documentació sobre el cognom @ i sobre altres temes de tipus heràldic, de genealogia, d'onomàstica i de documentació sobre els cognoms: -Martí de Riquer: Heráldica catalana -Mariano Madramany: Tratado de la nobleza de Aragón y Valencia -F. Xavier de Garma: Adarga catalana -Mossèn Jaume Febrer: Trovas que tratan de los conquistadores de Valencia -Luís Almerich: Els cognoms catalans, origen i definició -Armand de Fluvià I Escorsa: Diccionari heràldic -Magda Sanrama i Felip: Casas natales de Aragón y Cataluña -A. A. García Carraffa: El solar catalán, valenciano y balear -Armand de Fluvià: Origen i escuts dels cognoms catalans -Fernando González Doria: Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España -Félix Doménech i Roura: Nobiliari general català -Francesc de Borja i Moll: Els llinatges catalans