Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

MARTÍ ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom s'ha d'incloure en el gran grup dels anomenats "patronímics", és a dir, aquells que deriven del nom propi de la persona que en un moment històric determinat adopten el nom com a cognom. Així, un dels fets que caracteritzen als cognoms patronímics és la diversitat de branques i llinatges que existeixen i, en conseqüència, l'abundància de persones que en l'actualitat es cognominen així, ultrapassant, moltes vegades, l'àmbit d'una llengua o cultura. Martí procedeix de Martinus, un cognom llatí i el nom d'un sant bisbe de Tours que era molt popular a l'Edat Mitjana. COGNOMS DERIVATS Les varietats fonètiques i ortogràfiques que presenten alguns cognoms catalans provenen d'èpoques històriques on, a nivell legal i registral, era obligatori utilitzar la forma castellana. Aquesta obligació es va donar en diferents moments al llarg dels segles XVIII, XIX i XX. Per això, predomina la forma original Martí, tot i que en l'actualitat es consideren correctes altres formes del cognom que també s'han estès. Alguns Cognoms derivats de Martí, especialment estesos són: MARTINELL: Derivat diminutiu de Martí. MARTINENC: Adjectiu derivat de Martí. MARTINOI: Derivat diminutiu de Martí. MARTINOI: Derivat diminutiu de Martí. MARTINOLES: Forma derivada de Martina (femení de Martí), amb sufix diminutiu i terminació de plural. MARTINYACS: Derivat de Martí amb el sufix -ac pres per analogia dels nombrosos cognoms que duen aquest sufix cèltic aplicat a radicals llatins. COGNOMS COMPOSTOS Curiosament aquest cognom apareix formant diversos compostos, com MARTICROSA, MARTIFOLL, MARTIMORT, que són vertaders sobrenoms més o menys satírics. LLINATGE I HISTÒRIA El llinatge és noble i antic. Alguns autors pensen que és originari de França. El cert és que a la nació catalana hi hagué diferents cases pairals dels Martí, entre les quals cal esmentar la radicada a Barcelona, d'on procedia Meltxor Martí, que passà, posteriorment a Penyíscola, una històrica ciutat situada prop de Castelló de la Plana. Aquest cavaller va tenir un fill anomenat Baltasar Martí, del qual procedia Lluís Martí, que en els principis del segle XVIII ocupà el càrrec de regidor de Penyíscola i es distingí defensant la ciutat contra els austríacs. Per aquest motiu, el rei Felip V li atorgà el privilegi de noble. Més endavant, el seu fill, Baltasar Martí fou agraciat amb el títol de Baró de Casablanca, per una reial carta del 2 de febrer de 1791 del rei Carles IV. El 18 de setembre de 1839 el succeí en el títol de Baró de Casablanca Josep Martí i Giner i, el 5 de novembre de 1859, Arcadia Martí i Grau. Una altra casa catalana dels Martí s'establí en el lloc de Balsareny, del Bisbat de Vic. Posteriorment, els descendents d'aquesta casa passaren a Tortosa, Tamarit i Pont d'Armentera, un poble situat prop de Valls. També passaren a l'illa de Cerdenya. Al primer d'aquests solars que hem esmentat pertanyia en Joan Antoni Martí i Planell, pare de Joan Baptista Martí i Fontanelles i avi de Bernart Martí i Reixach, natural de Munter i capità del regiment d'infanteria d'Astúries i cavaller de l'orde de Santiago, a la qual va ingressar el 24 d'octubre de 1755. De la casa de la vila de Tamarit en fou patriarca en Jaume Martí, pare d'Antoni Martí i Valls, que fou pare de Francesc Martí i Gatell, tinent coronel i capità de granaders del regiment d'infanteria de Valladolid i cavaller de l'orde de Santiago des del 1777. Entre els cavallers francesos Martí que van passsar a Espanya, figura Berenguer Martí, que va