Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

FONT És molt freqüent, dins el ventall de cognoms catalans, trobar l'origen en nom propis o comuns d'accidents hidrogràfics, orogràfics i altres indicacions referents al relleu del terreny. En trobem un pou i són cognoms molt estesos: Fluvià, Rius, Riera, Torrent, Font, Puig, Pujol, Serra, Roca, Penya, Pla, Plana, Comella, Costa, Pujades, Obac, Solana, Balç, Balmes. En aquest cas, el cognom Font procedeix del substantiu font, que ve del llatí fonte, lloc natural o artificial d'on surt aigua. COGNOMS DERIVATS Els cognoms Font, Fonts, Fons, Lafons, Alafont, Safont, Çafont, Zafont, Safon i Safons comparteixen origen i significat. Les formes Fonts i Fons representen el plural del mot. Lafont i Alafont són grafies agutinades de font amb l'article la. Les que comencen en Sa- (Za-, Ça-) són formes aglutinades de font amb l'article sa. COGNOMS COMPOSTOS La majoria de cognoms compostos provenen de l'entrocament en un moment determinat, de dos llinatges importants a partir dels quals s'adopta conjuntament el cognom dels llinatges com si fos un de sol. Els compostos poden anar enllaçats directament o separats amb guionet. En aquest cas els principals compostos són: Font-cuberta, Font-alba, Font-bona, Font-argent, Font-clara... TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS Tenim el títol de marquesat de Font, concedit el 1730 per l'emperador Carles VI a Francesc de Font, únic titular. LLINATGE I HISTÒRIA Un personatge anomenat Raimon Font, fou cavaller de Lleida, i va passar a la conquesta de Mallorca amb el rei Jaume I, i li assignaren, en el repartiment de terres, l'alqueria "Castelló" i dues jovades de terreny, en el terme de sineu. D'aquest cavaller provenen les diferents branques de la família Font mallorquina. Els Font d'Alcúdia, prestaren grans serveis a l'emperador Carles V, en l'època de les Germanies, i va rebre el privilegi de franquia de dret i gabeles, en el 1.525. La branca de Font Banyalbufar, que va estar modernament representada per Jaume Font Ambròs i que va posseir un vincle fundat per Martí Font a mitjans del segle XVI. Els Font de Roqueta, que van prendre aquest nom en el 1.464, quan Pere Font va adquirir l'estat i cavalleria de Roqueta, en el districte de Santa Margarida. Francesc Font de Roqueta va obtenir el privilegi de ciutadà honrat i va ser armat cavaller i noble, en virtud del privilegi del 12 de juliol de 1.608. Una altra branca dels Font és la que s'originà a Sauri (Sort), on des de fa més de cinc-cents anys hi ha la "Casa Font" al costat mateix de la Font. L'any 1.467 fou condedit a Francesc Font el privilegi de ciutadà militar. Aquest personatge pertanyé a la branca de Font i Belloto. Una altra branca començà amb Pere Joan Font, del que procediren dues línies, la de Muro i la d'Artà, coneguda aquesta última per Font dels Olors, nom d'una hisenda que com heretatge va rebre un personatge anomenat Pere Francesc Font. Un altre llinatge fou el de Font i Roig, que va tenir la seva casa pairal a la vila anomenada Maria, de la jurisdicció de la vila de Santa Margarida. D'aquesta casa de Font i Roig es la línia de Font i Sineu. Joan Font i Roig, últim baró d'aquesta branca, va morir en el 1.825, i la seva filla va casar-se amb Salvador Morell i Esteva. Més actualment, l'any 1.788, el comerciant de Vic Josep Font i Bojons obtingué el privilegi de Ciutadà honrat de Barcelona. El mateix títol obtingué Joan Font, de Gandesa, el 1.675. De fet, els títols concedits a persones cognominats Font foren molts. Entre ells el de noble, aconseguit per Josep de Font