Enciclopèdia de Cognoms Catalans

Escut i historial del seu cognom 

 Fer Comanda 

Estadístiques de Cognoms Catalans

Quí som ?/ Escriure

MEDINA ORIGEN I SIGNIFICAT El cognom Medina és molt antic i es refereix a l'antiga denominació de "ciutat" anomenada pels àrabs. Així, Medina significava antigament ciutat i moltes famílies originàries de ciutats van adoptar el cognom de Medina. COGNOMS DERIVATS Cal considerar que el llinatge també es pot presentar amb la forma plural Medinas. TÍTOLS NOBILIARIS RELACIONATS Trobem els següents títols nobiliaris que transcrivim textualment en castellà: "-El título de Duque de Medina-Sidonia fue concedido por Juan II de Castilla, en 17 de febrero de 1445 a Don Juan Alonso Pérez de Guzmán el Bueno, Conde de Niebla y Adelantado Mayor de la Frontera. En 6 de diciembre de 1957 se expidió carta de sucesión a favor de Doña Luisa Álvarez de Toledo y Maura. -El título de Duque de Medina de Rioseco fue concedido por Don Carlos I, en 22 de abril de 1538 a Don Fernando Enríquez y Velasco, Almirante de Castilla, expidiéndose carta de sucesión el 4 de febrero de 1982 a favor de Doña María de la Asunción de la Torre y Téllez-Girón. -El título de Duque de Medina de las Torres fue concedido por Felipe IV, en 5 de enero de 1625, a Don Gaspar de Guzmán y Acevedo, Conde de Olivares y Duque de Sanlúcar la Mayor". LLINATGE I HISTÒRIA A la vila de Medina Pomar, a la província de Burgos hi ha una casa del llinatge, d'origen toponímic, que és una de les més antigues del cognom. A aquesta població hi hagueren els López de Medina y el Gutiérrez de Medina, fins que van adoptar com a primer el cognom Medina. Alguns historiadors ens parlen de "Berenguer de Medina que fue capitán de las huestes cristianas, pero considerado como capitán mozárabe y defendió la ciudad de Medina del Campo (Valladolid). Posiblemente, este caballero tenía por apellido Berenguer. Pero al defender la ciudad de Medina, decidió añadir dicho nombre al suyo propio". També és conegut un noble anomenat Gonzalo Hernández que va sumar el mot Medina al seu llinatge. Aquest personatge va pertànyer al Consell del rey de León i també va prestar serveis al Regne d'Aragó. Un altre Medina, el Sr. Martín de Medina, fou un dels cavallers que van acompanyar al Rei Fernando III el Santo, en la conquesta d'Andalucía, sobretot a les poblacions de Baeza i Sevilla. Cal tenir en comte que el cognom també va participar de la conquesta i posterior colonització d'Amèrica. ARMES Les principals armes del cognom són: D'or, un lleó rampant de gules. Altres tenen l'escut quarterat: 1r. i 4t. d'or, un lleó de gules; i 2n. i 3r, de gules, un castell d'or. PERSONATGES MEDINA DESTACATS EN LA HISTÒRIA -Pedro de Medina, cosmògraf i historiador espanyol nascut a Sevilla l'any 1493. -Bartolomé Medina, metal.lúrgic nascut a Sevilla a principis del segle XVI. -Francisco de Medina, humanista, professor i catedrátic universitari nascut l'any 1544. -José María Medina, militar i político del segle XIX. Fou president de la República. -José Toribio Medina, erudito i historiador xilè nascut a Santiago de Chile l'any 1852. -Isaías Medina Angarita, militar i polític venezolà del segle XX. Fou ministre de Guerra i Marina. -Pedro Medina Medinilla, poeta espanyol que va viure a finals del segle XVI. -Anacleto Medina Viera, militar uruguaià. -Tristán de Jesús Medina y Sánchez, orador i escriptor cubà nascut l'any 1833. TOPONÍMIA Els topònims del cognom són un riu de Colombia, un comtat dels EEUU i un escull a la República Dominicana. A Espanya hi ha dos municipis anomenats Medina: Medina del Campo i Medina de Rioseco, ambdós a Valladolid. EL COGNOM AVUI El cognom Medina és "universal" i es troba pràcticament a tots els continents, però principalment als llocs de parla hispana. BIBLIOGRAFIA Seguidament donem un llistat de llibres que es poden trobar en biblioteques especialitzades. Alguns són diccionaris de cognoms on es determina l'origen, l'evolució del llinatge i l'escut, i altres són estudis més específics de diversos aspectes de l'heràldica. De tots destaquem els estudis fets pels germans Garcia-Carraffa i sobretot el seva "Enciclopedia Genealogica y heraldica Hispano-Americana", veritable enciclopedia d'un centenar de volums on pràcticament es troben tots els cognoms existents als Països Catalans i a la Península Ibèrica. -Nobiliario, de Jerónimo de Villa.- -El Solar Catalan, Valenciano y Balear, de A. y A. García Carraffa con la colaboración de Armando de Fluvià y Escorsa de la "Sociedad Catalana de Estudios Históricos".- -Els cognoms Catalans. Origen i Definició, per Lluís Almerich.- -Els llinatges Catalans (Catalunya, País Valencià i Illes Balears) de Francesc de B. Moll-. -Apuntes de Nobiliaria y Nociones de Genealogia y Heráldica.- -Diccionario Etimológico de los Apellidos Españoles-. -Nobiliari General Català, de Félix Domenech y Roura-.