participar en la conquesta de Mallorca, on fou heretat amb un molí a Sòller i dues "alqueries pro indiviso". Aquest mateix Martí fou el 1285 un dels diputats que en nom de la vila de Selva donaren homenatge al rei Alfons d'Aragó. En Pere Martí va jurar obediència i vassallatge al rei Pere IV d'Aragó, com a síndic de la ciutat de Palma i, Joan Martí tingué el mateix càrrec a la vila de Sòller. D'aquesta família en destacaren un gran nombre de jurats mallorquins. Descendents dels Martí francesos que van passar a la conquesta de Mallorca i València fou en Vicenç Martí, que s'establí a la ciutat d'Orihuela (Alacant), restant heretat amb un patrimoni a Urchillo. A més, va obtenir terres a Benejúzar on els seus descendents foren justícies majors i jurats. A la ciutat de València hi hagué una altra casa d'aquest cognom, de la qual en foren membres Francesc Martí i Francesc Martí i Foix, pare i fill respectivament , i el nét del primer, Joan Baptista Martí i Foix. Finalment, també hi ha un altre llinatge a Cardona al qual pertanyien en Jeronim Martí, que fou fet cavaller el 1702 i en Josep Francesc Martí i Serra, cardoní i comerciant a Barcelona que fou fet Ciutadà Honrat de Barcelona el 1802 i noble el 1816. ARMES Els Martí de Cardona portaven: De sinople, dues espasses passades en soutuer d'argent; la bordura d'argent carregada de vuit rodelles d'atzur. Altres Martí, a Catalunya, usaven: De gules, quatre faixes d'argent. De gules,una mà d'argent. De gules, un Agnus Dei de plata portant una banderola del mateix creuada de gules i amb l'asta d'or. D'argent, tres torres d'atzur, tancades d'argent. D'argent, tres faixes ondades d'atzur carregades d'un peix d'or. Tercejat en perla curvilínia ravessad·: al 1er., de gules, una torre d'argent, al 2 On., d'atzur, un sol d'or i, al 3er. d'argent, dos faixes ondades d'atzur. PERSONATGES MARTÍ DESTACATS EN LA HISTÒRIA *AGUSTÍ MARTÍ. Metge i poeta valencià de començaments del segle XVI. *BRUNO MARTÍ. Jesuïta que va viure des del 1727 a 1778. Excel.lent teòleg, coneixedor de la història, de la física i les matemàtiques. *FRANCESC DE PAULA MARTÍ. Inventor valencià, fou pioner en la taquigrafia espanyola i fou també gravador a l'aram. *JOAN MARTÍ. Escriptor valencià del segle XVII. *JOSEP MARTÍ. Abat del reial monestir de Bellpuig de les Avellanes i escriptor molt erudit. *EMETERI MARTÍ. (Segles XVIII-XIX). Eclesiàstic. Fou rector de Gurb de la Plana (Osona). *JOSEP ANTON MARTÍ. (1719-1763). Compositor. Fou organista de la Sociedad Real de Madrid. El 1749 ingressà en el monestir de Montserrat, on fou mestre de capella i de l'escolania a partir de 1753. Escriví obres religioses d'una gran qualitat. *RAMON MARTÍ I EIXALÀ. (1807-1857). Juriscònsult i filòsof. Es llicencià en lleis a Cervera i s'hi doctorà a Barcelona el 1837. Fou membre del col.legi d'advocats, soci de la Societat Econòmica d'Amics del País, de la Societat de Foment de la Il.lustració i director de l'Institut Barcelonès. Diputat a Madrid, fou partidari del proteccionisme per a la indústria catalana. El 1846 fou nomenat Catedràtic de Dret Civil i Mercantil de la Universitat de Barcelona. *MARIÀ MARTÍ I ESTADELLA. (1721-1792). Eclesiàstic. Es doctorà en dret canònic a Cervera. Fou provisor i vicari general de l'arxidòcesi de Tarragona fins que fou nomenat Bisbe de Puerto Rico (1761) . El 1769 va ser nomenat Bisbe de Caracas i recorregué durant dotze anys la seva diòcesi. *CARLES MARTÍ I FECED. Metge i polític de la Ribera Alta. Estudià medicina a Barcelona. El 1931 fou elegit regidor republicà a l'Hospitalet de Llobregat. *JOSEP MARTÍ I FOLGUERA. Escriptor