Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

GÜELL ORIGEN I SIGNIFICAT DEL COGNOM Procedeix del topònim homònim del Gironès o del Güel Ribagorçà, potser derivat del nom personal germànic Gudila, o del substantiu gascó güell, que vol dir ull, en el sentit d'ullal o font d'un riu. Altres genealogistes afirmen que ve de vadellu, diminutiu de vadum, que vol dir gual. LLINATGE I HISTORIA Una família Güell, originària de Vilafranca del Penedès, tenia un sepulcre en el patronat de la capella de Sant Antoni. A aquesta casa pertanyia Josep Güell Soler, catedràtic de la Universitat de Barcelona, i oïdor de l'Audiència de Catalunya i del Consell d'Hisenda. El seu fill, Josep Ventura Güell i Trelles, de Barcelona, fou membre del Consell d'Hisenda. Va enllaçar amb la família dels Serra i Portell i d'aquesta unió, va nèixer Josep Güell Serra, que fou colegial de San Idelfonso a Alcalà, oïdor a Valladolid i alcalde de Madrid i casà amb Juana María de la Encina, filla de Juan Ignacio de la Encina, cavaller de l'Orde de Santiago i membre del Consell del rei. El 1908 fou concedit el Comtat de Güell a l'industrial financer i mecenes barcelonès pertanyent a una família oriünda de Torredembarra Eusebi Güell i Bacigalupi (mort el 1918) i als seus fills Claudi i Santiago Güell i López el 1911 els fou concedit respectivament el vescomtat i la baronia de Güell. Ramon Güell i de Borbó (mort el 1907), fill d'un periodista cubà pertanyent a una família originària de Sant Cugat del Vallès i establerta a Sant Martí de Torrelles, i d'una infanta d'Espanya, fou fet marquès de Valcarlos el 1866 i gran d'Espanya el 1880, i el seu germà Ferran Güell i de Borbó (mort el 1936), fou fet marquès de Güell. ARMES Partit: al 1r. de gules, una banda d'argent; i al 2n. de gules, una creu trilobada d'argent i cantonada de quatre flors de lis nodrides d'argent. A Catalunya els Güell també usaren: de gules, dues bandes d'or. Les armes esculpides en les sepultures de la família Güell de Vilafranca en la capella de Sant Antoni, son aquestes: Partit: 1er. de gules, amb dues bandes d'or, i 2n., d'atzur, cinc estrelles de plata en sotuer; bordura de plata amb aquest lema en lletres de sable: "Si ergo me queritis sinite hos abire". Segons l'estudiós Miquel de Salazar, vàries famílies Güell de Catalunya, usaren aquestes armes: Partit: 1r. d'or, amb quatre pals de gules i 2n., d'atzur, un griu d'or. PERSONATGES GÜELL QUE HAN DESTACAT EN LA HISTORIA * Joan Güell i Ferrer: (1800-1872). Industrial i teòric proteccionista català. A 21 anys fundà a L'Havana la seva primera casa comercial, i a 30 ja s'havia convertit en un dels homes més influents de Cuba. El 1833, després de visitar els EEUU, Anglaterra, Suissa i França, tornà a Catalunya amb una fortuna considerable. A partir d'aquest moment desenvolupà molta activitat en múltiples direccions. En el terreny industrial va crear fàbriques de maquinària tèxtil i indústries metal.lúrgiques. Va dedicar part de la seva fortuna al conreu de terres lleidatanes. Com a periodista dirigí o col.laborà a "El Bien Público", "La Verdad Económica", "Diario de Barcelona " i altres publicacions de l'època. S'adherí al partit de la Unión Liberal i fou diputat per Barcelona; com a diputat representà a Madrid els interessos de la burgesia catalana. Fou l'impulsor d'institucions com l'Institut Industrial de Catalunya i del Foment de la Producció Nacional. * Eusebi Güell i Bacigalupi: (1846-1918). Industrial i economista català, fill de Joan Güell i Ferrer. Cursà a Barcelona i França estudis de Dret, economia, ciències aplicades i política. El seu matrimoni amb la filla del marquès de Comillas uní les dues famílies més representatives de la gran burgesia catalana del nou-cents. Fou regidor a l'Ajuntament de Barcelona i diputat provincial. Pertanyia al Centre Català i fou un dels qui se'n separaren per fundar la Lliga de Catalunya. Fundà la fàbrica de ciments Asland i establí la colònia industrial de Santa Coloma de Cervelló. Fou mecenes de la cultura catalana i Gaudí, per encàrrec d'ell, construí el Palau i el parc Güell. * Joan Antoni de Güell i López: (1874-1958). Polític català, segon comte de Güell, tercer marquès de Comillas i comte de San Pedro de Ruiseñada. Llicenciat en Dret, lluità en la guerra del Marroc (1912) i intervingué en les negociacions per l'entrada dels espanyols a Tetuan. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou comissari reial de turisme, president de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1928), alcalde de Barcelona (1930-31) i president de la Companyia Transatlàntica. La Lliga regionalista el presentà com a candidat a les eleccions del Parlament de Catalunya el 1932. Durant la guerra civil es negà a passar a la zona nacionalista i restà a l'exili fins que accedí a passar a Mallorca, on morí. Entre les seves obres destaquen "Ensayo sociológico sobre un código de la Edad Media", "Notes pedagògiques i projecte d'una escola moral de comerç" i "Elogi de la cultura catalana". * Isabel Güell i López: Compositora catalana. Escriví música per a poemes de Jacint Verdaguer i és autora, entre altres obres, d'un "Te deum" i d'un "Stabat Mater". * Josep Güell i Guillaumet: (1872-1930). Músic català. Fundà i dirigí, l'any 1915, l'Orfeó Nova Tàrrega, que assolí un gran nivell artístic. Escriví molta música coral. * Lluís Maria Güell i Cortina: (n. 1909). Pintor paisatgista català, deixeble de J. Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés. El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Va ser autor de nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou). CASES PAIRALS I TOPONIMIA GÜEL és un municipi situat en la comarca de la Noguera, a la vora del riu Isàbena. A Catalunya hi trobem, també, molts caserius anomenats CAN GÜELL, entre els quals destaca el localitzat a Aiguaviva. EL COGNOM EN L'ACTUALITAT És molt estès per Catalunya, en trobem a Esponellà, Santa Pau, Palau-sator, Masllorenç, Argentona, Mataró, Martorell, Barcelona, Tarragona, el Vendrell, Torredembarra, Reus, Alcover i l'Albí. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano- Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-. -Gran Enciclopèdia Catalana- -Diccionari Heràldic i Nobiliari dels Regnes d'Espanya de Fernando Gonzalez-Doria-. -Gran Geografia Comarcal de Catalunya de la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana-. -"Enciclopedia Heráldica y Genealógica Hispano-Americana", por A. García Carraffa-. -Diccionario Heráldico de Cataluña, de Gregorio García Ciprés-. -Nobiliari General, de Joan Baños de Velasco.