i de Camprodon el 1.775 o per Josep Maria Font i Espona, de Mataro, el 1.791, el de Ciutadà Honrat de Barcelona atorgat a Josep Font i Montblanc el 1.774, el de cavaller a Francesc Font el 1.764 i el de Burguès Honrat de Perpinyà concedit a Lluís Font i Prats el 1599. ARMES Les armes més genèriques que hem considerat del cognom Font són: d'atzur, una font-brollador d'or amb l'aigua d'argent. Uns font de Girona porten: de gules, una font brollador d'or. Finalment la casa mallorquina dels Font de Roqueta, usava aquestes armes: l'escut truncat, al 1er. d'or, el cap de gules carregat de tres flors de lis d'or posades en faixa; i al 2on. de gules, el peu ondat d'atzur. PERSONATGES FONT DESTACATS EN LA HISTÒRIA Entre el personatges Font més antics destacarem a Antoni Font (Professor d'humanitats i teologia de la Seu d'Urgell al segle XVII), Francesc Font (Eclesiàstic de Prada de Conflent), Francesc Font (Escultor barceloní deixeble de Talarn i els germans Vallmitjana), Josep Font (Historiador de Ripoll del segle XVII), Pere Font (Missioner franciscà), Rafael Font (Mercader establert a Cadis) i Salvador Font (Agustí fill d'Igualada). Altres personatges Font més actuals són: Manuel Font i Altaba, August Font i Carreras, Gaietà Font i Closes, Antoni Font i Costa, Joaquim Font i de Boter, Pau Font i Rubinat, Josep Maria Font i Espina, Josep Font i Fargas, Ramon Font i Farrés, Llambert Font i Gratacòs, Josep Font i Gumà, Joan Font i Llambies, Melcior Font i Marsà, Josep Font i Martí, Josep Lluís Font i Martí, Domènec Font i Morgades, Bartomeu Font i Obrador, Josep Font i Parera, Tomàs Font i Piris, Alexandre Font i Pla, Pere Font i Puig, Pius Font i Quer, Josep Maria Font i Rius, Joan Font i Roig, Ramon Font i Roure, Josep Font i Sabaté, Norbert Font i Sagué i Felip Font i Trullàs. TOPONÍMIA Hi ha gran quantitat de cases pairals "Can Font". Les més importants són a Manresa, Santa Eugènia de Berga, Santa Perpètua de la Moguda, Santa Susanna i a Ullastell. "Can Font de Gaià" és a Sant Pere de Terrassa, "Can Font de sisarenc" és a Castellgalí i "Can Fontimarch" és a Pierola. Són especialment destacades les masies de Font de l'Astor, situada al terme de Vilallonga, prop de Tarragona i Font del Rogé, al municipi d'Abella de la Conca. Cal esmentar també el santuari de Font del Joan, al municipi de Ridaura. EL COGNOM AVUI Sens dubte es tracta d'un dels cognoms catalans més freqüents en l'actualitat que fins i tot ha esdevingut important en territoris veïns. Tot i que en el seu origen predominava en les zones rurals, ara es troba sobretot en els grans nuclis urbans de l'àrea barcelonina. També és relativament freqüent en les comarques de l'interior de Catalunya. BIBLIOGRAFIA Indiquem els principals llibres (autor i nom del llibre) on es pot trobat documentació sobre el cognom @ i sobre altres temes de tipus heràldic, de genealogia, d'onomàstica i de documentació sobre els cognoms: -Martí de Riquer: Heráldica catalana -Mariano Madramany: Tratado de la nobleza de Aragón y Valencia -F. Xavier de Garma: Adarga catalana -Mossèn Jaume Febrer: Trovas que tratan de los conquistadores de Valencia -Luís Almerich: Els cognoms catalans, origen i definició -Armand de Fluvià I Escorsa: Diccionari heràldic -Magda Sanrama i Felip: Casas natales de Aragón y Cataluña -A. A. García Carraffa: El solar catalán, valenciano y balear -Armand de Fluvià: Origen i escuts dels cognoms catalans -Fernando González Doria: Diccionario heráldico y nobiliario de los reinos de España -Félix Doménech i Roura: Nobiliari general català -Francesc de Borja i Moll: Els llinatges catalans