de Reus. També fou un important terratinent que es llicencià en dret. *ANTONI DE MARTÍ I FRANQUÈS. Científic fill d'Altafulla. Noble de la casa pairal d'Ardenya, a Altafulla, anomenat, sovint, Martí d'Ardenya. *JOAQUIM MARTÍ I GADEA. Folklorista que exercí el sacerdoci i que era fill d'Alcoià. *JOSEP MARIA DE MARTÍ I GARCÉS DE MARCILLA. Pintor Lleideta conegut per Martí Garcés. Fill d'un família aristocràtica barcelonina, estudià dret. * FRANCESC MARTÍ I GRAJALES. Erudit fill de València. Deixeble de Vicent Boix, fou redactor de diverses publicacions. Publicà nombroses obres sobre història valenciana, sovint a base d'investigacions originals. * LLUÍS MARTÍ I GRAS. Pintor nascut a Barcelona el 1887. Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba. Fou pensionat per l'Acadèmia de Sant Jordi el 1908. * ENRIC MARTÍ I HENING. Pintor que feu la primera exposició a Barcelona el 1937. * FÈLIX MARTÍ I IBÁÑEZ. Metge i sexòleg fill de Cartagena, afiliat a la CNT. * DOMÈNEC MARTÍ I JULIÀ. Metge i polític. Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l'Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia. * CASIMIR MARTÍ I MARTÍ. Eclesiàstic i historiador fill de Vilanova i la Geltrú. Doctor en teologia per Salamanca i en ciències socials per la Gregoriana de Roma. * JAUME MARTÍ I MARVÀ. Monjo benedictí nascut a Vallmanya el 1600. * JAUME MARTÍ I MIQUEL. Periodista nat a la Vila Joiosa el 1840. Estudià dret a València. * MATEU MARTÍ I MIQUEL. Lliure pensador del segle XIX conegut com a Ateo Martí. * JOAN MARTÍ I MIRALLES. Juriscònsul fill de Santa Bàbbara. Es llicencià en dret a Barcelona i fou Bibliotecari del Col.legi d'Advocats. Féu el catàleg de la biblioteca. * ANTONI MARTÍ I MONTEYS. Escriptor. Estudià a Anvers i Londres. Altres personatges importants cognomenats Martí són: JOSEP MARTÍ I MONZÓ, FRANCESC DE PAULA MARTÍ I MÓRA, ENRIC MARTÍ I MUNTANER, JOAN DE LA CREU MARTÍ I OLMOS, RAFAEL MARTÍ I ORBERÀ, JOSEP MARTÍ I PEDRELL, PERE MARTÍ I PEYDRÓ, MIQUEL MARTÍ I POL, JOSEP MARTÍ I POU, JORDI MARTÍ I ROSSELLÓ, JOSEP MARTÍ I SABÉ, MANUEL MARTÍ I SÁENZ, CELESTÍ MARTÍ I SALVAT, MANUEL MARTÍ I SARAGOSSÀ, JAUME MARTÍ I SERRA, FRANCESC MARTÍ I TORRENTS, JOAN MARTÍ I TORRES, VICENÇ MARTÍ I TORRES, MARC MARTÍ I TOTXO, JOAN MARTÍ I TRENCHA, FRANCESC MARTÍ I VILADAMOR, FRANCESC MARTÍ I VILADAMOR, JOAN MARTÍ I VIÑOLAS, LLUÍS MARTÍ I XAMENA, MODEST MARTÍ DE SOLÀ; I MARTÍ DE TOUS. TOPONÍMIA El CAP MARTÍ és el més septentrional dels que formen el promontari de La Nau, en el final de les serralades pre-bètiques valencianes. ELS MARTINS és una caseria del municipi de Terrassa (Vallès Occidental). EL COGNOM AVUI Podem afirmar que el cognom Martí és, avui, un dels més estesos arreu del Principat i fins i tot es pot trobar a tota Espanya i a l'Amèrica Hispana. Malgrat tot, podem trobar una sèrie de pobles i ciutats on els Martí han estat, proporcionalment, més nombrosos, com Gombreny, Barcelona, Valls, Arbeca i Arcavell. BIBLIOGRAFIA -Nobiliario de Aragón, de Pedro Vitales.- -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-. -Heráldica de las Comunidades Autonomas y Capitales de Províncias-. -Sección de Órdenes Militares de Santiago-Alcántara y Calatrava-. -Tratado de Nobleza de Aragón y Valencia-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogía y Heráldica-. -Santillana del Mar a traves de su Heráldica-. -Libro de Varios Linajes de España-. -Libro de Armeria del reino de Navarra-. -Arte del Blasón-. -Arte Heráldica-. -Catálogo de Manuscritos de la Biblioteca Menéndez Pelayo-. -Ciencias Auxiliares de La Genealogía y Heráldica-.